Noticiari

El passat dijous, 26 d’abril, els alumnes de Llatí dels cursos d’ESO4 i de primer i segon de batxillerat van descobrir les ruïnes gregues i romanes de la ciutat catalana d’Empúries. No ho van fer, però, convencionalment: els més grans van menar la resta d’alumnes pel jaciment arqueològic i van descobrir-los-en la història i els edificis més representatius.

La visita va començar amb una introducció històrica, la qual va donar peu a descobrir el primer moment de la ciutat d’Empúries: el període grec i fenici. És en aquest marc que els alumnes van visitar la palaiàpolis o ciutat vella, la qual néixer arran de la frenètica activitat comercial que grecs i fenicis hi desenvolupaven. Allà van poder apreciar l’estàtua del déu de la medicina, Asclepi, o conèixer l’àgora grega, la qual comparteix força paral·lelismes amb la mateixa àgora de l’Escola, tant pel que fa a l’estructura com pel que fa a les seves funcions social i democràtica.

A continuació, els llatinistes de l’Escola van accedir al museu, on van poder veure tot de restes que es conserven d’ençà de l’antiguitat grecollatina: joies, monedes, joguines, àmfores o urnes funeràries, entre molts altres objectes. El que els va sorprendre més, però, va ser la imponent estàtua del déu Asclepi, de la qual, fins ara, solament havien vist una reproducció a l’exterior.

El gruix de la visita, és clar, es va desenrotllar a la neàpolis o ciutat nova, de factura ja romana. Els alumnes de segon de batxillerat van explicar a la resta l’estructura d’una casa (domus), amb el peristil (peristylium), l’impluvi (impluvium) o els dormitoris (cubicula), i de les botigues (tabernae); i com eren les termes romanes, què era el fòrum, per a què servia la muralla o com se’n construïa una a l’època clàssica. Tot plegat, en un paratge idíŀlic i acompanyats d’una tramuntana que bufava llevíssimament.

Per acabar, els alumnes van conèixer l’entorn del jaciment arqueològic i van poder gaudir del paisatge de la costa de l’Empordà. Es cloïa, d’aquesta manera, una sortida que els ha enriquits culturalment i que els ha ajudats a integrar, d’una manera vivencial, els continguts de civilització romana.