Noticiari

L’any 2017, l’Institut per al Desenvolupament Sostenible (Eslovènia) va presentar una guia sobre l’Hort Escolar. Aquesta publicació comença destacant la gran dificultat que tenim avui els ciutadans per a copsar la gravetat de problemes mundials, com ara la destrucció dels ecosistemes, la deterioració dels aliments que consumim o la disponibilitat del menjar tan desigual arreu del món. L’hort escolar, defensen, és una gran eina per entendre-ho i alhora promoure la detecció de necessitats i la implementació de pràctiques sostenibles. El fet de cultivar plantes a l’escola porta al desenvolupament d’una comprensió molt més profunda de la producció alimentària i de la importància de fer-ne una gestió sostenible.

L’hort de l’escola i les activitats que s’hi poden desenvolupar aporten, segons Chang, Su i Tang (2016), diferents beneficis, entre els quals volem destacar la millora de les competències per a la vida, la producció d’un entorn de benestar, la millora de les relacions socials, l’adquisició de nous coneixements – tant factuals i conceptuals com procedimentals i actitudinals -, l’experimentació de la terra amb els cinc sentits, la millora de la salut i una major connexió amb la natura.

La guia mencionada a l’inici de l’article descriu també la millora del desenvolupament dels sentits relacionats amb el menjar, especialment el gust i l’olfacte, i de l’habilitat de reconèixer la qualitat dels productes que l’alumnat (o les seves famílies) compra i menja.

L’any 2015, l’Assemblea General de les Nacions Unides va engegar l’anomenada Agenda 2030, que constitueix el full de ruta del desenvolupament global per als propers anys. Conté 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) generals, que es concreten en 169 actuacions, les quals inclouen reptes com el canvi climàtic, la desigualtat econòmica, el consum sostenible, la pau i justícia, entre d’altres. La finalitat última d’aquesta Agenda 2030 és aconseguir un futur sostenible per a tothom. És per això que els ODS s’apliquen a tots els països del món, tot i que ells mateixos són els qui decideixen, en funció de les seves prioritats, quines accions impulsaran. Cada cop som més les escoles que apropem el nostre alumnat a aquests objectius, ja sigui de manera explícita o a través d’accions concretes que ja els porten implícits. A través de l’hort escolar, a les nostres escoles treballem alguns dels ODS descrits per la OMS. Concretament:

1. Ciutats i comunitats sostenibles (ODS 11). Aquest objectiu pretén aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles
2. Producció i consum responsables (ODS 12). El que persegueix aquest objectiu és garantir modalitats de consum i produccions sostenibles.
3. Acció pel clima (ODS 13). Amb la finalitat d’adoptar mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes.
4. Vida d’ecosistemes terrestres (ODS 15). La seva meta és gestionar de forma sostenible els boscos, lluitar contra la desertificació, aturar i invertir la degradació de les terres i aturar la pèrdua de biodiversitat.

A les nostres Escoles l’hort ha estat des de sempre un espai d’aprenentatge on han coincidit diferents agents de la comunitat educativa compartint i treballant conjuntament un bocí de terra per aprendre a través de les vivències. Aquest projecte transversal emmarcat bàsicament a l’educació primària ha permès a diferents generacions d’alumnes realitzar un treball cooperatiu que els ha fet prendre consciència de la importància dels hàbits saludables, del valor de la terra i del que n’obtenim d’ella, i alhora conèixer les temporades de sembra de les diferents fruites i verdures, observar i entendre el procés de creixement de les diferents plantes.

Aquest aprenentatge actiu i vivencial mitjançant l’experiència del treball a l’hort roman encara molt viu entre els alumnes, els quals recorden, malgrat el pas del temps, com els engrescaven les hores que anaven a l’hort i com aquestes estones els facilitaven de manera motivadora saber i conèixer la terra i el que ens aporta a la vida diària de les persones i als ecosistemes. Les representants dels alumnes de 4t d’ESO i participants del projecte Erasmus+ Learn4Earth fan memòria de sis anys enrere, durant aquells moments en què descobrien les eines que havien d’emprar i com havien de plantar els vegetals que després recollirien amb entusiasme. A més, l’aprenentatge amb el projecte de l’Escola el traslladaven a l’entorn familiar i fins i tot, si podien, creaven un petit hort a casa. N’hi ha que encara guarden els dossiers amb els dibuixos i les observacions de les temporades de les fruites i verdures.

Actualment, amb el nostre Projecte Pedagògic, l’hort s’ha convertit en un projecte integrat a Educació Primària, on conflueixen bona part de les Finalitats Educatives, pilars d’aquest nou model que ens permet desenvolupar diferents continguts per fer créixer els alumnes amb habilitats diverses i competències en diferents àmbits per a la vida, com el respecte, la convivència, la comunicació, l’aprendre a aprendre i, l’autonomia i iniciativa personal; alhora que també desenvolupen la competència científica i matemàtica, així com l’estètica i de benestar.

Les representants dels colors de EP4, nivell que treballa setmanalment l’hort, són conscients del seu aprenentatge en aquest entorn al llarg dels anys. Als primers cursos ho feien més com observadores de l’espai, però ja llavors els agradava molt quan ho veien, i ara, com a agents implicades des de l’inici d’aquest curs, manifesten “hem après els ecosistemes i la pol·linització, el clima i la sembra, la terra i els seus fruits” al llarg de les diferents Uts i amb l’hort com a punt de referència del seu aprenentatge.

Són molt conscients de l’aprenentatge més enllà dels continguts que explícitament hi treballen ja que consideren que el procés d’ensenyament-aprenentatge fora l’aula els permet créixer també com a persones. S’emocionen quan diuen: “a l’hort socialitzem entre nosaltres”, o bé, “treballar a l’aire lliure ens va bé perquè ens movem i estem més actives” fins i tot fan la reflexió que “a l’estona de l’hort ningú no s’enfada i el temps passa volant”. També se senten orgulloses quan parlen dels resultats gràcies a la feina ben feta: “quan creixen les plantes, vol dir que ho hem fet bé, ara les faveres són gegants”, però també aprenen dels possibles errors “amb els pèsols no vam tenir tanta sort, els va tocar massa el sol”. Prenen consciència del que s’hauria d’haver fet i així poder-ho tenir en compte en altres ocasions.

La formulació d’hipòtesis, la recerca d’informació, els mètodes emprats i l’observació final els porten a unes conclusions per seguir treballant tot emprant la metodologia científica, que és la base de les Unitats Temporals de tots els nivells a Garbí Pere Vergés. D’aquesta manera els alumnes obren els ulls a la realitat i a l’entorn al qual es pertany, són capaços de pensar, respectar i transformar el pensament en acció i fomentar la reflexió, tal com ja es feia a l’Escola del Mar seguint la ideologia del mestre i fundador Pere Vergés. La formulació d’hipòtesis, la recerca d’informació, els mètodes emprats i l’observació final els porten a unes conclusions per seguir treballant tot emprant la metodologia científica, que és la base de les Unitats Temporals de tots els nivells a Garbí Pere Vergés. D’aquesta manera els alumnes obren els ulls a la realitat i a l’entorn al qual es pertany, són capaços de pensar, respectar i transformar el pensament en acció i fomentar la reflexió, tal com ja es feia a l’Escola del Mar seguint la ideologia del mestre i fundador Pere Vergés. «És, en realitat, completament necessari saber, en fer, què es fa; i en saber-ho, perquè es fa.» Garbí, 1948, s/n, p.1.

Si bé l’hort ha estat i és un espai clau a les nostres escoles pel que s’hi aprèn i com s’hi creix, recentment ha pres encara més valor quan ho hem pogut compartir amb altres països d’Europa, gràcies als projectes Erasmus+ Learn4Health i Learn4Earth. En aquests projectes que s’han desenvolupat al llarg dels darrers anys, s’ha comptat amb Garbí Pere Vergés com a model de referència en l’ensenyament-aprenentatge dels hàbits saludables i la sostenibilitat,  posant el focus al Menjador i a l’hort com els espais educatius que ens fan diferents.