Noticiari

Realment els resultats PISA ens diuen amb validesa i fiabilitat si els nostres alumnes aprenen o no? Què mesura realment PISA i què ens poden aportar els seus resultats?

El món educatiu ha acaparat els mitjans de comunicació en els darrers mesos després de la davallada dels resultats obtinguts a Catalunya a les proves PISA (Programme for International Student Assessment). Molts han buscat fórmules ràpides per explicar aquests resultats, culpabilitzant les metodologies innovadores, la poca estabilitat de les polítiques educatives o l’impacte de les pantalles en l’aprenentatge. Fins i tot el Departament d’Educació s’ha vist obligat a actuar ràpidament amb la creació d’un equip d’experts que tenen el repte de crear un catàleg d’accions a curt termini que millorin l’aprenentatge dels alumnes catalans. Però, realment els resultats PISA ens diuen amb validesa i fiabilitat si els nostres alumnes aprenen o no? Què mesura realment PISA i què ens poden aportar els seus resultats? 

Què mesura PISA realment? 

Les proves PISA són una iniciativa de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) que es realitza cada tres anys. La participació en les proves és voluntària i són els governs i les institucions educatives els que decideixen si fer-les o no. En el nostre cas, encara no hem rebut la invitació per participar-hi. S’agafen mostres representatives d’entre 4.500 i 10.000 estudiants per país. 

El principal propòsit de PISA és proporcionar una mesura comparativa del rendiment educatiu a nivell internacional per ajudar els països a millorar els seus sistemes educatius. El programa té com a objectiu avaluar el rendiment dels estudiants de 15 anys i ho fa a partir de preguntes amb un enfocament competencial, és a dir, no són preguntes de mecanització, o preguntes teòriques, sinó que es tracta més aviat de preguntes contextualitzades, que plantegen un problema que requereix una resposta que posi en joc l’anàlisi i la resolució de problemes o la gestió de la informació. Per tant, per respondre les preguntes PISA és necessari observar, descobrir i establir connexions entre idees.

De tots els aprenentatges que un alumne ha d’adquirir al llarg de la seva escolaritat, PISA només avalua tres àrees: 

• Lectura: Les proves de lectura avaluen la capacitat dels estudiants per comprendre, utilitzar i reflexionar sobre textos escrits. A més de mesurar la comprensió lectora, també examinen la capacitat dels estudiants per interpretar informació, identificar temes i raonar críticament sobre el contingut.
• Matemàtiques: Les proves de matemàtiques avaluen la capacitat dels estudiants per utilitzar, aplicar i comunicar conceptes matemàtics en situacions de la vida real. Aquesta àrea inclou problemes que requereixen resolució, raonament matemàtic i comprensió dels principals conceptes matemàtics.
• Ciències: Les proves de ciències avaluen la comprensió dels estudiants sobre conceptes científics, les seves habilitats per interpretar informació científica i la capacitat de resoldre problemes relacionats amb la ciència. Aquesta àrea pot abastar temes com la biologia, la física, la química i altres disciplines científiques.
• Resolució de problemes: A més de les tres àrees principals anteriors, en algunes edicions de PISA s’avalua específicament la competència en resolució de problemes. Aquesta àrea mesura la capacitat dels estudiants per abordar situacions noves, identificar problemes i trobar solucions efectives.

És important destacar que les proves PISA no es limiten a avaluar el coneixement teòric, sinó que se centren en la capacitat dels estudiants per aplicar els seus coneixements i habilitats en situacions de la vida real. Per aquest motiu, alguns professionals assenyalen que millorar els resultats de PISA no serà possible, si es promociona un model educatiu que fomenta la mecanització. El paper clau dels docents és guiar els alumnes a abordar reptes mitjançant preguntes, impulsant-los a pensar, deduir i observar patrons, optant per un aprenentatge basat en competències que fa que l’aprenentatge sigui més significatiu i durador. L’aula ha de convertir-se en un espai on es resolguin problemes mitjançant la conversa, l’experimentació i la pràctica. 

A més de les àrees específiques, PISA també recull dades sobre altres aspectes com el benestar dels estudiants, la seva satisfacció amb l’escola i altres factors relacionats amb l’educació i el desenvolupament personal. Aquesta combinació de mesures ofereix una visió més completa del rendiment i el benestar dels estudiants a nivell internacional. 

Què pot aportar PISA? 

PISA s’ha convertit en una eina de gran rellevància per avaluar el rendiment educatiu en un context global. Ens ofereix una perspectiva internacional sobre el rendiment dels seus estudiants. Això pot ajudar a ajustar els mètodes d’ensenyament i dissenyar programes que abordin les necessitats específiques dels alumnes globalment. De fet, els resultats de PISA sovint influeixen en les decisions polítiques que es prenen a nivell educatiu. Aprofitar aquesta guia pot ser una oportunitat per defensar polítiques que beneficiïn directament els nostres alumnes i impulsin la qualitat de l’educació que oferim. 

Aquest és el valor de PISA: promoure una cultura de millora contínua, ja que ens proporciona indicadors que ens permeten establir metes clares i seguir el progrés al llarg del temps.

Quines són les limitacions de PISA? 

No obstant això, no podem defugir les limitacions que presenta el projecte PISA. D’una banda, els seus resultats ofereixen una visió limitada de l’aprenentatge i els factors que hi influeixen. Per exemple, no capturen adequadament els factors contextuals específics d’una escola o territori. Les realitats socioeconòmiques, culturals i educatives locals poden tenir un impacte significatiu en el rendiment dels estudiants i en el seu desenvolupament integral. I per comprendre de manera completa la qualitat educativa, és necessari analitzar aquests resultats en el seu propi context i considerar altres indicadors, com ara el percentatge d’alumnes que promocionen, l’absentisme i el sentiment de pertinença a l’escola, entre altres.

D’altra banda, PISA, per la seva naturalesa, tendeix a mesurar aspectes concrets i quantificables dels aprenentatges, i ofereix una visió simplificada de la qualitat educativa, obviant altres elements importants com l’equitat, la diversitat o la participació comunitària en els projectes educatius. A més a més, igual que passa amb les Competències Bàsiques, PISA se centra en la mesura de competències bàsicament instrumentals; la lectura, les matemàtiques i les ciències, a través del llapis i el paper, deixant de banda aspectes essencials del desenvolupament integral dels estudiants com són les competències socioemocionals, la creativitat, el compromís o la tolerància. 

Per exemple, aplicat al nostre projecte, PISA només avalua 2 de les 10 finalitats educatives de les nostres escoles; per tant, hi ha un gran ventall de competències que queden desateses per PISA. Potser en el futur les proves que mesuren l’èxit educatiu hauran d’incorporar també algun tipus d’avaluació que permeti treure conclusions de com van progressant els alumnes en aquestes competències més transversals. Això no és fàcil, ni ràpid, ni barat, ja que s’hauria de considerar l’ús de diverses fonts de dades i indicadors per obtenir una comprensió més rica i precisa del rendiment dels alumnes.

Quina lectura fem nosaltres de PISA? 

Més enllà d’entendre PISA com unes proves que ofereixen una foto puntual de les competències lectores, matemàtiques i científiques dels alumnes, i que poden oferir dades interessants a nivell de recerca per entendre tendències, els resultats de PISA, en si mateixos i de forma aïllada, ens diuen poc de la qualitat educativa o de l’impacte de les polítiques educatives en els aprenentatges dels alumnes. Algunes de les qüestions bàsiques són la variabilitat dels països i les seves característiques, que fan difícil una comparativa estadística, o la fiabilitat de les proves, és a dir: podem generalitzar que un alumne que obté resultats baixos en comprensió lectora a PISA realment no entén el que llegeix quan consumeix xarxes, llegeix la seva revista preferida o un llibre que hagi captat la seva atenció? Aquests dos factors, entre altres, fan que PISA sigui només una instantània, que s’ha d’entendre com a tal. 

El que potser és més interessant de PISA és l’anàlisi que fan de l’estat emocional dels alumnes i del seu vincle amb l’escola. Aquests aspectes sí que ens semblen rellevants, ja que mostren una instantània de l’estat emocional dels adolescents en els diferents països, deixant Catalunya a la cua quant a sentiment de pertinença a l’escola. Davant d’aquest escenari, realment el més preocupant dels resultats PISA és la baixada dels resultats acadèmics, o que els nostres adolescents no vegin l’escola com el seu espai? És curiós com gairebé no s’ha parlat als mitjans sobre aquests resultats, quan el benestar emocional dels alumnes a l’escola és fonamental per al seu desenvolupament acadèmic. En el nostre projecte, volem que els alumnes considerin l’escola com a casa seva, amb amistats i professors de confiança amb qui puguin compartir el seu dia a dia, en els quals puguin buscar suport. Quan se senten acollits i acompanyats emocionalment, i han establert un lligam amb els professors, els resultats acadèmics també prosperen. En aquest sentit, PISA ens pot indicar que cal acompanyar els adolescents des d’una altra perspectiva, més emocional i propera. 

En conclusió, PISA és una eina que, si s’utilitza amb precaució i amb consciència de les seves limitacions, pot oferir-nos certa informació sobre tendències en els aprenentatges acadèmics i el benestar emocional dels alumnes que, certament, provoca reflexió en el sector educatiu. Es tracta d’una avaluació que interessa sobretot a nivell polític, però a nivell local, a nivell d’escola, les proves PISA potser tenen menys aplicació directa, si més no ens ajuden a posar el focus en allò que és important en l’educació: que els aprenentatges siguin significatius i duradors, i que els alumnes visquin l’escola com casa seva.

A Garbí Pere Vergés, el nostre gran repte és que els nostres alumnes aprenguin a saber pensar, saber sentir i saber estar, i som conscients que eduquem per assolir una formació integral com a persones. El repte dels pròxims anys serà el desenvolupament de proves d’avaluació qualitatives i inclusives, que complementin les proves estandarditzades com PISA i ens puguin oferir una perspectiva més integradora de l’educació. Aquest enfocament podria ajudar a identificar les àrees de millora i implementar estratègies més ajustades a les necessitats específiques de cada comunitat educativa. 

Àlex López-Durán 

Àmbit Científic, Tecnològic i Matemàtic 

Natàlia Rodríguez

Àmbit de Recerca i Selecció d’Informació 

Natalia Pueyo 

Secretaria tècnica d’Innovació i Àmbit Social