Gaudim i aprenem fent cultura i tradició
A les escoles, sovint es creen debats sobre la importància o no d’invertir temps en celebrar les diferents efemèrides pròpies de les estacions de l’any. En aquest sentit, Nadal és, sens dubte, el gran protagonista, i arriba a finals del primer trimestre.
Si tenim en compte les hores i les sessions que es dediquen a preparar, planificar i dur a terme els diferents actes d’aquesta festa (Sant Nicolau, Petits Infants, Pastorets, Tronc de Nadal, Inauguració del Pessebre i Concert de Nadal, entre d’altres), veiem que se li atorga una dedicació —és a dir, temps de la jornada lectiva— realment gran.
En l’àmbit social, Nadal i tot allò que l’envolta és molt més que una tradició popular… De fet, per la rellevància i insistència (estratègica) que els mitjans de comunicació, les xarxes i la publicitat en general donen a Nadal, encara que ho intentem, com a adults sovint ens trobem enmig de dinars, sopars, espectacles, consum i regals que són propis d’aquesta celebració i que, d’una manera o altra, afecten el nostre dia a dia. Per tant, podríem dir que com a societat, Nadal ens afecta encara que no vulguem.
En l’àmbit pedagògic, però, des de les escoles sí que hauríem de poder decidir de quina manera volem que ens afecti aquest esdeveniment i en quin grau és o no lògic i coherent amb el projecte educatiu.
Si ens centrem en l’etapa dels més petits, que són segurament els principals protagonistes i els que més viuen la màgia de tota aquesta tradició —fet que també comporta que siguin els que més temps dediquen a la preparació—, és conseqüent que ens plantegem les següents qüestions:
Què creiem que en poden aprendre? Quins són els objectius d’aprenentatge i amb quina finalitat educativa planifiquem i programem, com a docents, tot aquest temps lectiu que dediquem a Nadal?
Aprendre a ser competent a través dels projectes vinculats a Nadal
En el marc curricular del projecte de les nostres escoles (Garbí Pere Vergés), sabem de la importància de planificar i temporalitzar les diferents efemèrides que, a més d’ensenyar i formar els nostres alumnes en la tradició de l’escola, catalana i laica, també els ajuden a situar-se en un moment temporal (eix cronològic) i en un espai geogràfic. La celebració de Nadal és una d’aquestes efemèrides i, a més, durant la preparació dels actes que l’engloben, l’alumnat es fa preguntes, es planteja reptes i es posa a prova en diversos aspectes que tenen a veure amb diferents competències.
Així, per exemple, els nens i nenes d’infantil, en la recreació de Petits Infants, i els de primària, representant la llegenda de Sant Nicolau i la dels Pastorets, troben la necessitat de comunicar-se i expressar-se a través del llenguatge oral i corporal; i, tant els petits com els grans, posen a prova la producció artística i la construcció del sentit estètic propi a partir de la creació dels centres de taula del Dinar de Nadal. A més, durant tot el procés, els docents acompanyem l’alumnat en la gestió d’emocions, l’autonomia i l’autocontrol; i els expliquem, entre d’altres, la importància de la col·laboració i del treball en equip, el respecte, la solidaritat i l’ajuda als altres.
Tant l’eix temps-espai com els continguts d’aprenentatge que apareixen durant el procés de totes aquestes activitats de centre són elementals perquè l’alumnat pugui desenvolupar les diferents competències —és a dir, les finalitats educatives del nostre projecte— a partir dels diferents reptes i des d’una lògica coherent amb el món real que els envolta.
Tot això, a més, té sentit si s’aprèn des de la transversalitat dels aprenentatges i la seva aplicació a diferents contextos pertinents per a la vida social. Destaquem aquests conceptes perquè, a les nostres escoles, la Vida Socialés justament un espai d’aprenentatge amb programació i planificació pròpies i projectes específics. Dins d’aquest espai és pedagògicament coherent tenir presents les festes i tradicions presents en la societat, fora i dins de l’escola.
A les escoles hem de continuar millorant les festes amb un debat constant sobre el seu significat profund. Hem de celebrar Sant Nicolau?
A l’Escola Garbí Pere Vergés fa 57 anys que, quan s’acosta Nadal, celebrem Sant Nicolau; i ho fem com una de les efemèrides més emblemàtiques de la nostra tradició i del nostre projecte. La festa de Sant Nicolau a les nostres escoles inclou diverses propostes didàctiques que depenen de l’etapa. Els més menuts (etapa 1) són protagonistes actius durant la representació de la Llegenda del Sant Nicolau i dels Petits Infants (adaptació de Joan Llongueras); en contrast, els més grans (etapa 3) hi contribueixen adoptant un protagonisme cabdal en responsabilitats, fent fer de mestres i directius de l’escola.
Tot i que sabem que l’escola és viva i que els canvis constants en la societat sovint ens fan pensar en adaptacions més actuals, aquestes propostes encara segueixen l’essència del model que el mestre Pere Vergés va implementar a l’antiga Escola del Mar (1922) a partir d’una proposta inspirada en com la patrona de Catalunya va traspassar el poder del bisbe de Montserrat al nen més petit de l’escolania (12 anys), a qui se li concedeix el paper i la responsabilitat de fer de bisbetó durant el dia de Sant Nicolau.
Un cas paral·lel és el que fem a les nostres escoles: durant aquest dia, els nostres alumnes, en aquest cas els grans, els del batxillerat, exerceixen el rol de docents per impartir classe als diferents cursos de les etapes d’infantil i primària; el rol d’equip directiu per presentar els actes i coordinar la resta de «docents»; i també el rol de serveis, secretaria, etcètera.
Per tot plegat, la festa de Nadal i de Sant Nicolau és una pràctica educativa que, per als més menuts, va més enllà d’aprendre cançons, interioritzar-ne el ritme o memoritzar moviments corporals harmònics i capacitats perceptives i motrius (esquema corporal, lateralitat i equilibri). Així, a més d’expressar-se a través del llenguatge oral i corporal, els posa a prova en el seu sentit estètic, en la gestió d’emocions, autonomia i autocontrol, i en la col·laboració i el treball en equip. Pel que fa als més grans, és una pràctica educativa que els planteja el repte d’assumir una responsabilitat amb ells i elles mateixos i amb l’escola, tal com va proposar el mestre Pere Vergés a l’Escola del Mar com una de les estratègies d’aprenentatge del seu projecte; un projecte que, tanmateix, era continuista del moviment revolucionari de l’Escola Nova i inspirat tant en la pedagogia europea com en Maria Montessori i també en l’adaptació al nostre entorn per part de grans pedagogs catalans com Artur Martorell.
En conclusió, si pensem en l’escola com el context d’aprenentatge on l’alumnat identifica i desenvolupa les seves pròpies estratègies per conviure i ser competent en la societat del present i del dia de demà, és evident que hem de tenir present aquelles situacions, festes i tradicions que es donen en aquesta mateixa societat; ara bé, dins del context de l’escola, hem de tenir clar com i per a què fem les coses que fem. Això comporta que constantment haguem de seguir revisant, actualitzant i qüestionant-nos, des d’un punt de vista objectiu, professional i crític, quins són els millors projectes i eines d’aprenentatge per al present i el futur (canviant) dels nostres alumnes.
Gabriel Díaz Cobos
Àmbit d’Estètica, Salut i Esport
