Futurs mestres d’Educació Física
Som l’Ivan i la Clara i ens agradaria ser mestres d’Educació Física. Per això, estem ampliant la nostra formació inicial cursant el Màster d’Activitat Física i Educació de la UB. I gràcies a la Teresa Lleixà i al Gabriel Díaz Cobos, se’ns van obrir les portes de l’escola Garbí Pere Vergés d’Esplugues.
Visitant la Fundació Escoles Garbí ens van explicar el funcionament dels centres, la línia pedagògica, les etapes, l’organització, la ciutat-escola… Com podeu veure, no van ser poques qüestions (totes rellevants, és clar). Per aquest motiu, fins que no vam arribar a la realitat del dia a dia, no vam poder assimilar del tot alguns dels aspectes a què es referien.
En primer lloc, vam conèixer en primera persona l’escola i la seva organització. Tot just vam arribar a l’hora de dinar i ens va impactar que la dinàmica no s’assemblés gens al que estàvem acostumats. Vam trobar nens i nenes recitant el menú des d’un micròfon, el professorat assegut amb l’alumnat, totes les classes al voltant del menjador, un piano presidint el centre… Creiem que no hi ha millor manera d’entendre què volien dir quan parlaven de “la ciutat-escola”.
Pel que fa a la metodologia per projectes, com a futurs mestres d’Educació Física, valorem molt que la nostra matèria estigui inclosa en aquesta metodologia, no com succeeix en molts altres centres que hem visitat. De fet, tenint en compte que havíem de dissenyar i d’impartir una sessió que donés continuïtat al projecte, se’ns va remarcar molt que havia de seguir l’estructura d’aquesta metodologia (sempre adequant-nos a la singularitat de la nostra assignatura): plantejament (o escalfament), desenvolupament focalitzat amb els objectius específics i tancament amb una reflexió com a procés cognitiu.
Després de veure com aplicava en Gabriel el projecte “Jo i el meu entorn” al context de l’Educació Física, va arribar el moment d’enfrontar-nos a una classe de primer de Primària. A continuació, us volem explicar quins són els aspectes que més ens van cridar l’atenció. Observàrem la capacitat de cooperació dels infants, la seva bona predisposició a participar activament i a col·laborar en totes les activitats, a gestionar sols i soles els conflictes i, sobretot, la manera en què manifestaven les seves opinions obertament.
Finalment, voldríem afegir que ens va sorprendre el grau de competència comunicativa de què disposava l’alumnat, evidenciat en la part final de la sessió. No obstant això, ha sigut una llàstima que la nostra experiència fos tan breu, ja que ens hauria agradat contemplar el procés de les competències, de les quals vàrem parlar tant a la Fundació, i el seu assoliment al llarg dels diferents cursos. Al cap i a la fi, tot i que es comencen a treballar des d’infantil, a primer de Primària encara és difícil d’apreciar.
Moltes gràcies, de nou, per haver-nos obert les portes de la vostra escola i per haver-nos deixat participar i aportar el nostre gra de sorra. Sobretot, gràcies per fer-nos millorar com a futurs professionals de la docència.
Ivan Sancasto Manzanal i Clara Sarrió Andrés
Estudiants del Màster en Activitat Física i Educació de la UB
