Noticiari

Hem emulat allò que els artistes de finals del segle XX i d’inicis del segle XX van poder fer quan es va inaugurar el Museu de l’Home (Museu del Trocadero) a la cosmopolita ciutat de París. Aquest museu exposava per primera vegada a Occident un important volum de peces escultòriques i pictòriques provinents de cultures africanes i oceàniques com a resultat de l’intens procés de colonització que les potències europees van exercir principalment en el període entre la Guerra Franco-Prussiana (1870-71) i la Primera Guerra Mundial (1914-18).

Artistes com Henri Matisse i Pablo Picasso, joves i inquiets, van entrar en contacte amb un món estètic completament nou per a ells; un món profundament diferent de les obres que trobaven al Museu del Louvre i a l’escola d’art, tant pel que fa a l’Antiguitat grecollatina com a la tradició occidental des del Renaixement. Si per a Occident una imatge havia de reflectir la realitat observable visualment sota la concepció que allò que veiem és el real, aquelles obres africanes i oceàniques senzillament manifestaven una altra concepció: allò que no veiem és el real, és a dir, la imatge com a una eina important per als seus rituals i, per tant, essencial per a la vida i per a la prosperitat de la seva comunitat. Conseqüentment, prenien formes que obeïen a les funcions simbòlico-rituals que havien d’exercir i no només a qüestions estètico-contemplatives.

De sobte, aquests artistes van entendre que era possible dibuixar, pintar, esculpir, fer art en definitiva, d’una nova manera sense estar limitats per les imposicions que l’Acadèmia establia. Per primera vegada des del segle XV, els objectius de l’art no eren la bellesa i la perfecció. Els nous objectius de la imatge eren fer visibles les idees, emocions i sentiments de la societat de la que sorgien. I va ser una autèntica REVOLUCIÓ!!!!!! Perquè des d’aquell moment, l’art ha estat i és una manera en què tots en hi podem veure reflectits, amb les nostres contradiccions, dubtes, creences, concepcions… I podem aprendre de nosaltres mateixos i del món mitjançant l’art!

A la visita d’avui, hem gaudit d’una visió antropològica que dona sentit a les obres. I és molt més del què van tenir Matisse i Picasso. Ells les van prendre com a model formal abstracte, sense contingut simbòlic. Ara, nosaltres les podem nodrir de significat. És una experiència catàrtica com a creadors perquè ens facilita un excel·lent exemple de com donar forma a allò que ens importa (que significa) per a nosaltres.

Així que, després de gaudir d’una visita guiada fantàstica, hem pogut estar-nos una bona estona a les sales dibuixant algunes de les peces que més ens han impactat. Amb les idees de ritual i de transformació fresques a la memòria, hem recorregut amb l’ull i la mà les seves formes. Formes amb una notable simplificació geometritzant i amb un ús senzill dels materials i de les tècniques. Tot un llenguatge que ens permet vehicular els nostres impulsos creatius d’una manera molt més fluïda i oberta que el llenguatge acadèmic del segle XIX.

Museu Etnològic de Barcelona Batxillerat Artístic- Curs 2122 de comunicaciogpv