“Guia sí, quan calgui, però sense anar més enllà del que és reconduir i estimular la seva força creativa de la vida de les imatges i de les idees…”

Vergés, Pere: Libro de evocaciones pàg. 40

Les darreres investigacions de la neurobiologia confirmen que les pràctiques ancestrals i actuals als tallers dels artistes són coherents amb l’estructura i el funcionament del nostre cervell. Els científics s’han fet la pregunta: Què és la creativitat? I no han pogut arribar a concloure exactament què és ni com funciona, però sí que han observat que la creativitat requereix connexions neuronals en diverses àrees del cervell de manera simultània. És a dir, la clau és la interacció de diverses àrees, tot i que això podria semblar que contradiu la necessitat de concentració a l’hora de crear. Sembla que el que realment succeeix és que la creativitat apareix en un diàleg entre la concentració i la diversitat de connexions. Reduir-ho tot a un sol aspecte facilita l’anàlisi parcial, però limita la creativitat. Un altre lligam essencial que han constatat és la plasticitat del cervell, el qual està en contínua transformació en base a les nostres vivències i  aprenentatges, i és plàstic a través d’allò que imaginem-entenem i també a través d’allò que experimentem quan ho duem a la pràctica. La ment guia la mà, però també la mà guia la ment. Aquesta és la base sobre la qual hem construït l’experiència didàctica “Desperta la creativitat” com a matèria optativa quadrimestral al Batxillerat. La creativitat és una habilitat humana que no és exclusiva del món artístic. En molts altres àmbits de l’activitat humana la utilitzem contínuament des del moment en què imaginem una nova realitat. Nosaltres hem utilitzat els materials i els processos artístics visuals i manuals com a eines per a exemplificar que la creativitat es pot fomentar. Només cal mantenir la ment oberta als descobriments, a les idees, a les experimentacions, a les connexions, a les intuïcions i a les imaginacions. La metodologia d’aquest treball ha consistit en tres aspectes bàsics. Per una banda, cada alumne ha escollit un tema sobre el qual li venia de gust reflexionar, a manera de “leitmotiv” emotiu-conceptual, el qual ha esdevingut el fil conductor que ha connectat totes les manifestacions que hem anat generant en el procés. Per altra banda, hem fixat un suport físic de treball, el quadern, a manera de “mapa” o territori, on han recollit els diversos moments creatius per tal d’anar-los assentant durant el procés. Finalment, hem afrontat el repte creatiu de la manera més oberta possible, sense cap voluntat crítica i acceptant tots els resultats. La clau d’aquesta metodologia consisteix a fer-los sentir completament lliures per anar generant materials i anar descobrint connexions i relacions que no havien previst. En certa mesura, el discurs visual ha anat prenent forma seguint el seu propi procés generador.

Per a ajudar-los a tenir més recursos formals, hem triat una sèrie de tècniques, que han anat experimentant en base al tema i a la diversitat d’imatges que els van anar sorgint. Són tècniques que anomenem indirectes, en el sentit que possibiliten un cert grau d’atzar i d’accidents per a excitar la imaginació. Al final del procés, els alumnes es van adonar que havien experimentat el goig de crear sense jutjar. Un cop creats …. i, pràcticament sense ser-ne conscients, el conjunt d’aquests “moments” creatius ha definit un món estètic, que és una projecció d’ells mateixos. Abans de tancar l´experiència va ser el moment de contemplar i compartir tots aquests mons estètics i fer una lectura de les claus que els constitueixen. Així tots van prendre consciència d’allò que havien creat i ara se senten amb més recursos per a poder a poder afrontar altres projectes més específics. Precisament aquest és el darrer pas del camí: fer la proposta d’aplicació d’aquest món estètic a un projecte concret.