Noticiari

8.30h, Barcelona, dissabte 3 de febrer de 2018, al 643 de l’Avinguda Diagonal, a l’edifici Margalef de la UB, facultat de Biologia.

La Paula, una alumna del batxillerat científic, es prepara mentalment per a la prova teòrica d’aquesta vuitena edició de   l’Olimpíada de Biologia. La nit anterior parlem dels nervis, ja que sense haver acabat el temari s’exigeix als participants dominar-lo per poder passar a la següent fase, la fase pràctica. Però sap que és una oportunitat per posar-se a prova, visitar la universitat i, al cap i a la fi, una bona experiència per gaudir i seguir millorant.

Els alumnes dels diferents centres comencen a arribar, juntament amb els seus respectius professors de biologia, amb cara d’adormits però amb les ganes de començar la jornada i amb il·lusió. Sorpresa meva en topar-nos amb un antic professor de biologia de l’època en què jo anava a l’escola, el Sr. Josep Marlès.

Em falta temps per tibar-lo de la llengua i que ens faci cinc cèntims de les proves. Ell ens transmet la calma i la confiança amb què els bons professors saben inspirar els seus alumnes.

A les 8.45h les taules per a les inscripcions comencen a despertar; la Paula és de les primeres a inscriure’s i, juntament amb la inscripció, li assignen l’aula on farà la prova i li lliuren un diploma de participació.

La prova teòrica constarà de cinquanta preguntes tipus test amb quatre respostes possibles. Poden ser preguntats de tot el temari de Biologia fet des de 1r de Batxillerat fins a 2n de Batxillerat, sense haver-lo acabat a l’escola.

Són les 9.30h i tot un seguit de nois i noies accedeixen a les aules assignades on s’asseuran per posar-se a prova i triar les respostes més encertades a les qüestions que els plantegin. Els professors fan les últimes recomanacions i desitgen la millor de les sorts als seus alumnes. Un professor de la Universitat els va indicant on seure, just al punt vermell situat a cada pupitre. Els donen les darreres instruccions i seguidament reparteixen els exàmens.

Són 50 preguntes; algunes més fàcils, altres no tant i algunes de molt complicades, però la Paula acaba abans del temps previst i encara no són les onze que surt de l’aula satisfeta de la seva feina.

M’explica les dificultats i les respostes triades. N’està satisfeta malgrat un bon grapat de qüestions que feien referència a les biomolècules estudiades a 1r de Batxillerat: “Era la α o erra la β-D-glucopiranosa? Té el grup hidroxil a dalt del furà… deu ser la β!”. Però el que més em complau és que no deixa de somriure tot i la incertesa de no saber si es classificarà. Es nota que ha gaudit.

Ha estat un molt bon matí, malgrat el fred que rondava la facultat; i després d’un bon esmorzar per recuperar les energies, els alumnes, els professors i acompanyants comenten contents la jornada d’avui, tot pensant en la possible classificació per a la prova pràctica.

La Paula i jo ens acomiadem, satisfets i ja pensant en allò que ens depara l’escola la setmana entrant.