60 anys de Ciència: el mètode científic com a actitud davant la vida
Fa seixanta anys naixia el projecte educatiu de Pere Vergés a les nostres escoles amb una idea clara i transformadora: formar persones capaces d’entendre el món per poder-hi intervenir de manera crítica i responsable.
Des dels inicis, el model de ciutat-escola i la seva vida social ja apuntaven a una manera d’aprendre basada en l’acció, la participació i la pregunta. Aprendre no era repetir respostes, sinó construir-les. I en aquest procés, el mètode científic —entès com l’art d’observar, formular preguntes, elaborar hipòtesis, experimentar i extreure conclusions— hi era present de manera natural, com una actitud davant del coneixement i de la realitat.
Recordant les paraules de Pere Vergés, ell va escriure:
“Se’ls priva, als alumnes, de la terra per a ensenyar geografia. Els privem del llenguatge perquè estudiïn gramàtica. Que aprenguin botànica i aquesta ciència els porta al coneixement impersonal de l’arbre i a les classificacions mortes de les plantes.
Però nosaltres hem volgut que les coses entrin per a la seva plasticitat a través dels sentits i per a la seva vida a l’ànima:
Car la natura, com nosaltres, sent:
Pels qui la cerquen desarmats d’orgull,
Entenedora es fa l’enteniment
I al cor els deixa d’unció remull.”
Aquests versos representen la nostra pedagogia, aquesta posició de ciència i estètica davant els problemes de la vida: a una pregunta, una actitud; a un fet, una reacció; a una qüestió, con-ciència.
El mètode científic: una manera de pensar, sentir i estimar
A les escoles Garbí Pere Vergés, el mètode científic és una manera de pensar i d’apropar-se al coneixement que impregna tot el projecte educatiu. Un dels trets distintius del projecte educatiu és la transversalitat del mètode científic.
Pensar vol dir observar amb rigor, fer-se preguntes rellevants, contrastar informacions i construir explicacions fonamentades. Des de ben petits, els alumnes aprenen a estructurar el pensament: identificar problemes, anticipar solucions, comprovar-les i revisar-les.
Però també hi ha una dimensió emocional: la sorpresa davant d’un fenomen, la inquietud per entendre’l, la satisfacció de descobrir o de reformular una idea. El procés científic connecta amb la curiositat innata dels infants, que l’escola cuida i fa créixer.
I, finalment, hi ha l’estimació: pel coneixement, pel món i per les persones. Aplicar el mètode científic implica també una actitud ètica: respecte pels fets, escolta activa, acceptació de l’error i voluntat de compartir el que s’ha après.
Així, el mètode científic es vincula plenament amb el lema de l’escola: pensar, sentir i estimar.
Aprendre ciència de forma aplicada
L’Escola del Mar ja representava una de les expressions més innovadores d’aquesta concepció de l’aprenentatge com a experiència viva. Situada a la vora de la platja, amb la sorra, el mar i els elements naturals com a entorn immediat, l’escola es va concebre com un laboratori obert on la realitat deixava de ser objecte d’estudi per esdevenir espai d’exploració. L’aigua, el moviment de les onades, la llum i la vida marina no són continguts abstractes, sinó fenòmens que s’observen, es toquen i s’interroguen.
Per això, l’observació del medi natural és essencial. Sortir a l’entorn, estudiar la terra, analitzar els canvis del paisatge o comprendre els fenòmens naturals permet als alumnes connectar directament amb la realitat. Aprenen a mirar amb atenció, a fer-se preguntes sobre allò que veuen i a buscar explicacions amb criteri.
Així, l’aprenentatge científic a l’escola adquireix tot el seu sentit quan es fonamenta en una mirada experimental i indagadora. Els alumnes no només estudien els fenòmens naturals, sinó que hi interactuen de manera activa. Observen, es formulen preguntes, comparen situacions, experimenten amb variables i construeixen explicacions a partir de l’experiència directa i del debat de les seves pròpies idees.
Per exemple, el pensament computacional, que es treballa des d’educació infantil, n’és un bon exemple. Quan els alumnes aprenen a descompondre un problema, a identificar patrons o a construir seqüències d’accions, estan aplicant estructures pròpies del pensament científic i tecnològic. No es tracta només de programar, sinó d’aprendre a pensar de manera ordenada i lògica.
De la mateixa manera, el pensament matemàtic es planteja com una eina per comprendre i actuar sobre la realitat. Les matemàtiques no es presenten com un conjunt de procediments abstractes, sinó com una manera de resoldre problemes de la vida quotidiana, d’interpretar dades i de prendre decisions fonamentades.
El pensament científic es construeix a partir de l’experiència directa amb els fenòmens. Per això, l’ensenyament de les ciències a l’escola es planteja de manera experimental, amb el laboratori com a espai central d’aprenentatge. Des dels tallers d’experimentació a educació infantil fins als desdoblaments setmanals de laboratori a primària i ESO, els alumnes investiguen a partir de preguntes obertes, formulen hipòtesis i dissenyen experiments per posar-les a prova. La ciència no s’aprèn com un conjunt de continguts tancats, sinó com una actitud davant la realitat, basada en la curiositat, l’evidència i la construcció compartida de coneixement.
En aquesta mateixa línia, l’hort escolar es concep com un espai d’experimentació i d’indagació científica. Més enllà de la cura de les plantes, esdevé un entorn on els alumnes poden observar processos naturals, plantejar-se preguntes sobre el creixement, el sòl o l’aigua, i experimentar amb diferents condicions per entendre millor com funciona el món natural. D’aquesta manera, es fomenta la curiositat, l’esperit crític i el gust per investigar.
Fins i tot en àmbits com els escacs, els alumnes desenvolupen habilitats pròpies del mètode científic: anticipen moviments, formulen estratègies, comproven hipòtesis i analitzen errors per millorar. És un entrenament del pensament rigorós i flexible alhora.
Persones que fan preguntes per a un món complex
En un món en constant transformació, el més important no és tant allò que sabem, sinó com ho aprenem. El mètode científic proporciona eines per comprendre la complexitat, per analitzar la informació i per adaptar-se a noves situacions.
Les persones que han desenvolupat aquest pensament són capaces de fer preguntes rellevants, de connectar idees i de generar noves respostes. Són persones preparades per innovar, per treballar en equip i per afrontar reptes amb esperit crític.
Aquest enfocament connecta plenament amb la necessitat d’un aprenentatge al llarg de la vida i amb la capacitat d’actuar de manera responsable en un entorn canviant.
60 anys demostrant que la ciència construeix ciutadania
Treballar el mètode científic és també formar ciutadans. Ciutadans que volen entendre abans d’opinar, que valoren l’evidència i que participen de manera activa i responsable en la societat.
La curiositat, el rigor i l’esperit crític són essencials per conviure en comunitat i per prendre decisions informades. En aquest sentit, la ciència no és només coneixement: és també una eina de compromís social.
A les escoles Garbí Pere Vergés, aquesta mirada es concreta en una educació que vincula el saber amb l’acció i el pensament amb la responsabilitat.
Avui, com ahir, mantenim viu aquest compromís: fer de l’escola un espai on la ciència —entesa com l’art de fer-se preguntes— esdevingui motor per pensar, sentir i estimar.
Anna Ramos
Responsable de l’Àmbit Científic, Tecnològic i Matemàtic a l’Escola d’Esplugues
Àlex López-Duran
Responsable de l’Àmbit Científic, Tecnològic i Matemàtic a l’Escola de Badalona
Natàlia Rodríguez
Responsable de l’Àmbit de Recerca i Selecció d’Informació
Natalia Pueyo
Coordinació d’Innovació
