8 claus per formar a lectors en un món accelerat
Els darrers resultats de PISA han tornat a posar la comprensió lectora al centre del debat educatiu. A Espanya, el resultat en lectura ha baixat respecte de l’edició anterior i, més enllà de la puntuació concreta, apareix una dada que ens convida especialment a reflexionar: cada vegada trobem més alumnat que llegeix ràpid, però té dificultats quan ha de mantenir l’atenció, relacionar informacions, interpretar diferents fonts o continuar esforçant-se quan la resposta no apareix immediatament.
PISA és una fotografia i, com totes les fotografies, només mostra una part de la realitat dels sistemes educatius. Però pot ser una bona ocasió per fer-nos una pregunta que va més enllà d’una prova concreta: Com podem ajudar els nostres infants i joves a comprendre allò que llegeixen i, sobretot, a construir una mirada pròpia sobre el món?
A Garbí Pere Vergés fa més de 60 anys que treballem aquesta qüestió. Entenem la comprensió lectora com una competència que es construeix al llarg de tota l’escolaritat i que té una doble dimensió: aprendre a comprendre textos i aprendre a estimar la lectura.
Per això no parlem d’una activitat concreta ni d’un programa que es pugui aplicar durant unes setmanes. Parlem d’una cultura lectora que es construeix cada dia.
Aquestes són vuit de les claus del nostre projecte.
- 60 anys fent de la biblioteca la casa de la lectura
Si volem que els infants llegeixin, necessitem que la lectura tingui un lloc dins de l’escola.
A les escoles Garbí Pere Vergés, aquest lloc és la biblioteca.
Però la biblioteca és molt més que un espai ple de llibres. Forma part del projecte pedagògic i està connectada amb les aules i amb els diferents espais d’aprenentatge. És un Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i l’Ensenyament que dona suport al currículum, facilita l’accés a la informació i afavoreix l’aprenentatge autònom i el pensament crític.
També és un espai per descobrir.
Per trobar aquell llibre que no sabíem que buscàvem. Per deixar-nos recomanar una història. Per fullejar, escollir, canviar de llibre i tornar-ho a provar.
Per això entenem la biblioteca com la casa de la lectura: un espai on llegir no és només una tasca escolar, sinó una experiència que pot generar curiositat, plaer i coneixement.
- Ensenyar a comprendre, no només demanar que llegeixin
Llegir molt és important. Però llegir molt no garanteix, per si sol, comprendre bé.
La comprensió lectora també s’ensenya. A les nostres escoles treballem explícitament les estratègies que utilitzen els bons lectors: activar coneixements previs, formular hipòtesis, fer inferències, identificar les idees principals, relacionar informacions, fer-se preguntes i controlar si realment estem entenent allò que llegim.
També aprenem que no totes les preguntes es responen de la mateixa manera. Algunes tenen la resposta explícita en el text; d’altres exigeixen relacionar diferents informacions o posar en joc allò que ja sabem. Per això treballem amb preguntes obertes i tancades, esquemes, subratllats, comparació de respostes i justificació de les interpretacions.
L’objectiu no és que l’alumne arribi a la resposta correcta.
És que entengui com ha arribat fins a ella.
- Llegir per aprendre, a totes les àrees
La comprensió lectora no és només responsabilitat de les llengües.
Llegim per entendre un problema de matemàtiques. Per investigar un fenomen científic. Per interpretar una font històrica. Per preparar un projecte. Per comprendre una notícia. Per buscar informació i decidir si és fiable.
A Garbí Pere Vergés, aquesta mirada forma part del nostre model competencial: els continguts són eines que permeten comprendre i intervenir en situacions significatives.
La lectura, per tant, acompanya l’alumne allà on hi ha coneixement.
I això és especialment important en una societat en què la informació és abundant i arriba des de molts formats i canals. La biblioteca mateixa té entre les seves funcions ajudar els alumnes a avaluar i utilitzar informació independentment del seu suport o mitjà de difusió.
Comprendre el que llegim és també aprendre a distingir què mereix ser cregut, què necessita ser contrastat i què ens hauria de fer dubtar.
Aquí és on la comprensió lectora es converteix en pensament crític.
- Donar temps per llegir: la nostra hora setmanal de lectura
Hi ha aprenentatges que necessiten pràctica.
I la lectura n’és un.
Per això els nostres alumnes tenen una estona setmanal de biblioteca. Un temps destinat a llegir llibres, revistes i altres materials d’acord amb els seus interessos i nivells de competència. Aquesta continuïtat permet crear hàbit, ampliar horitzons lectors i, al mateix temps, practicar les habilitats que fan possible una comprensió cada vegada més profunda.
És un temps aparentment senzill.
Seure. Escollir. Llegir.
Però en un món en què moltes experiències estan pensades per captar la nostra atenció durant pocs segons, mantenir una estona de lectura pausada té un valor educatiu enorme.
Perquè un lector també es construeix amb temps.
- Fer que llegir sigui una experiència compartida
La lectura pot ser una experiència individual, però també pot crear vincles.
Els Padrins Lectors en són un bon exemple. Els alumnes de 6è acompanyen els infants de 1r en el seu procés lector. Es troben regularment, llegeixen junts i comparteixen una estona en què un alumne ajuda un altre a avançar.
Aquí la lectura deixa de ser només una competència lingüística.
És també una relació.
El padrí acompanya, el fillol confia, tots dos comparteixen una història. I aquest vincle dona sentit a l’aprenentatge.
També passa quan llegim un mateix llibre i després en parlem. Dos alumnes poden haver llegit exactament les mateixes pàgines i haver-hi trobat coses diferents. Posar aquestes interpretacions en comú ens obliga a escoltar, argumentar, revisar la nostra mirada i entendre que un text pot admetre perspectives diverses.
Llegir també és aprendre a mirar des d’un altre lloc.
- Fer de cada alumne un lector conscient del seu propi camí: El llibre de lector
No tots els alumnes són el mateix lector. Ni tenen els mateixos interessos, ni el mateix ritme, ni les mateixes dificultats.
Per això l’acompanyament personalitzat és una altra peça del nostre model.
En els primers aprenentatges lectors treballem en petits grups i individualment aspectes com la descodificació, el vocabulari i la fluïdesa. També disposem d’eines específiques que permeten detectar necessitats i ajustar la intervenció.
Però la personalització no és només una qüestió de dificultat.
També té a veure amb conèixer-se com a lector.
El Llibre de Lector acompanya aquest procés. Permet als alumnes registrar les lectures, identificar què els agrada, recordar les experiències lectores i reflexionar sobre el seu propi itinerari. Al mateix temps, ofereix als mestres informació per conèixer millor els seus alumnes com a lectors.
A poc a poc, l’alumne deixa de preguntar només “què he de llegir?” i comença a descobrir “què m’agrada llegir i què em fa pensar?”
- Construir una cultura al voltant dels llibres
El gust per la lectura no es construeix només amb hores de lectura.
També es construeix parlant de llibres, recomanant-los, escrivint sobre allò que hem llegit, descobrint autors, compartint històries i celebrant la literatura.
Per això Sant Jordi és una ocasió especial a les nostres escoles. Els més petits entren en el món dels contes; els més grans participen en concursos literaris, recomanen lectures o es converteixen en booktubers. Són activitats que fan que els llibres circulin per l’escola i que els alumnes tinguin motius per parlar-ne i compartir-los.
Aquesta cultura del llibre és important perquè el gust per llegir no s’imposa: es contagia.
Quan un infant veu un company entusiasmat amb una història, quan un mestre recomana un llibre que li ha agradat, quan una biblioteca ofereix lectures que desperten curiositat, la lectura deixa de ser només una obligació i passa a formar part de la vida de l’escola.
- Llegir per formar ciutadans
Potser aquesta és la clau que dona sentit a totes les altres.
A Garbí Pere Vergés no treballem la comprensió lectora només perquè els alumnes treguin millors resultats en una prova.
La treballem perquè necessitem ciutadans capaços de comprendre el món en què viuen.
La biblioteca del nostre projecte ho expressa de manera molt clara: la llibertat intel·lectual i l’accés a la informació són fonamentals per exercir la ciutadania i participar en una democràcia de manera responsable. També té entre les seves funcions facilitar el contacte amb idees, experiències i opinions diverses.
Llegir una notícia i preguntar-nos qui l’ha escrit.
Comparar dues versions d’un mateix fet.
Detectar una informació que no sembla fiable.
Entendre els arguments d’algú que pensa diferent.
Interpretar una dada.
Llegir una novel·la i posar-nos en la pell d’un personatge.
Tot això forma part de la mateixa competència: comprendre abans de prendre una posició.
I aquí la lectura connecta directament amb una de les idees fonamentals de Pere Vergés: educar no és només transmetre coneixements, sinó preparar els infants i joves per formar part d’una comunitat.
Per això, fa gairebé vuitanta anys, escrivia:
“Per llegir bé, cal llegir molt i per escriure bé, és necessari també escriure molt. Per això hi ha els llibres amb l’objecte precís de fer-los treballar: comentaris, resums, recensions, comparacions i crítica, el treball del qual determinarà un estil i una cultura personal.”
La frase continua tenint una vigència extraordinària. Perquè Pere Vergés no parla només de llegir.
Parla de fer treballar els llibres.
Llegir. Pensar. Comparar. Criticar. Escriure.
Construir una cultura personal.
Una escola que forma lectors per comprendre el món
La caiguda de la comprensió lectora ens preocupa. Però potser també és una oportunitat per recordar què significa realment ensenyar a llegir.
No es tracta només de recuperar uns punts en una prova.
Es tracta de construir, des de l’Infantil fins al Batxillerat, una relació amb la lectura que permeti als alumnes comprendre textos, gaudir de les històries, aprendre de la informació, contrastar fonts, escoltar altres mirades i construir criteri propi.
Per això necessitem ensenyar a comprendre.
Però també necessitem biblioteques vives, temps de lectura, bons llibres, mestres lectors, companys amb qui compartir lectures i famílies que acompanyin.
I necessitem recordar que llegir és una forma de participar en el món.
A Garbí Pere Vergés volem que els nostres alumnes siguin capaços de pensar per si mateixos, de comprendre els altres i de participar responsablement en la societat que els tocarà viure.
Per això continuem apostant per una escola que fa de la lectura una experiència quotidiana.
Ja ho deia Pere Vergés: Formar lectors és, també, formar als futurs ciutadans i ciutadanes.
Natalia Pueyo. Coordinadora d’Innovació.
