60 anys d’estètica: bellesa, sensibilitat i mirada

Quan Pere Vergés pensava l’escola, no ho feia només com un espai d’aprenentatge acadèmic, sinó com un lloc on els nois i noies aprenguessin a viure amb plenitud. En aquest horitzó, l’estètica no era un afegit, ni una matèria més, sinó una manera d’estar al món. Educar la sensibilitat —la capacitat de percebre, d’emocionar-se i de donar sentit— era, i continua essent, una peça clau del nostre projecte.

Aquesta mirada té arrels profundes. Ja a l’Escola del Mar, dirigida per Pere Vergés, l’art i l’estètica ocupaven un lloc central en la vida quotidiana. No es tractava només d’ensenyar disciplines artístiques, sinó de fer de l’escola un entorn bell, harmònic i significatiu. Els espais parlaven: hi havia obres d’art a les parets, música present en el dia a dia, i una voluntat clara que els infants creixessin envoltats de referents que eduquessin la seva mirada. Aquesta concepció no ha canviat; l’hem heretada i l’hem mantinguda viva.

La importància pedagògica dels espais

Encara avui, les nostres escoles volen ser espais que eduquen també a través de l’ambient. Els passadissos i les aules acullen obres d’art, els espais comuns conviden a la convivència i a la contemplació, i no és estrany trobar un piano al menjador, a l’abast dels alumnes, perquè la música pugui emergir de manera espontània, compartida. No són detalls anecdòtics: són decisions pedagògiques que responen a una manera d’entendre l’educació.

Perquè l’estètica no és només allò que es veu, sinó també allò que es viu. Té a veure amb la forma de fer les coses, amb el gust pel treball ben fet, amb la cura pels detalls. Té a veure amb la manera com ens relacionem amb els altres, amb el respecte, amb l’atenció, amb la capacitat de crear entorns agradables i humans. Aquesta harmonia —visual, però també relacional i ètica— és part essencial de l’educació que proposem.

El cos, el moviment i la vida a l’aire lliure

L’educació estètica també passa pel cos i el moviment. A les escoles Garbí, la cura del cos i l’activitat física han estat sempre essencials. La natació, hereva dels banys lliures de l’Escola del Mar, forma part de la identitat pedagògica i respon a una visió global de la salut, la coordinació i el benestar.

L’activitat física no s’entén només com a exercici, sinó com una expressió col·lectiva, una oportunitat per treballar la coordinació, el ritme, el respecte i el sentit de grup. Les Curses de Colors en són un bon exemple: un esdeveniment on el moviment, l’esforç compartit i l’alegria creen una experiència estètica i educativa de gran força simbòlica.

Històricament, l’activitat a l’aire lliure s’havia reservat als infants malalts, com a part del procés de guarició. Pere Vergés, en canvi, defensava amb convicció que “l’escola a l’aire lliure ha de ser l’escola del demà, única per a tots els nens”. Aquesta idea continua plenament vigent. Avui, repensem constantment els espais exteriors com a escenaris d’aprenentatge, on llegir, fer tutories, jugar o treballar esdevé una experiència que uneix emoció, bellesa i vida.

Més enllà de la superfície: el camí de la sensibilitat

Parlar d’estètica a les escoles Garbí Pere Vergés és, doncs, parlar d’una educació de la mirada en un sentit ampli. D’una mirada que no es conforma amb la superfície, que s’atura, que observa i que es deixa interpel·lar. Pere Vergés defensava que calia formar persones capaces de “pensar, sentir i estimar”, i en aquesta tríada hi trobem el nucli del treball estètic: no hi ha comprensió profunda sense emoció, ni emoció que no pugui ser pensada.

Des de ben aviat, els infants entren en contacte amb experiències que els conviden a explorar el món amb tots els sentits. La música, el dibuix, el moviment, la paraula… no són només activitats, sinó llenguatges. Llenguatges que els permeten expressar-se i comprendre abans fins i tot de dominar-los plenament. Aquesta vivència primera, intuïtiva i rica, és el fonament sobre el qual es construeix tot el treball posterior.

Amb els anys, aquesta experiència es va afinant. L’alumne aprèn a mirar amb més intenció, a escoltar amb més profunditat, a distingir, a interpretar. Les arts esdevenen aleshores un espai de pensament, no només d’expressió. Un lloc on fer-se preguntes, on construir criteri, on trobar una veu pròpia. En un món ple d’estímuls, saber mirar i saber valorar esdevé una competència essencial.

La música com a experiència compartida

La música hi té un paper especialment significatiu. No només com a disciplina, sinó com a experiència compartida que educa en l’escolta, en la coordinació i en el respecte. Fer música junts implica trobar l’equilibri entre la individualitat i el col·lectiu, i aquesta és també una lliçó de convivència.

El mateix passa amb les arts visuals i escèniques, que permeten als alumnes explorar, crear i comunicar. Però també llegir el món amb més profunditat, entendre els llenguatges contemporanis i posicionar-se davant d’ells amb sentit crític.

El Batxillerat Artístic representa la culminació d’aquest recorregut. És l’espai on tot aquest treball pren forma amb més consciència, on la percepció, la creació i la reflexió es combinen en projectes que sovint connecten amb la realitat social i cultural. No és una etapa aïllada, sinó la continuïtat natural d’una educació estètica que comença des dels primers anys.

Una educació que deixa empremta

Seixanta anys després, aquesta idea continua orientant el nostre projecte. Educar la mirada és educar la persona sencera. És formar ciutadans capaços de comprendre el món, d’emocionar-se davant la seva complexitat i de transformar-lo amb respecte, creativitat i sentit. En un món accelerat, fragmentat i sovint superficial, educar la mirada, la sensibilitat i el criteri és un acte de responsabilitat educativa.

A les escoles Garbí Pere Vergés continuem creient que l’estètica no és un luxe, sinó una necessitat: una manera d’aprendre a viure amb més consciència, més profunditat i més compromís. Perquè només qui ha après a mirar amb atenció, a sentir amb intensitat i a fer les coses amb cura pot contribuir a construir una realitat més humana, més justa i més bella.

Com deia Pere Vergés:

En el quefer d’una escola, en els seus àmbits, maneres i detalls, una mena d’atmosfera de bellesa ha d’embolcallar-ho tot.

 

Cèlia Vila  

Víctor Alsina 

Responsables de l’Àmbit d’Expressió

 

Natalia Pueyo 

Coordinació d’Innovació