I els mòbils van desaparèixer de l’aula
Durant el darrer trimestre del curs passat 22/23, els mòbils van desaparèixer de les nostres aules. Arran de les recents investigacions sobre l’impacte negatiu del mòbil en la salut mental dels adolescents, i de la necessitat de regular l’ús dels mòbils a escoles i instituts, a les nostres escoles vam iniciar un procés de reflexió pedagògica implicant alumnes, professors i famílies.
Però el debat de si cal regular o no el mòbil a classe no només ha estat present a la nostra escola, sinó també en els mitjans. Aquest inici de curs, altres escoles també han començat a regular l’ús dels mòbils a l’escola. Recentment, també el conseller de Salut, Manuel Balcells, va anunciar la publicació d’una llei que regula l’ús del mòbil a les aules com a mesura de prevenció d’addiccions i d’altres problemes de salut mental.
I és que els adolescents, en una etapa crucial del desenvolupament, són especialment vulnerables als perills del mòbil. De mitjana, poden utilitzar el mòbil fins a quatre hores diàries, i aquest excés de temps davant de la pantalla s’associa a diferents problemes: problemes físics (sedentarisme, son deficient, deteriorament de la visió), problemes de salut mental (hiperactivitat i dèficit d’atenció, depressió, aïllament social i fins i tot tendència al suïcidi) i efectes neuropsicològics (addicció, canvis a nivell cerebral en el control d’impulsos). Com destaca el Dr. Bueno en la seva darrera intervenció a TV3, els adolescents fan servir els mòbils per socialitzar i això té un component addictiu important.
A més, l’ús constant de mòbils durant les classes provoca distraccions que dificulten la concentració i afecten la retenció de la informació i, en conseqüència, l’aprenentatge. És com si els mòbils actuessin com a murs que impedeixen als alumnes connectar-se amb el coneixement de manera efectiva. Tot plegat afecta la memòria més recent o de treball i la comprensió. L’investigador Hèctor Ruiz, també autor del llibre Com aprenem, considera que si el mòbil no s’utilitza com a eina rellevant per aprendre, millor treure’l de la classe perquè és probable que generi distraccions.
Davant d’aquestes evidències de l’impacte negatiu dels mòbils en la salut mental i l’aprenentatge, la consellera d’Educació, Anna Simó, considera que caldria partir d’un marc comú i que cada escola pugui regular l’ús dels mòbils a partir dels seus projectes pedagògics.
De fet, la competència digital forma part del currículum, i està present també en les finalitats educatives del nostre projecte pedagògic. Per tant, des de les escoles no podem donar l’esquena als avenços tecnològics, però ho hem de fer des de la responsabilitat i l’acompanyament adient.
A les nostres escoles, els alumnes ja tenen dispositius tecnològics per aprendre, com la tauleta a l’educació primària i l’ordinador a l’ESO i al batxillerat. La comunitat educativa estava d’acord que el mòbil personal a l’aula era més un problema que no pas un benefici, i que tampoc s’estava utilitzant com a eina educativa. Per tant, amb la política de dispositius del nostre projecte, la presència del mòbil personal a l’aula ja no era necessària. Això no obstant, l’escola posa a disposició dels alumnes i professors mòbils d’ús restringit per a usos educatius, com, per exemple, gravar algun vídeo, enregistrar una entrevista o fer fotos.
Posar en marxa la regulació del mòbil personal ha implicat un procés de treball en diferents fases. En un primer moment, els professors van dedicar un claustre a fer una anàlisi de casos sobre les dificultats de l’ús dels mòbils a l’aula i propostes d’actuació educatives. Després, hi vam implicar els alumnes a través del model de governança de les nostres escoles. Els Caps de Color i els Caps Generals van recollir les incidències més comunes amb l’ús del mòbil a l’aula i van fer una proposta de normativa, que van presentar a les Coordinacions i Direccions. Finalment, es van consensuar les dues mirades i es va arribar a una normativa d’escola referent a l’ús dels dispositius a l’aula. Aquesta normativa implica que els alumnes han de guardar el mòbil personal en un armariet a primera hora del matí i el poden recollir en acabar l’horari. D’aquesta forma, l’escola es converteix en un espai lliure de mòbils.
Després d’implementar aquest canvi durant el darrer trimestre del curs passat 22/23, les valoracions d’alumnes i de professors són positives. La coordinadora de l’etapa 2.2 de l’Escola de Badalona, Silvia Martínez, considera que “sabíem que la implementació d’aquesta nova normativa de convivència sobre l’ús de dispositius seria complexa i controvertida, i per això vam fer èmfasi en el consens i la comunicació amb alumnes i les seves famílies prèviament”. Una de les principals dificultats amb els alumnes era fer-los veure que tot i que per ells el mòbil és una eina imprescindible en les seves relacions socials i útil per a la recerca d’informació, a l’entorn escolar hi ha altres eines digitals més adequades que fomenten el seu aprenentatge –tauletes i ordinadors–, a més d’altres plataformes que faciliten la connectivitat. Des que som una escola lliure de mòbils, hem observat l’augment de participació en activitats tant dins com fora de l’aula i la potenciació d’oportunitats d’interacció i desenvolupament de les habilitats socials dels nostres alumnes.
Tanmateix, l’aplicació d’aquesta nova normativa requereix un temps d’adaptació i acceptació per part dels alumnes, que aprofitem com a oportunitats d’aprenentatge i d’assolir competències, com el respecte per la convivència i l’acceptació dels límits.
En aquest sentit, en Guillem Blancafort, tutor de Batxillerat i especialista en ciències, considera que hi ha hagut un abans i després amb la regulació dels mòbils: “hi ha menys mòbils a l’aula i els alumnes no estan pendents de les notificacions”. D’altra banda, també considera que, com tota norma, quan s’aplica pot generar moments d’incomoditat: “pels alumnes és tan normal portar el mòbil a sobre, que a vegades s’obliden que no el poden dur i no el volen lliurar quan s’incompleixen les normes. Aquestes situacions són les que aprofitem per ajudar, acompanyar i regular l’ús responsable de la tecnologia, i treballar la responsabilitat, el respecte per les normes de convivència i l’acceptació de les conseqüències”.
L’alumne Òscar Gómez, de la classe Plató de 2n de batxillerat, explica que a casa no té aquesta regulació i que ha de fer un esforç per regular-se a ell mateix apartant el telèfon de la seva vista mentre estudia o avança en tasques de l’escola. Argumenta que nota diferències en els nivells de concentració i estudi entre l’escola i a casa. També diu que ha notat força millora en alguns companys seus. És un reforç positiu que els ajuda a concentrar-se.
Finalment, l’alumna Bet Tost, de la classe Cooper de 4t d’ESO, explica que amb la nova regulació “els professors ja no han d’estar pendents dels telèfons i la dinàmica de treball de la classe ha millorat. Les notificacions entrants o la proximitat d’un mòbil eren una distracció. Ara hi ha menys interrupcions i el ritme de treball és millor”. Explica que els seus amics estan força enganxats al telèfon mòbil i que aquesta nova normativa els ha ajudat a posar una mica d’ordre. “Abans estaves molt pendent de les notificacions i aprofitaves els cinc minuts entre classe i classe per anar al lavabo i mirar el telèfon. Ara oblidem el mòbil en hores d’escola i estem més centrats en les tasques de classe.”
En definitiva, la regulació dels mòbils a les nostres escoles no només representa una manera de protegir la qualitat de l’educació que oferim, sinó també una oportunitat per fomentar la connectivitat real entre els estudiants, encoratjar una reflexió més profunda i cultivar un ús responsable de la tecnologia.
Amb aquesta nova normativa d’ús dels mòbils a l’aula, estem compromesos a preservar i promoure un aprenentatge més significatiu i enriquidor, assegurant que els nostres alumnes estiguin més ben preparats per afrontar els desafiaments d’un món en constant canvi.
Natalia Pueyo: secretària d’innovació i responsable de l’àmbit social
Àlex López-Duran: responsable de l’àmbit científic, matemàtic i tecnològic
