Més de 500 antics alumnes tornen a casa
Hi ha llocs que, per molt anys que passin, mai es deixen enrere del tot. El jardí de la caseta de l’Escola d’Esplugues n’és un.
El dijous 28 de maig, quan les portes es van obrir a les set de la tarda, més de 500 antics alumnes es van retrobar amb alguna cosa que guardaven d’aquest espai: una manera de mirar el món, el nom d’un mestre inoblidable, o senzillament la memòria d’un temps viscut: el de la infància i l’adolescència.
La Trobada d’Antics Alumnes per celebrar el 60è aniversari de les Escoles Garbí Pere Vergés va ser moltes coses boniques alhora. I totes elles tenen a veure amb l’aprenentatge, l’amistat i els vincles que perduren.
La benvinguda de la Pilar i l’Amadeu
A l’inici de la nit, Pilar Baños i Amadeu Ros van ser els encarregats de pujar a l’escenari per donar la benvinguda a tots els assistents. Tots dos antics mestres de l’Escola, reconeguts de seguida per molts dels que van tenir la sort d’aprendre al seu costat. Ells van ser els primers en demanar un aplaudiment per a totes les persones que han fet possible que l’Escola sigui un referent educatiu des de 1965. El jardí va respondre amb un aplaudiment llarg i sincer. “Aquest és el millor regal d’aniversari possible”, va dir la Pilar.
I darrera el record de tantes companyes i companys, un munt de paraules que comparteixen totes les persones que han passat per les escoles de Badalona i Esplugues: les dècimes, els colors, els càrrecs, les cròniques, la fira, el tovalló, el menjador, el llibre de lector, la Vida Social, el concurs de roses, la cursa de colors o el mític ou al niu.
Les rajoles de les promocions
La trobada va reunir generacions de tots els temps de l’Escola. Cadascuna d’elles, es va fer una fotografia al voltant del nom de la seva promoció per immortalitzar el moment. Els antics alumnes s’apropaven a unes capses de fusta per trobar el seu cartell: Llevant, Van Gogh, Natalis, Lohengrin, Auf Wiedersehen, Mies, Pioners… Noms amb un sentit especial per a cadascú, que identifiquen una petita comunitat i una etapa de la vida.
Al costat, una projecció de fotografies antigues amb les que molts van fer un viatge en el temps. Imatges inèdites de l’arxiu de la Fundació Escoles Garbí que despertaven somriures i sorpreses. Moments en blanc i negre, en les que molts es van reconèixer.
El pastís d’aniversari
La Mireia Giró (promoció Lohengrin) i l’Edgar Fornós (promoció Auf Wiedersehen) van pujar a l’escenari per animar el darrer tram de la festa. Tots dos amb històries familiars a l’Escola: la Mireia és filla de la mestra Angelina Costa i l’Edgar és fill d’un altre antic alumne que també era present a la trobada.
I què seria d’un aniversari sense un pastís? L’Adriana Gutiérrez (promoció Mies) va aparèixer a l’escenari amb un pastís de quatre pisos amb els tres colors de l’Escola que ella mateixa havia elaborat. Amb les bengales encara enceses, tothom va brindar per molts anys més.
Un homenatge espontani
Abans d’acabar la nit, tothom va demanar que els antics mestres presents pugessin a l’escenari. Els antics alumnes volien reconèixer el paper de tantes persones que han marcat el seu viatge cap a l’edat adulta. Va ser un moment molt emotiu i, sobretot, d’alegria. Perquè no estava en cap guió ni protocol. 500 persones donant gràcies amb aplaudiments i xiulets i els seus mestres emocionats. No es pot demanar més per tancar la nit.
Pensar, sentir i estimar
Seixanta anys de la nostra Escola es poden comptar de moltes maneres. En nombre d’alumnes, en promocions, en projectes, en partides d’escacs, en peces de fruita pelada amb coberts. Però potser una de les millors maneres d’entendre el que són les Escoles Garbí Pere Vergés es resumeix amb la connexió que es va viure en una trobada d’antics alumnes que van tornar a casa una nit de maig i que no volien marxar.
Gràcies a totes i a tots per fer possible una nit màgica que travessa generacions. Gràcies per mantenir viu un acte tan senzill, tan humà i tan necessari com pensar, sentir i estimar.
