60 anys de Menjador: espai de vida, convivència i aprenentatge
La importància del Menjador és un dels pilars essencials amb què, des de fa 60 anys, les Escoles Garbí Pere Vergés acompanyem famílies que confien en un projecte que entén l’escola com una experiència integral de vida. Des dels nostres orígens, inspirats pel pensament del nostre fundador Pere Vergés, sabem que el Menjador és molt més que un espai on els alumnes mengen: és, com ell afirmava, “el cor de la Vida Social de l’Escola”. Aquesta visió profunda i humanista revela que el dinar no és un simple àpat, sinó un acte educatiu, cívic i emocional que nodreix relacions, construeix comunitat i contribuint directament al creixement integral dels nostres alumnes.

El Menjador dins la Vida Social
La nostra Vida Social assumeix que cada moment compartit a l’Escola és una oportunitat per aprendre a viure en comunitat. El Menjador representa l’eix vertebrador d’aquest projecte vital, un punt neuràlgic on es troben els ritmes del dia amb els ritmes de les relacions. Té un paper comparable al de l’àgora de la Grècia clàssica: un espai obert a la trobada, l’intercanvi, la comunicació i la convivència harmònica, on els alumnes es reuneixen per menjar, parlen amb amics, escolten i es fan escoltar amb la presència dels seus tutors i tutores.

Durant l’hora de dinar, l’alumnat participa d’un ritual estructurat que comporta respecte, diàleg i col·laboració. L’inici es marca amb l’entrada del Consell de Govern, que fa les comunicacions importants de la jornada, llegeix el menú en diferents idiomes i dona pas a l’àpat. Aquest moment de silenci i atenció col·lectiva fomenta la consciència d’estar vivint un acte compartit i significatiu, on tothom té un paper essencial dins del conjunt de la comunitat, teixint converses i enfortint vincles.

El Menjador no es limita a satisfer una necessitat fisiològica. És una eina educativa lligada a la formació del criteri personal, la responsabilitat i el respecte envers els altres, impregnat d’un ordre i bellesa que transformen l’alegria desordenada en acció coordinada i harmoniosa, com deia Pere Vergés. L’alumnat aprèn a menjar amb correcció, a esperar el seu torn i a valorar la feina de tots els qui fan possible l’àpat —des de les cambreres fins al personal de cuina i neteja.
El paper de l’alumnat i l’equip docent
Durant l’estona de dinar, cada tutor comparteix taula amb els seus alumnes, i cada dia ho fa amb un grup diferent. Aquesta dinàmica afavoreix una relació directa i constant que permet al docent observar, comprendre i acompanyar els infants en un context més distès però profundament educatiu. És un moment privilegiat per construir confiança, escoltar, orientar i conèixer cada alumne més enllà dels continguts acadèmics, consolidant relacions de manera natural.

El dinar forma part de l’horari lectiu, ja que respon a objectius pedagògics clars: fomentar hàbits d’higiene i salut, aprendre a conviure, desenvolupar l’autonomia i la responsabilitat, i gaudir de la tranquil·litat en un ambient ordenat. Els alumnes participen activament: cada taula té un Cap de Taula que coordina la parada i el servei, i un Representant de Classe que actua com a intermediari amb el Representant General del Menjador. Rutines i càrrecs no són només tasques, sinó maneres d’aprendre responsabilitat, respecte i cura del bé comú, alimentant el sentiment de pertinença.
Extracte d’una crònica sobre les normes del Menjador:
“Un cop a dins, has de seure i mantenir el silenci perquè pugui parlar el Consell. Aquest està format per alumnes de sisè i s’encarreguen de donar els avisos. De dilluns a dijous expliquen els concursos que tenen preparats per a la resta d’alumnes, i els divendres diuen quins càrrecs han de baixar per a fer les diferents reunions. Després que parlin els alumnes del Consell es diuen els menús. Si hi ha menús sorpresa, és a dir, en un idioma que no es treballa a l’escola, els diuen, però es resol després de servir el primer plat.
Tot seguit els Caps de taula decideixen qui volen que sigui l’ajudant per a la seva taula. Aquest nen o nena els ajudarà a servir els plats. Després hem de tornar a fer silenci per a resoldre el menús sorpresa. Cada classe diu quin idioma creu que és i, si l’encerta, li donen cinc dècimes. Després d’això, mengem el primer plat. Tot seguit es menja el segon plat i ja es pot parlar, però no es pot cridar. Per acabar, es mengen les postres. Al final s’ha de plegar el tovalló, fer silenci per escoltar el Representant del Menjador que digui les dècimes i que vagi avisant les classes per poder sortir. Més normes del menjador són: no posar els colzes a la taula, mantenir un to de veu adequat i no aixecar-se a mig dinar.
Aquest és el funcionament del menjador en un dia qualsevol.”
M.E. (10 anys)
Color Blau, Classe Vilamar
Durant aquesta estona, els alumnes aprenen a comportar-se amb ordre i pulcritud, a partir del seguiment d’un conjunt de pautes que es van interioritzant al llarg de tota l’escolaritat: anar ben polits a dinar, agafar correctament els coberts, parar la taula amb cura, servir als companys, tallar adequadament els aliments sòlids o pelar la fruita amb ganivet i forquilla quan s’escau. Aquestes normes de saber estar s’assimilen de manera natural gràcies als concursos entre els tres Colors i amb la participació del Consell de Govern de sisè, que n’és un referent i exemple per a la resta de l’alumnat.
La mirada de les famílies
Des de fora, les nostres famílies perceben el Menjador com una mostra visible de l’estil educatiu Garbí Pere Vergés. Veuen com l’escola transforma una activitat quotidiana en un espai d’aprenentatge profund, on s’aprèn a conviure, a parlar amb respecte, a participar i a gaudir de la serenitat d’un entorn ben organitzat.

Veure els fills i filles dinant amb ordre, compartint amb mestres i companys, i respectant les normes que ells mateixos ajuden a mantenir, genera un sentiment de continuïtat entre la família i l’Escola. No hi ha fractura entre allò que s’aprèn a casa i el que es viu al centre educatiu; més aviat, hi ha un diàleg que s’enriqueix mútuament. Com deia en Pol, de 9 anys en una crònica sobre el nostre menjador: “El Menjador és el lloc on posem el Pessebre i les decoracions. M’agrada perquè és un moment del dia que mengem i parlem amb els amics. També fem festes i reunions amb les famílies.” Aquesta veu infantil projecta confiança i mostra un espai estimat i sentit com a propi.
Aquesta transmissió es fa evident quan els infants expliquen a casa les normes bàsiques del Menjador, convertint-se en petits mestres familiars. Quan rebem visites d’altres escoles, sovint es queden sorpreses de l’harmonia i l’autonomia amb què funciona, sobretot perquè, on els altres deleguen a empreses externes aquest servei, nosaltres el vivim com a una oportunitat d’aprenentatge del saber ser i estar.

Educació en la cultura de la bona taula
El Menjador és també una escola de cultura mediterrània. A més de transmetre els bons hàbits d’alimentació saludable, basats en la dieta mediterrània, es posa èmfasi en el respecte pel menjar, per les racions i per la feina que implica preparar-lo. Cada menú és elaborat amb l’assessorament d’especialistes en nutrició, garantint un equilibri adequat entre salut, tradició i sostenibilitat.
L’educació alimentària fomenta tres valors fonamentals: sentir, estimar i pensar. “Sentir” significa reconèixer el benestar físic i emocional que proporciona una alimentació sana; “estimar” implica mostrar respecte i agraïment per la feina dels altres; i “pensar” fa referència a l’autonomia i la responsabilitat en les decisions personals. Els hàbits apresos s’extrapolen naturalment a altres entorns socials.
Un espai de convivència i repòs espiritual
El Menjador és un microcosmos on convergeixen els valors essencials de l’Escola: respecte, responsabilitat i convivència. És un espai on es menja, però sobretot s’aprèn a viure amb els altres, a estimar el temps compartit i a trobar en l’ordre i les bones maneres una forma de serenor, teixint dia a dia una comunitat que sap conviure, cooperar i estimar aquest lloc que és de tots.
Per això, la invitació de Pere Vergés continua vigent: “Si voleu descansar física i espiritualment, veniu a dinar a l’Escola.” Darrere d’aquestes paraules hi rau una filosofia que entén l’educació com un procés integral, construït en cada gest, conversa i àpat compartit.
Blanca Canonge
Responsable de l’Àmbit Social
Amb la col.laboració de l’Assumpta Llagostera, mestra de l’Escola de Badalona.









