Noticiari

El dia 12 de setembre, Barcelona Televisió va enregistrar  l’inici del nou curs a la nostra escola, avui l’han emès en el seu programa Catakrack (a partir del minut 5’50”)

En el diari La Vanguardia d’avui dissabte, poden llegir l’aportació que fa el nostre director en el següent article.

La política s’ha d’explicar a les aules?

Enllaç: http://www.lavanguardia.com/vida/20170912/431214066872/politica-escuelas-terrorismo-clase-17a-1o.html?facet=amp

Les escoles aprofundiran en el terrorisme però eludiran el debat sobre el referèndum a Catalunya

Comença el setembre més polític a les escoles. Els alumnes entren a l’aula amb els dubtes que genera l’actualitat informativa, marcada per dos fets concrets. D’entrada, el terrorisme islàmic ha impactat en les seves vides d’una manera propera després dels atemptats de Barcelona i Cambrils el passat 17 d’agost (17- A). En segon lloc, la incertesa política oberta a Catalunya simbolitzada en la data del referèndum, l’1-O, i que planteja nombrosos interrogants sobre el futur i genera confusió sobre els comportaments de les institucions socials. Les escoles s’han organitzat per treballar el 17- A a les aules i donar respostes pausades, reflexives i complexes a les demandes de nens i joves. I com s’han preparat per explicar el conflicte polític i social de Catalunya avivat en les últimes setmanes?

La majoria de centres consultats mantenen que l’escola és un espai obert de diàleg i que si els nanos pregunten se’ls donarà resposta, però, en tot cas, no s’ha preparat res d’específic que ajudi a comprendre la complexitat política. Tampoc la confusió que generen certes actituds de les institucions democràtiques que no es corresponen amb els valors de respecte a les opinions diverses, diàleg o pacte que es tracta de transmetre als instituts.

“Però podria crear-se un ambient de discussió net, sense posicionaments ideològics, fora de les tensions dels adults?”, es pregunta el director del departament de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Daniel Gamper. “Seria desitjable, però és molt difícil perquè aquesta discussió a classe arribaria a les cases i podria qüestionar les creences dels pares, cosa que resultaria molt incòmode per a tothom”, afegeix Gamper.

Hi ha qui opina, com el professor de filosofia Daniel Inglada, de l’institut Joan d’Àustria, de Barcelona, que als alumnes els “rellisca” bastant aquest tema. D’altres, com ara David Rabadà, delegat sindical de Professors de Secundària ( Aspepc-SPS), creu que seria un error d’ètica professional parlar d’aquest tema a les aules. “No pots influir en els teus alumnes i depèn de com expliquis els fets en dones una interpretació o una altra”, indica Rabadà. “Això és com quan a la classe de física pregunten per l’existència de Déu. Només pots respondre que la física no l’explica i punt”. Alguns docents consideren que correspon a les famílies educar en els principis i valors i que és la seva responsabilitat explicar als seus fills el que està passant.

Els claustres ja en tenen prou amb altres temes. Una professora barcelonina ho resumia així. “Com treballarem l’1-O si els professors no en parlem? En el nostre institut –de caràcter públic– sabem qui són els sobiranistes, en parlen obertament, fins i tot porten samarretes a les reunions. També sabem els qui s’oposen a l’independentisme encara que no ho diguin explícitament. I, finalment, hi ha un grup que es manté neutre: observa, però no es pronuncia”, indica la docent. “En el fons, no ho diem, però hi ha molta tensió”, conclou.

Gamper explica que és lògic que la tensió política al carrer també sigui als claustres. I no es dona el concepte d’“exemplaritat” que defensa el filòsof Javier Gomá en el sentit que l’exemple públic ha de produir una influència civilitzadora en els altres.

“A l’escola Virolai –explica la directora del centre, Coral Regí– no hem preparat un treball explícit, però sí que s’ha recomanat als ­professors que expressin neutralitat i facin prevaler el respecte a la diversitat d’opcions dels nois”. No obstant això, Regí admet que resulta difícil la neutralitat en temps de xarxes socials perquè els pro­fessors formen part de la so­cietat i han de poder ­ex­pressar-se amb total llibertat.

Ens passem el dia parlant de l’ordre, del respecte a l’altre, de la importància de l’escolta, del consens… Per això cada vegada que sentim insults, crits, imposicions, aplaudiments fora de to, protestes en què s’absenten dels escons… fem molts passos enrere en l’educació”, explica el professor de filosofia Inglada, conscient que tots són elements informatius adients per analitzar per ampliar la mirada dels alumnes.

“Avui més que mai educar en el pensament crític és transcen­dental”, opina Jordi Carmona, director de l’ escola Garbí. Segons el seu parer, els centres han de generar espais de debat i de reflexió, amb respecte a totes les opinions. “Cal ser capaç d’aparcar les lliçons que toquen aquell dia del currículum i tractar el tema que preocupa la classe, i aportar llum sobre fets ­històrics”. Però la democràcia, considera, s’aprèn exercint-la. “És important generar espais de ­pràctica democràtica i alimentar el pensament crític, que és trans­versal, en totes les activitats”, ­opina.

Per contra, el 17- A és molt present a les escoles. Els mestres estan preparats per respondre als nens per què el seu país és objecte del terrorisme islàmic. Com l’han viscut? Quins sentiments expressen? Quines són les creences? Els adolescents, especialment, es plantegen moltes preguntes. Des del paper de les religions, el terrorisme, la seguretat, la configuració de l’ Estat Islàmic, els conflictes internacionals, l’emigració i els refugiats… Els directors de centre i educadors han seguit cursos de formació impartits pels Mossos d’Esquadra (per prevenir la radicalització i evitar manifestacions d’islamofòbia) o pel Departament d’ Ensenyament. S’han penjat guies i hi ha iniciatives personals de qualitat com ara la de les formadores Montse Jiménez i Eva Bach, que comparteixen en obert recursos emocionals per treballar amb els nens.

D’aquesta manera, els dies previs a l’inici del curs els claustres han elaborat projectes i tallers perquè els nois s’expressin i rebin informació objectiva fora de prejudicis i estereotips socials que nodreixen la narrativa de l’exclusió. “Això exigeix –explica la directora del Virolai– una revisió dels nostres propis prejudicis. Hem de fer-nos preguntes difícils com ara: ens alegrem de les morts dels terroristes?”. Alguna escola tractarà el tema de les sectes, ja que alguns joves gihadistes han estat vulnerables a grups de manipulació psicològica.

D’altres, com ara ­l’institut Moisès Broggi, proposaran reflexió i acció, mitjançant l’art. L’anàlisi del tractament gràfic que van donar els mitjans de ­comunicació aquells dies servirà per ­debatre qüestions ètiques sobre la informació. L’aprenentatge ­conclourà amb un treball artístic que es donarà a conèixer a la resta de la comunitat educativa del centre, diu la professora de cultura ­audiovisual del centre, Fanny Figueras.