Noticiari

Davant la caiguda de Barcelona el gener del 1939 i l’inici del final de la Guerra Civil espanyola al voltant de 500.000 republicans es van veure obligats a deixar enrere la seva vida. Forçosament van emprendre el camí de l’exili, conegut com a Retirada.

Per posar cara i ulls a allò que havíem teoritzat, el passat dimarts 4 de febrer els alumnes de 2n de Batxillerat vam tenir l’oportunitat de veure i entendre una mica millor el tràngol de l’exili.

La primera parada va ser a Argelers, un poble de la frontera francesa. Amb el vent característic de l’Alt Empordà, la tramuntana, vam  intentar imaginar les deplorables condicions en què van viure les 80.000 persones que van ser destinades al camp d’Argelers. Els refugiats van patir innumerables misèries, però aquelles que més ho van sentir van ser les dones. La desnutrició i les malalties a causa de les condicions de vida eren molt preocupants i l’índex de mortalitat infantil altíssim.

Així, en acabar, ens vam dirigir a la Maternitat d’Elna. L’Elisabeth Eidenbenz, membre de l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra, va fer possible el naixement de gairebé 600 nens. L’heroïna va comprar un castell del poble d’Elna i va muntar una maternitat on les mares rebien assistència mèdica, aliments, certa pau i estabilitat dins d’aquell marc tan poc favorable.

Seguidament vam poder veure des de lluny el Mas Perxers, un lloc on es van allotjar els refugiats intel·lectuals. Van arribar per mitjà del bibliobús i tot i que les condicions no eren les millors, no eren tan precàries com les de la resta d’exiliats.

Després vam visitar l’anomenat Monument a l’Exili, situat a la frontera amb França al poble català de la Vajol. És l’única escultura que ret homenatge als exiliats en territori espanyol. L’escultura, de bronze, representa dues persones amb una història real, que van existir. Es va inspirar en una fotografia feta per un periodista estranger on apareixien un home i la seva filla mutilada a causa dels bombardejos de les tropes franquistes a Montsó el 1937.

En acabar ens vam dirigir al centre de la Vajol. Érem dos grups i  mentre uns dinàvem al restaurant La Conxita, els altres vam fer una excursió fins a la frontera. Vam seguir el mateix camí que van fer Lluís Companys, Aguirre, Azaña, Negrín, entre d’altres.

Finalment vam pujar una altra vegada a l’autocar després d’aquell dia tan intens i ple de sensacions. Ha estat una experiència molt enriquidora haver treballat l’exili d’aquesta manera tan representativa. Ens ha ajudat a tots i totes a imaginar una mica millor les penúries que van haver de viure 500.000 persones el gener de 1939. Amb l’esperança de trobar noves oportunitats van travessar un camí farcit de neu, fred, vent glaçat i sobretot, de por.

Text : Maria Aznar i Abril Rodríguez Torres