Noticiari

Dijous passat vam assistir a una conferència amb el doctor Salvador Macip que ens va parlar sobre la biomedicina, els seus inicis i la biomedicina al segle XXI.

Com sabeu tots, els éssers vius estem constituïts per cèl·lules que tenen diferents funcions i formes. Si més no, hi ha un element que totes les cèl·lules d’un organisme tenen en comú i és l’ADN, el qual Watson i Crick van representar com una doble hèlix. Aquí és on va començar la biomedicina.

Però una gran part d’aquesta conferència parlava sobre que s’està investigant avui en dia i quins són aquests tòpics d’investigació.
Doncs bé, un dels tòpics és la teràpia anti-envelliment, que intenta entendre l’envelliment i descobrir si es pot aturar. Un cop aquí, es poden plantejar diferents preguntes com:
En què consisteix l’envelliment? Es pot aturar? És una malaltia?
Aquestes són les qüestions que el Sr. Macip ens va explicar.

L’envelliment és el deteriorament cel·lular de l’organisme. Quan les cel·lules són observades a traves del microscopi, es poden destingir les cèl·lules normals de les velles. Però el que s’observa és que no són totes les cèl·lules sinó algunes.

A partir d’aquest moment van començar a investigar i es van començar a fer experiments amb ratolins joves i vells per tal de veure si d’alguna manera es podia millorar l’esperança de vida retardant l’envelliment.
Els experiments consistien a eliminar les cel·lules velles de l’organisme i veure quins efectes es produïen. El que van poder observar va ser que els ratolins que normalment vivien entre 200 i 210 dies arribaven als 230. En altres parules, que augmentaven la vida dels ratolins un 5% més.

Però llavors el plantejament va ser: realment surt a compte allargar la vida si quan et fas gran, et sents més cansat, et costa caminar, tens menys energia?…Partint d’aquí van fer un altre experiment. Van observar ratolins normals, vells sense modificar i ratolins vells amb les cel·lules velles eliminades i els gràfics van mostrar que els ratolins vells amb les cel·lules eliminades tenien la mateixa energia que els ratolins normals mentre que els vells estaven molt per sota.

I finalment s’els va realitzar una tercera prova, la de memòria, que consistia a fer aprendre als ratolins on estava el menjar i al cap d’unes setmanes se’ls tornava a ficar en el circuit on havien estat entrenats abans. Els resultats dels ratolins amb cel·lules velles eliminades van ser igual de bons que els ratolins normals.

La conclusió de tot aixó és que tècnicament es pot mig aturar l’envelliment, i que la vida de les persones que siguin tractades serà com la de les persones normals. Cal considerar si hi ha efectes secundaris i també que si avui en dia ja hi ha sobre població, caldria valorar molt bé la utilització d’aquest descobriment en estudi.

Salvador Macip no només és investigador, sinó que també ha escrit numerosos llibres com Ullals, Jugar a ser deus, Herba negra i Què és el càncer i perquè no hem de tenir-li por.

Aquest últim parla sobre com es forma el càncer, com es pot prevenir i com es pot curar.
Bé, el càncer és causat per la transformació de cèl·lules normals en cèl·lules tumorals en un procés d’etapes que generalment consisteix en la progressió d’una lesió precancerosa a un tumor maligne. Aquestes alteracions són el resultat de la interacció entre factors genètics del pacient i tres categories d’agents externs, és a dir:

·Agents carcinògens físics, com ultraviolada i les radiacions ionitzants.
·Cancerígens químics, com l’amiant, components del fum del tabac, les aflatoxines (contaminants d’aliments) i arsènic (contaminants d’aigua potable).
·Agents carcinògens biològics, com alguns virus, bacteris i paràsits.

La prevenció dels factors de risc principals pot reduir significativament la càrrega de càncer. Aquests factors de risc inclouen:
·Tabac utilitzat (cigarrets i lliure de fum de tabac). Fumar és el més important factor de risc de càncer i produeix aproximadament 22% de les morts de càncer a nivell mundial.

·Excés de pes o obesitat.
·Mala alimentació en què són ingerits quantitats insuficients de fruites i verdures.
·Inactivitat física.
·Consum de begudes alcohòliques.
·Infeccions genitals pel virus del papil·loma humà.
·Infeccions amb virus de les hepatitis o altres infeccions
·Radiacions ionitzants i ultraviolades
·Contaminació atmosfèrica en ciutats
·Fum generat a les llars per la crema de combustibles sòlid

Es poden prendre les següents mesures per prevenir el càncer:
·Evitar els factors de risc esmentats en la mesura del possible.
·Vacunar contra el virus del papil·loma humà i l’hepatitis B virus.
·Controlar riscos laborals.
·Reduir l’exposició a la radiació ultraviolada.
·Reduir l’exposició a radiacions ionitzants.
·Anar a revisions mèdiques cada cert període de temps.

Per sort avui en dia la majoria de casos de càncer que es diagnostiquen a temps tenen remei. Algunes de les possibles intervencions i tractaments poden ser:
Cirurgia
Quan s’utilitza per tractar el càncer, la cirurgia és un procediment en el qual un cirurgià elimina el càncer del seu cos.

Radioteràpia
Radioteràpia és un tipus de tractament per al càncer que utilitza altes dosis de radiació per matar les cèl·lules canceroses i reduir els tumors.

Quimioteràpia
Quimioteràpia és un tipus de tractament per al càncer que utilitza medicaments per eliminar les cèl·lules canceroses.

Immunoteràpia
Immunoteràpia és un tipus de tractament que ajuda el sistema immunològic del propi organisme en la lluita del càncer.

Tractament dirigit
Tractament dirigit és un tipus de tractament per al càncer que enfoca els canvis en les cèl·lules canceroses que les ajuden a créixer, dividir i reproduir-se.

Teràpia hormonal
Teràpia hormonal és un tractament que atura el creixement del càncer de mama i prostata que utilitza hormones per créixer.

Bàsicament aquests són els aspectes dels quals el llibre parla i segur que aporta grans millores i noves informacions per tal de prevenir i curar el càncer.

Salvador Macip i Maresma és metge, científic i escriptor. Es va llicenciar en Medicina per la Universitat de Barcelona, on va començar la seva carrera científica dins el grup de Genètica Molecular. Va passar nou anys investigant sobre càncer, radicals d’oxigen i envelliment cel·lular al Departament de Ciències Oncològiques de l’Hospital Mount Sinai de Nova York. Des del 2008 continua la recerca en aquests temes al laboratori que dirigeix alDepartament de Bioquímica a la Universitat de Leicester (Regne Unit), on és professor en Mecanismes de Mort Cel·lular. Ha publicat novel·les, contes infantils, i llibres de divulgació científica.

També us enviem l’enllaç al seu bloc personal : http://www.macip.org/index.htm

Aquí teniu les portades d’alguns dels seus llibres,  tant de literatura de ficció com llibres de divulgació científica.