Molt més que docents: deu anys de transformació educativa

Fa gairebé deu anys, vam iniciar el nostre procés de transformació educativa, reforçant el projecte pedagògic original de Pere Vergés amb el coneixement científic més recent sobre com aprenem les persones segons el nostre moment evolutiu. En aquells moments, teníem clar que havíem d’aconseguir tres objectius per garatir continuar formant els homes i dones del demà:

• Introduir l’aprenentatge per projectes.
• Definir un currículum amb un nou enfocament competencial.
• Canviar la forma d’avaluar el nostre alumnat.

Actualment, podem dir que els projectes, al costat d’altres espais d’aprenentatge de caràcter més sistemàtic, formen part del dia a dia dels nostres alumnes. Aquests projectes estructuren continguts de disciplines molt diverses, plantejant els reptes que defineixen els ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides), perquè el nostre alumnat estigui preparat per resoldre els problemes complexos i interdisciplinaris amb què es trobaran en el món on viuran en un futur.

En segon lloc, hem creat un currículum propi amb més de 40.000 continguts que fixa tot l’aprenentatge que el nostre alumnat necessita adquirir al llarg de la seva vida escolar, des dels 3 fins als 18 anys.

I tercer, utilitzem criteris d’avaluació actualitzats i coherents amb aquest model d’aprenentatge. Ja no podem valorar només la capacitat dels estudiants per memoritzar i repetir continguts i considerar-ho una avaluació adequada. Ara ens proposem avaluar com aprenen i què aprenen els alumnes al llarg de tot el procés, a partir d’altres aspectes com les relacions interpersonals que s’estableixen en els equips de treball cooperatiu o les relacions socials que existeixen dins els grups classe, les competències emprades per resoldre els diferents problemes, com ara el pensament crític, i les habilitats personals mostrades al llarg del procés com, per exemple, l’autonomia.

Tot aquest camí de transformació educativa ha estat possible gràcies a un esforç gegant dels nostres equips professionals i a moltes hores d’acompanyament, reflexió i formació. I continuem avançant, revisant les nostres pràctiques pedagògiques per millorar el procés d’ensenyament-aprenentatge dels nostres alumnes. Al cap i a la fi, si demanem als nostres alumnes que siguin capaços de seguir aprenent al llarg de la vida, nosaltres com a escola també hem de continuar aprenent i millorant.

“És molt enriquidor poder compartir les seqüències amb els altres mestres que també han estat autors. I, sobretot, el que més m’agrada és poder veure com gaudeixen els infants. Amb els nous tallers d’experimentació, a vegades penso que no vull que recullin perquè els deixaria fer, fer i fer. Si t’agrada l’espai d’aprenentatge que has de programar i vibres amb ell, és una experiència molt màgica.”

Mar Pérez

Tutoria EI4, Badalona.

Autora dels Tallers d’Experimentació EI4.

La següent fase

Ara estem iniciant una segona fase, la consolidació del nostre projecte pedagògic. El propòsit fonamental és donar coherència, cohesió i estabilitat al nostre projecte, des d’Infantil fins al Batxillerat. A partir de l’anàlisi de les necessitats pedagògiques recollides pels equips docents, dels resultats de les proves de competències bàsiques i de la veu dels alumnes i les famílies, però també a partir de la LOMLOE, hem definit uns requisits que han de complir tots els nostres espais d’aprenentatge.

Entre alguns d’aquests elements que estem revisant per a una millora contínua destaquen:

• La necessitat d’incloure sempre les competències transversals dins dels diferents espais d’aprenentatge.
• Un èmfasi especial en l’avaluació de la correcció lingüística i la comprensió lectora, més enllà dels espais d’aprenentatge lingüístics.
• La reducció de les hores d’exposició a les pantalles i el volum de tasques que els alumnes han de fer a casa.
• El reforç d’alguns continguts i objectius del currículum, especialment els relacionats amb els àmbits lingüístic, científic, tecnològic i matemàtic, en els quals hem detectat la necessitat de seqüenciar l’aprenentatge d’una forma més coherent, que ajudi a assolir més bé les competències vinculades.

“Aproximar els sabers científics als alumnes des d’una perspectiva més propera a la realitat de l’alumne i orgànica i no tant des d’una visió més teòrica, m’ha permès veure que els alumnes han tingut un millor grau de comprensió, ja que han pogut descobrir el perquè de les coses per ells mateixos, s’ho han fet seu i no s’han limitat a replicar processos. “

 Òscar Blesas

Tutor d’ESO2, Badalona.

Autor de Física i Química d’ESO2.

 

Els professors es converteixen en autors

De forma simplificada, una seqüència didàctica és una guia pedagògica exhaustiva, la pauta de tot el que ha de passar en cada sessió a l’aula perquè l’alumne pugui assolir totes les competències relacionades amb l’activitat. En el model acadèmic tradicional, aquesta funció la complien, per exemple, els clàssics llibres de text.

Actualment, a les nostres escoles és el professorat qui està desenvolupant totes aquestes seqüències didàctiques per aplicar-les a l’aula. És a dir, els nostres equips docents no només assumeixen el rol de docent, sinó que també són els autors de les diferents situacions d’aprenentatge que es plantegen cada dia, encarregant-se del disseny de les activitats i dels materials que compleixen amb els requisits establerts. Tots aquests materials didàctics són els que acaben component les unitats temporals de sis setmanes (UT) en què estructurem cada curs. En concret, l’escola ha comptat amb més de 90 professors que han elaborat més de 450 seqüències didàctiques de 55 unitats temporals al llarg dels cursos 22-23 i 23-24. Tota aquesta feina s’ha pogut fer gràcies a l’esforç, el talent i el compromís de tots els professionals.

“El nostre projecte és viu, però com a tal cal anar posant-lo al dia i adaptant-lo a les necessitats que reclama i exigeix la societat actual. En aquest sentit, que l’espai d’aprenentatge de la vida social estigui desenvolupat, escrit i explicat, ajuda perquè el traspàs d’informació sigui més eficient. “

Dolors Dejuan Romera

Tutora d’EP1, Esplugues.

Autora de Vida Social, EP1.

Per dur a terme aquesta tasca amb èxit, també és imprescindible disposar de temps, recursos i suport institucional adequats al llarg de tot el procés. La convicció de les Escoles i la Fundació en la millora de les nostres pràctiques pedagògiques s’ha traduït en la formació del professorat en metodologies innovadores, la provisió de materials actualitzats, la participació activa de tots els agents educatius, la redistribució de recursos i la gestió d’horaris i substitucions.

“Personalment, sento que tinc una major autonomia pel que fa a la meva tasca docent i estic convençut que aquest enfocament tindrà un impacte significatiu en la qualitat de l’experiència educativa dels nostres alumnes. Alhora, puc aprofundir en aspectes més tècnics de la meva professió que enriqueixen la meva tasca com a mestre.”

Alberto Gómez

Tutora d’EP5, Esplugues.

Autor de Projecte integrat i Laboratori, EP5.

Les noves seqüències didàctiques

Cadascuna de les seqüències creades exhibeix una organització meticulosa, fonamentada en criteris clarament definits i adaptada a les necessitats específiques de cada àrea d’estudi i cada edat. Aquestes seqüències es caracteritzen per una estructura que optimitza el procés d’aprenentatge en tres etapes:

• Iniciació: Aquesta fase introductòria serveix per preparar els alumnes per al procés d’aprenentatge que viuran. S’hi inclouen activitats de repàs per consolidar coneixements previs i establir connexions amb el nou contingut que han d’incorporar.
• Desenvolupament: És el nucli de la seqüència on es despleguen les activitats centrals d’aprenentatge. Aquesta secció s’articula entorn de les competències i els objectius definits, amb una gamma de metodologies adaptades a la diversitat d’estils d’aprenentatge dels alumnes.
• Síntesi: Per tancar la seqüència, es facilita una fase de reflexió i avaluació anomenada metacognició, que augmenta el nivell d’assoliment de l’aprenentatge i el consolida en el temps. Aquesta etapa permet avaluar la comprensió del contingut, identificar punts forts i àrees de millora i promoure una autoconsciència crítica sobre els processos d’aprenentatge.

 

Ningú ens ho demanava

Més enllà de les pressions normatives que imposa la LOMLOE, la revisió curricular i l’elaboració de les seqüències educatives respon a una convicció profunda en la necessitat de millorar la qualitat de l’educació. Ens impulsa la creença que hem d’adaptar-nos als reptes del món contemporani i preparar els alumnes per afrontar-los amb èxit. Aquesta transformació no només millora la qualitat de l’aprenentatge, sinó que també promou l’equitat i la inclusió i afavoreix el desenvolupament integral dels estudiants com a ciutadans crítics i compromesos.

Tot el treball que vam iniciar fa deu anys s’ha convertit en una oportunitat d’aprendre i millorar com a professionals de l’educació. No ha estat fàcil, perquè hem hagut de fer autocrítica i ens hem hagut de qüestionar pràctiques molt generalitzades en el sector educatiu. Però, alhora, això ens ha permès fer un exercici molt rellevant per al creixement professional de qualsevol persona: revisar les nostres pràctiques quotidianes, compartir coneixements i experiències i incorporar els descobriments més recents de la ciència pedagògica. Tot plegat, en la recerca de l’excel·lència educativa.

“Treballar amb eines com la intel·ligència artificial, la música, compondre cançons, escriure contes o preparar gimcanes han estat algunes de les eines que hem utilitzat per acostar als alumnes aquests coneixements imprescindibles, sense deixar mai de banda, però, la rigorositat.” 

Carles Soler

Tutor d’ESO2, Esplugues.

Autor del Projecte integrat d’ESO2.

No ens aturem. Creiem fermament que aquesta transformació pedagògica contribuirà a forjar ciutadans proactius, crítics i compromesos, capaços de contribuir de manera significativa a la societat. La nostra missió és preparar de la millor manera possible els nostres alumnes per a un món canviant, incert i desafiador. Un món que necessitarà persones capaces de pensar, sentir i estimar.

 

 

Equip d’Innovació de la Fundació Escoles Garbí