60 anys defensant l’aprenentatge en català a l’escola

A banda de celebrar els 60 anys de pensar, sentir i estimar, els nostres pilars pedagògics, aquest any celebrem també seixanta anys defensant l’aprenentatge en català a les nostres escoles. A Garbí Pere Vergés el català ha estat sempre una llengua viva, que es parla i es defensa des de la convicció i el compromís amb la nostra cultura.  

Des que es van fundar les dues escoles en els anys 60, quan parlar i ensenyar en català era gairebé un acte de resistència, fins avui, el català ha estat un tret identitari fonamental de la nostra història. A les nostres escoles entenem la llengua catalana com a llengua vehicular de pensament, d’aprenentatge i de vida compartida. Per això, el nostre projecte pedagògic potencia l’expressió oral i cobren especial rellevància el teatre i les presentacions orals. També l’expressió escrita és un eix fonamental del nostre projecte, que es concreta en l’elaboració de cròniques que ens ajuden a tenir la història escrita del nostre dia a dia. 

Els inicis: ensenyar en català, una forma de resistir

Als anys seixanta, el català estava prohibit a l’escola i a l’espai públic. Tot i així, Pere Vergés i els primers mestres de les nostres escoles van apostar per fer-lo present en la vida escolar quotidiana. Al cap i a la fi, el català acompanyava els infants a casa, i també ho havia de fer a l’escola. Pere Vergés explica com s’obeia a l’ordre del “desús del català oral i escrit” d’una manera molt peculiar a l’Escola del Mar, i també a les nostres escoles.  

“Tots plegats érem conscients del risc que corríem. Es podia donar el cas d’una denúncia que comportaria un expedient, però el temor no ens lligà pas de mans, i, sortosament, la denúncia tampoc no es produí.” (Saladrigas, p.200).

Per tant, l’ús del català a les aules no era només una qüestió lingüística, sinó una manera de preservar i d’entendre el món, arrelada a la cultura, al pensament i al territori. Era un gest de coherència amb una educació centrada en la persona, oberta i crítica.  

De la resistència a la normalitat: l’escola en català 

Amb l’arribada de la democràcia, el reconeixement del català com a llengua pròpia i el model d’immersió lingüística van consolidar un somni llargament perseguit: una escola catalana, per a tothom, sense repressió. De fet, és ben conegut que el pensament del mestre Vergés girava al voltant de l’educació de la joventut, saber i civisme, i també al voltant de la possibilitat d’una Catalunya autogovernada amb lliure solidaritat amb els altres pobles d’Espanya. 

Per tant, a les nostres escoles aprendre en català era una manera de fer comunitat, perquè la llengua sempre ha esdevingut una eina per afavorir el pensament crític, l’expressió, la convivència i el sentiment de pertinença. L’escola va ser un espai on la llengua va créixer amb naturalitat i estima, gràcies a la implicació de mestres i famílies: es van recuperar les celebracions tradicionals catalanes, des del Sant Nicolau, passant per la Castanyada, fins Sant Jordi.

El català avui: una llengua que es viu

Els temps evolucionen i, amb ells, se’ns presenten nous reptes. L’arribada de noves llengües, la influència dels mitjans i les xarxes socials fan que avui la defensa del català no sigui només una qüestió institucional, sinó un compromís vital. Perquè en un món globalitzat, parlar, escriure i pensar en català és una manera de mantenir viu un llegat, de construir identitat col·lectiva, de conviure amb altres cultures. 

L’escola té un paper clau en aquest equilibri: és el lloc on el català es viu i es comparteix, on cada conversa, cada lectura o cada projecte dona sentit a la llengua com a vehicle d’estima, convivència i d’aprenentatge. A les nostres aules, el català és llengua d’amistat, de ciència, d’art… És la llengua que ens permet entendre el món, expressar emocions i crear vincles. 

El català continua sent la nostra llengua per aprendre a ser, a comunicar-nos amb respecte, a raonar amb esperit crític i a estimar cada identitat. Mantenir-lo viu requereix consciència, creativitat i compromís col·lectiu. És una responsabilitat compartida entre docents, alumnes i famílies per fer que el català segueixi sent la llengua que ens uneix. 

Un compromís que continua

Avui, preservant el llegat de Pere Vergés durant 60 anys, mantenim el mateix propòsit: com deia el Mestre, «la llengua és també una manera de viure». Per això, cada paraula que pronunciem a l’aula, cada lectura, cada debat o crònica és una petita llavor de futur per mantenir viva la nostra cultura i la nostra identitat. 

Avui, defensar l’ensenyament del català és continuar fidels a la nostra missió de ser una escola que pensa, sent i estima. I ho diem clar i català.  

 

Natalia Pueyo Ayhan

Coordinadora d’Innovació

Blanca Canonge Carrion

Responsable de l’Àmbit Social