Fundació Garbí Pere Verges

Rebem la LOMLOE amb els deures fets

Durant els cursos 2016 – 2019 navegàvem amb Nausica per fer un procés de renovació del projecte pedagògic de Pere Vergés, amb la missió d’actualitzar-lo i dotar-lo d’una base sòlida de referents científics sobre com aprenem les persones. Sota el guiatge de la neurociència, la psicopedagogia i la psicologia cognitiva, entre d’altres, el projecte pedagògic es va determinar a partir dels 7 principis de l’aprenentatge i de la necessitat que els aprenentatges siguin funcionals i per a la vida, és a dir, competencials. Aquesta visió d’uns aprenentatges aplicats ja la trobem en els escrits de Pere Vergés quan reflexionava sobre el sentit de l’escola:

“Aquesta escola no pot entendre’s com un encasellat de classes, sinó com una harmonia de famílies en la seva funció social; ni de lliçons, més o menys arbitràries, perquè sí, moltes vegades ridícules, desorbitades, inadequades i sense connexió amb la realitat ètica, física i imaginativa, sinó de reaccions corresponents als fets i a les idees. És una escola que vol respondre a aquest model funcional que és la vida d’un home, en la seva unitat intel·lectual i anímica.”

Aprenentatge competencial

Aquesta mirada competencial cap a l’aprenentatge ja era present en l’ideari pedagògic de Pere Vergés des de l’Escola del Mar. Amb la renovació del projecte pedagògic vam traslladar a les nostres escoles aquest aprenentatge competencial que ara la LOMLOE integrarà a les aules de totes les escoles. Com explica Cèsar Coll, catedràtic de Psicologia Cognitiva i expert que ha participat en la redacció de la LOMLOE, l’aprenentatge competencial i els currículums competencials ajuden els alumnes a ser capaços d’identificar què i com aprenen, cosa que els fa més conscients del perquè ho estudien i de quina utilitat pot tenir en les seves vides. Aquesta comprensió, en sí, és una de les motivacions més importants que poden tenir els alumnes per millorar el seu rendiment i frenar el fracàs escolar.

Per això, la LOMLOE planteja 8 competències claus que defineixen el perfil de sortida de l’alumne, és a dir, determinen allò que els alumnes hauran d’assolir en acabar l’educació obligatòria. Aquestes competències claus tenen un caràcter interdisciplinari i transversal ja que totes es poden aprendre des de  les diferents àrees o àmbits. Al mateix temps, la LOMLOE identifica competències específiques, vinculades a les àrees o àmbits, que concreten quines són les capacitats i aptituds que els alumnes han de posar en relació a l’hora de resoldre alguna situació d’aprenentatge, i quins són els criteris que mostren el grau de domini de la capacitat. D’aquí es desprenen els sabers bàsics, és a dir, els continguts competencials (coneixements, fets, procediments i actituds) que són necessaris per a ser competent en les diferents situacions d’aprenentatge.

El model curricular

Aquest model curricular mostra una de les dificultats de l’aprenentatge competencial ja que, si a les escoles de models més tradicionals era suficient acumular “sabers disciplinaris” per superar cursos, ara per a ser competent, cal tenir coneixements, saber aplicar-los,  raonar i valorar les situacions d’aprenentatge amb una actitud determinada. Per tant, la LOMLOE planteja uns sabers bàsics de caire més procedimental, que permeten als centres educatius desenvolupar la seva autonomia en l’explicitació final dels continguts curriculars, centrats en els procediments, fet que es tradueix en menys continguts factuals.

En el nostre cas, amb Nausica ja ens vam plantejar la necessitat de prioritzar els continguts, per això vam establir uns continguts essencials i bàsics que haurien d’assolir tots els alumnes, i uns continguts que poden ser més personalitzats segons l’interès i el grau de domini dels alumnes.

Aquesta revisió del nostres continguts d’aprenentatge va fixar el nostre mapa de continguts: un document que recull el nostre currículum competencial, on apareixen també, no només els continguts més acadèmics, sinó totes aquelles destreses i habilitats que ajuden els alumnes a desenvolupar la seva competència ciutadana, el respecte, l’aprendre a aprendre, o sigui, la nostra Àrea comú-Vida social.

Situació de la realitat i situacions d’aprenentatge

Per fomentar aquest aprenentatge competencial, la LOMLOE suggereix partir de “situacions d’aprenentatge”, que defineix com a situacions i activitats que impliquen el desplegament de competències clau i específiques per part de l’alumnat, i que contribueixen al seu assoliment i desenvolupament. És a dir, sabem que l’aprenentatge competencial requereix partir d’una situació propera, autèntica, que suposi un repte o un problema per a l’alumne, ja que d’aquesta forma no només veurà les implicacions que tenen els diferents continguts en la seva resolució, sinó que també estarà més motivat per aprendre.

Al nostre projecte pedagògic, cada UT parteix d’aquestes situacions d’aprenentatge les quals anomenem “situacions de la realitat”. Per exemple, a EP2, UT2, Els Oficis o a ESO3, UT2, El Gran Recapte d’Aliments. Aquests projectes sovint tenen una implicació social (Banc de sang, Herois…), basada en els Objectius de Desenvolupament Sostenible, i requereixen posar en pràctica els passos propis del mètode científic, a partir d’un model constructiu i social de l’aprenentatge.

Competències socioafectives

A diferència d’altres lleis educatives, la LOMLOE proposa que totes les àrees integrin objectius i indicadors d’avaluació vinculats al benestar emocional, a la perspectiva de gènere i la consciència democràtica i global. Tenint en compte que aquests objectius i indicadors són de caire metadisciplinar, la LOMLOE no concreta com s’hauran de treballar des de les diferents àrees.

En el nostre model, la Vida Social és l’espai d’aprenentatge on, fonamentalment, a través de dos instruments (els Colors i els Càrrecs) es vehicula l’evolució i creixement de les competències relacionades amb els àmbits de desenvolupament interpersonal i social (pensament i actitud democràtica i de compromís social) i els components actitudinals, els quals el coneixement científic actual indica que s’aprenen de forma vivencial i reflexiva.

Avaluació

En un marc educatiu competencial, com el que planteja la LOMLOE, no podria faltar una revisió profunda sobre com s’han d’avaluar els aprenentatges dels alumnes. La LOMLOE planteja allò que des de les Xarxes d’actualització i renovació pedagògica ja s’havia començat a implementar a Catalunya l’any 2010, gràcies a la feina del grup d’Avaluar per Aprendre guiat per la Neus Sanmartí: una avaluació global, continua i formativa.

  • Una avaluació global, perquè les competències necessiten avaluar-se dins de la seva complexitat i interrelació entre sabers – procediments i actituds.
  • Una avaluació contínua i formativa, perquè cal acompanyar l’alumne durant el seu procés d’aprenentatge i donar-li guia i orientació perquè pugui millorar.

Dins del nostre projecte pedagògic també entenem l’avaluació no com a sinònim de qualificació; sinó tot el contrari, considerem que l’avaluació és sinònim d’orientació i guia, per a la millora continua i l’assoliment progressiu dels aprenentatges dels nostres alumnes. Per això, basem el nostre sistema de valoració en autoavaluacions i coavaluacions que donin l’oportunitat a l’alumne de desenvolupar la consciència sobre el seu aprenentatge i responsabilitzar-se’n.

El que és interessant de la LOMLOE és que a més planteja la necessitat que el professorat avaluï la seva pràctica educativa i es converteixi en un professor reflexiu i estratègic, capaç d’introduir canvis i millores en el seu dia a dia a l’aula. A les nostres escoles també potenciem aquesta idea de professor-investigador a partir d’una formació bàsica del projecte pedagògic, que està basada en la reflexió sobre la pròpia pràctica educativa.

Tot i això, la LOMLOE presenta certes incoherències, pròpies de l’estructura de la llei. Si bé la intenció globalitzadora i competencial de la LOMLOE és sens dubte una millora en el sistema educatiu, la llei no estableix una associació clara entre competències, perfils de sortida, competències específiques i sabers bàsics, cosa que dificulta la seva concreció en un currículum competencial als centres educatius.

Atès que el Departament d’Educació encara ha de publicar les concrecions específiques que aplicaran a Catalunya, aprofitarem el període de transitorietat de la LOMLOE per revisar els projectes integrats i els tallers que vam dissenyar durant Nausica. D’aquesta manera, la LOMLOE ens obliga a continuar amb el nostre pla de millora contínua, el qual tenim integrat en els nostres processos anuals de revisió i seguiment.