Noticiari

Dijous passat, la Mireia i l’Anna de la classe Canigó i l’antiga alumna Júlia Siquier vam marxar a competir en els campionats d’Espanya de natació sincronitzada. Vam agafar un tren que ens va portar fins a Alacant, i allà un autocar ens va portar fins a Torrevieja. Com que vam arribar tard, a la nit, vam anar a sopar directament i després vam anar a dormir.

L’endemà, ens vam llevar aviat perquè teníem entrenament amb música, ens esperava un dia molt llarg, ja que a la tarda competíem en figures individuals.

Una vegada arribades a les instal·lacions, ens vam dirigir a la piscina, on eren tots els clubs. Només arribar ja ens vam tirar a l’aigua. L’entrenament va ser molt agobiant, com en totes les competicions, perquè estaven tots els clubs que competien dins la mateixa piscina i les entrenadores cridaven molt. Els entrenaments amb música van per torns, cada club té uns 15 minuts per entrenar amb la seva música. Com que la piscina és de 50 metres, la divideixen en dos, una meitat és per als clubs que en aquell moment estan entrenant amb música i l’altra és per als altres clubs.

Quan ens va tocar el nostre torn, l’entrenadora ens va dir que havíem de fer el ball sencer, per aprofitar que teníem música. En sincro, quan sentim “sencer” ens agafa por, ja que cansa molt perquè és fer tota la coreografia sencera. Quan vam acabar, les entrenadores ens van fer una reflexió sobre el sencer que havíem fet, perquè no havia sortit gaire bé.

A la tarda, vam anar altre cop a la piscina perquè competíem en figures individuals. L’hora d’entrenament va ser més tranquil, però la competició va ser molt llarga, va durar unes 6 hores.

Al final del dia, vam tornar a l’hotel molt cansades i aviat ens vam adormir.

El dissabte va ser el gran dia, al matí només ens vam fer el monyo i ens vam posar la gelatina al cap, i vam aprofitar que teníem la platja al costat per anar-hi a jugar i passar en sec.

 Després de dinar vam tornar a la piscina per competir, els nervis ja es notaven en l’ambient. Totes estàvem molt esverades, però vam saber controlar els nervis. L’entrenament d’abans de la competició va començar bastant potent, però a mida que se’ns menjava el temps les coses no sortien bé i totes les entrenadores i nosaltres estàvem en uns moments de molta tensió.

Com que sortíem les 18 de 20 equips, vam tenir molt temps per preparar-nos. Ens van pintar, ens van repassar la gelatina, ens vam relaxar…

Just abans de sortir, vam repassar la coreografia, passant en sec, i ens vam dirigir cap a la tarima, on els nervis esclataven.

Ens va sortir més bé que mai, estàvem molt contentes de la feina feta i neguitoses esperàvem els resultats. El nostre objectiu era guanyar la medalla d’or, que requeria superar el Granollers i altres grans clubs que tenim com a rivals. Tant bon punt ens van dir la puntució final tots els pares i nosaltres vam esclatar de felicitat i emoció. Ens vam abraçar totes i vam plorar d’alegria, va ser un moment molt màgic. La nostra coreografia tractava de Harry Potter, a la gent li va agradar molt i molts ens van felicitar.

L’equip infantil B del nostre club va quedar en tercer lloc, i l’aleví en segon. Van ser uns molt bons resultats i n’estem molt orgulloses.

A l’hora del podi, sota l’equipació del club portàvem una disfressa de Harry Potter.

Quan ens van donar les medalles, el Granollers feia comentaris una mica grollers, com fan sempre que perden.

Una vegada acabada l’entrega de premis ens vam treure l’equipació i vam pujar al podi amb la disfressa. Ens van fer moltes fotos i les entrenadores van acabar totes a l’aigua.

L’endemà vam tornar cap a l’estació de tren per tornar a casa.

Ha estat una experiència molt emocionant ja que no ens esperàvem guanyar. Ens va unir molt com a equip.

Anna i Mireia. Classe Canigó