Noticiari

Vivim en un món cada vegada més divers, canviant i connectat. Si bé és cert que actualment les nostres dinàmiques laborals i socials estan molt més internacionalitzades que durant les passades dècades, molt probablement, en els propers anys el procés de contacte multicultural es veurà incrementat de manera exponencial. Les noves tecnologies, la globalització i les polítiques econòmiques actuals afavoreixen aquest contacte però alhora posen de manifest la necessitat de desenvolupar les habilitats comunicatives dels ciutadans. L’escola té un paper essencial a l’hora de formar parlants plurilingües capaços d’expressar-se en diferents llengües en contextos comunicatius acadèmics, personals i professionals.

El Consell Europeu ofereix des del 2011 als països membres una sèrie de recomanacions, recollides en el Marc europeu comú de referència per a les llengües, sobre l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües. Aquestes recomanacions van orientades al desenvolupament curricular, programes de llengua i creació de materials didàctics. La principal reflexió que se’n pot extreure és un canvi de paradigma en el model de l’aprenentatge de llengües. Es passa d’un model d’estudi individualitzat de les diferents llengües a un estudi inclusiu, que pretén aprofitar el desenvolupament lingüístic dels aprenents per millorar la seva capacitat comunicativa  en diverses llengües. Aquest canvi de paradigma és el que el Marc anomena plurilingüisme.

L’enfocament plurilingüe reivindica que, segons augmenta l’experiència lingüística d’un individu en el seu context cultural, aquest no manté aquestes llengües i cultures en compartiments mentals separats, sinó que, mitjançant la interrelació entre les diferents llengües i cultures que coneix, desenvolupa una competència comunicativa que afavorirà la seva integració social. El plurilingüisme defensa  la substitució del binomi “llengües pròpies – llengües estrangeres” pel concepte de “llengües vives”.  Una llengua viva és una llengua que és utilitzada per un nombre determinat de parlants en diferents àmbits, ja sigui perquè és la llengua materna majoritària en un territori, o perquè hi ha un grup de parlants que, per motius diferents (acadèmics, laborals, turístics, comercials…), la fan servir independentment del territori on visquin o treballin.

Cal destacar que l’enfocament plurilingüe té una vocació pràctica ben manifesta. Les llengües resulten significatives en la mesura que afavoreixen la comunicació entre les persones. És per això que les recomanacions a l’hora d’ensenyar i aprendre les llengües per part del Marc europeu comú de referència estan principalment orientades cap a la participació dels parlants en situacions comunicatives i no tant cap a la reflexió lingüística. Podem trobar aquest vessant comunicatiu de l’aprenentatge de les llengües al projecte pedagògic de les Escoles Garbí-Pere Vergés. Considerant que una de les finalitats educatives és la capacitat de “resoldre situacions comunicatives en diferents contextos amb adequació, coherència i cohesió (…) amb la finalitat de participar en la societat plural i diversa del segle XXI” es posa de manifest la voluntat de l’escola d’orientar l’aprenentatge de llengües cap a situacions eminentment pràctiques.

La convivència del català, el castellà i l’anglès a l’escola durant les diferents rutines diàries o espais d’aprenentatge afavoreix la interrelació lingüística que defensa el Marc europeu comú de referència i reforça el coneixement de les diferents realitats socials i culturals que ens envolten. Recentment l’escola ha estat seleccionada per participar en el Grup de treball per a l’autoavaluació de l’escola plurilingüe, organitzat per la Societat Catalana de Pedagogia de l’Institut d’Estudis Catalans, fet que ens permetrà avaluar l’efecte que la política lingüística implementada té sobre el nostre alumnat.

Una de les apostes de l’escola per aconseguir formar futurs ciutadans plurilingües és la implementació de la metodologia CLIL (Content and Language Integrated Learning). El CLIL és un enfocament educatiu en el qual s’utilitza una llengua estrangera per a l’aprenentatge i l’ensenyament dels continguts curriculars de diverses àrees. Els estudis fets sobre la metodologia CLIL avalen el benefici d’aquest enfocament. La recerca educativa demostra que als centres que fan servir enfocaments plurilingües els alumnes desenvolupen una  competència comunicativa en llengua estrangera superior. No només s’aconsegueix que els alumnes tinguin un vocabulari més extens, precís i acurat o una millor capacitat d’aplicació de les regles gramaticals, sinó que es millora significativament en l’ús social de la llengua.

D’altra banda, la implementació del CLIL proporciona als alumnes oportunitats d’aprenentatge més diverses i enriquidores. Cal destacar que, fent servir la llengua anglesa durant les hores de treball específic a d’altres matèries, posem a l’abast del nostre alumnat un ventall de recursos infinitament més ampli del que els oferiríem si només treballéssim amb continguts en llengua catalana o castellana. A més, els alumnes desenvolupen progressivament capacitats de recerca d’una manera molt més globalitzada i amb un fons bibliogràfic més extens.

Els orígens del plurilingüisme es troben a l’ADN de la nostra escola. Des dels orígens, en un temps en què l’ensenyament de la llengua catalana estava subjugat per la política lingüística de la Dictadura, el fundador de l’Escola del Mar, Pere Vergés, defensava que “el llenguatge, en tant que gramàtica, comprenia l’estudi sistemàtic del català, el castellà i el francès” (Saladrigas-Vergés, 1973, p. 100). Però la relació entre el tractament de les llengües en els orígens de la nostra escola i en el projecte pedagògic actual va més enllà. També en paraules de Pere Vergés observem la importància de l’enfocament comunicatiu quan explicava que “abans que la gramàtica donàvem preponderància al llenguatge, entenent-lo com a part bàsica i vital de tota llengua, mentre que la gramàtica és la segona i més artificiosa.” (Saladrigas-Vergés, 1973, p. 201)*

Podem mirar al passat i veure com el concepte de plurilingüisme ja es troba als fonaments de la nostra escola. També podem mirar al futur i especular sobre com es conformaran les societats durant les properes dècades. Però l’objectiu és inqüestionable, hem d’aconseguir que els nostres alumnes puguin desenvolupar plenament al llarg de la seva vida una competència comunicativa que els permeti entendre el món i expressar-se de manera efectiva en tants àmbits com sigui possible. Si acceptem que les llengües determinen la nostra manera d’entendre el món i que en conformen el patrimoni cultural dels territoris, afavorir l’adquisició d’actituds de respecte i curiositat per les llengües i les cultures del món no pot deixar de ser una prioritat a casa nostra.

* VERGÉS, Pere; SALADRIGAS, Robert. L’Escola del Mar i la renovació pedagògica a Catalunya. Barcelona. Edicions 62, 1973.