Noticiari

Quantes vegades ens hem preguntat o hem comentat que com és possible que jugadores amb unes condicions tècniques i físiques extraordinàries no les demostrin al camp? Quantes vegades ens hem posat les mans al cap veient jugadores excel·lents cometre errades i comentar que això no ho fa ni una nena aleví?

El futbol femení és un dels esports, per no dir l’esport, en què les jugadores arriben més aviat a l’elit. Ens trobem amb jugadores de 18, 19 o 20 anys que semblen veteranes de tant temps com fa que juguen a 1a divisió. Jugadores amb 15 anys que juguen al màxim nivell! Això és molt il·lusionant per a elles, però pot suposar un greu problema per a la seva formació, ja que el temps que tenen per aprendre i assimilar els conceptes tàctics, que seran els conceptes que les ajudaran a solucionar les diferents situacions dins el camp, es veu molt reduït. I ens trobem, com hem comentat abans, que amb totes les condicions del món per a ser unes jugadores fantàstiques, no saben resoldre els problemes tàctics que comporta el joc ni decidir bé les solucions amb i sense pilota.

Aquest fet no l’he descobert pas jo, està en coneixement de tothom, acabem per donar més importància als equips com més grans són les jugadores. Tot i que els entrenadors ens trobem explicant conceptes de categoria aleví a jugadores de 1a divisió, no fem res per canviar-ho. No fem res per potenciar i ajudar els entrenadors i les jugadores de categories base per formar-les en els coneixements que després els permetran ser jugadores complertes a nivell tècnic, físic i, sobretot el més important, tàctic!
L’etern debat entre formar o guanyar és un dels majors errors en el futbol femení. Les jugadores tenen una gran capacitat per assimilar allò que se’ls explica i és quan són petites que se’ls ha d’ensenyar en què consisteix el joc del futbol. I com més correccions fem i més ensenyem a jugar, més possibilitats tindrem de guanyar.

El problema és la paciència. El problema és que a la base hi ha d’haver entrenadors empàtics, entrenadors que entrenin per a les jugadores i no per a ells. Tots volem guanyar avui, passant per sobre de la formació i dels “tempos” de cada etapa, i allò que aconseguim és un gran nombre de jugadores que acaben plegant abans d’hora. Encara ens sorprèn el gran nombre de jugadores que pleguen abans d’hora? Encara ens sorprèn el fet que les jugadores, després d’haver arribat a 1a o 2a divisió nacional molt joves, acabin per deixar-ho córrer al cap de pocs anys? Les entenc i comprenc perfectament. Se’ls demana que facin bé arrels quadrades però ningú ha perdut ni un sol entrenament quan eren petites per ensenyar-les a sumar. Acaben fartes, avorrides i sense cap tipus de motivació. Aquella il·lusió amb què jugaven a futbol s’ha convertit en un calvari 4 dies a la setmana. I, evidentment, per uns quants milions d’euros ho podrien aguantar, però no és el cas.

Si volem un bon futbol femení en el futur, comencem a treballar avui. Estructurem els equips en funció de les edats i els coneixements que toqui aprendre. Planifiquem on volem ser demà, programem quins objectius hauran d’assolir a final de cada categoria. No tinguem pressa. Senyors directius, coordinadors i aquells que teniu l’opció de canviar les coses: Pregunta’t si el que estàs fent avui t’apropa al lloc on vols ser demà.