Noticiari

Aquest és el discurs que van preparar els caps de promoció per tal de conduir aquest acte tan esperat i marcat d’emocions i retrobaments.

Bona tarda a tots, primer de tot volem donar a les gràcies a tots i totes per assistir a l’entrega de diplomes. També donar les gràcies a l’escola per organitzar aquesta entrega i poder tancar l’etapa tal i com ens mereixíem.

És obvi que si no hagués estat per aquesta pandèmia tan estranya que hem viscut no estaríem aquí, vam marxar un divendres a casa pensant que serien tres setmanes de feina online, i sobtadament, no vam tornar, o almenys no del tot, perquè tot i que ara comencem a la normalitat precovid, l’etapa robada no ens l’ha tornarà ningú.

Tot i haver passat uns mesos bastants durs, amb molta pressió per la selectivitat i amb la incertesa del que passava al nostre entorn, mai vam estar sols, el suport que vam tenir dels professors va ser extraordinari, ens van acompanyar en tot moment, tant si teníem dubtes del temari com si necessitàvem ajuda més personal, i això, és una gran sort que vam poder gaudir d’aquells mesos tant estranys.

També vam tenir la gran sort de poder fer la selectivitat a l’escola, que no podia haver-hi un millor lloc per fer aquesta prova tan esperada durant els dos darrers anys de l’escola. L’Escola Garbí, un espai que recordarem sempre. Des de ben petits que ens han dit que som una família, i per molt que estiguem cansats d’escoltar-ho, és ben cert. Hem anat creixent entre aquestes parets, la majoria des de ben menuts, i hem creat moments tan bonics en aquesta escola… per nosaltres Garbí sempre serà aquelles colònies a Capafonts, les lectures de cròniques al menjador, els primers plats en silenci, el Quan Somrius dels concerts de Nadal, l’actuació de Sant Jordi, les caramelles (on demanaves als professors coses que eren pràcticament impossibles, però teníem l’esperança que algun dia es fessin realitat), els concursos de Sant Jordi, les curses de colors, els càrrecs, Santa Cecília i Sant Nicolau, la gran Fira de Segon de batxillerat, i mil altres moments que fan que l’etapa de l’escola hagi estat tan especial, i que recordarem sempre amb un gran somriure a la cara. Inconscientment, aquestes activitats ens han fet formar d’un projecte immens, més gran que una persona o dues, una petita ciutat, o fins tot, un tast del que és la societat on sempre rebem i donem ajuda, com quan vam fer de padrins lectors, on havíem d’ensenyar als més petits de la casa a llegir, sense ser conscients de la responsabilitat que se’ns oferia.

En un tancar i obrir d’ulls ja estàvem a l’ESO, l’etapa on fas aquell gran canvi, de nen a adolescent, i on arriba molta més gent, gent desconeguda que vols que se sentin com a casa, igual que ens sentim nosaltres. Comencen a haver-hi novetats com estudiar amb l’iPad, les famoses i odiades C’s, les optatives, i volem destacar la vida social, aquella hora a la setmana que contribuïes tant a dins com a fora a l’escola. Aquella assignatura que a batxillerat ens ha regalat tants bons moments i bones persones, com les de la Llar d’esplugues, d’alfabetització o la gent gran que venia a aprendre de noves tecnologies.

L’ESO ens ha regalat grans moments viscuts, a Manresa, a Girona, a Sant Carles de la Ràpita, i per fer un gran comiat, a Menorca, el gran viatge que sempre recordarem gràcies als professors que ens van acompanyar i al que comportava, l’adeu a l’ESO i la benvinguda al Batxillerat.

El batxillerat són dos anys que passen volant, un dia estàs a primer parlant amb els nous companys i acabant de decidir l’itinerari que seguiràs, i el següent dia estàs fet un flam abans d’entrar al primer examen de Selectivitat. Aquesta etapa està caracteritzada pel dubte i la incertesa del futur, del què faràs, què estudiaràs, on aniràs, etc. Però el més important és la promoció, tot i no semblar-ho, ens ha fet aprendre tant: a mobilitzar persones, a prendre ràpides decisions, a intentar posar d’acord al màxim de gent possible, a organitzar-nos, a treballar en grup, gestionar malentesos, etc.

La nostra promoció va començar a primer de batxillerat, escollint nom i destí. Vam fer la nostra primera activitat com a tal, el dia de Sant Jordi. Ens va costar cohesionar-nos i entendre’ns entre tots, però ho vam acabar fent i de mica en mica vam aprendre. Poc després vam passar a 2n, i amb el canvi de curs també va arribar la gran esperada fira. Vam patir de valent esperant que tot sortís bé, i finalment així va ser. Malauradament no vam poder gaudir del viatge que ens esperava al Marroc, però com mínim sempre tindrem el bonic record del dia de la fira.

Tots nosaltres ja hem marxat de l’escola i hem començat noves etapes a les nostres vides, però sempre quedarà una part de nosaltres aquí, i estem convençuts que quan d’aquí uns anys vinguem i veiem la placa de la nostra promoció, recordarem amb estima i carinyo totes les experiències viscudes aquí.

Gràcies, gràcies de nou a tots els que han participat en la nostra etapa a l’escola, per fer-nos millors persones i per preparar-nos pel futur que ens espera.

Esperem de tot cor que aquest avui no sigui un adéu de la promoció Oasis, sinó un fins aviat.

Moltes gràcies.