Pensar, sentir i estimar en un món digital: posar la tecnologia al servei de l’aprenentatge 

Durant anys, parlar de tecnologia a les escoles ha volgut dir preguntar-nos com incorporar-la a les aules. Amb el temps, però, la pregunta s’ha fet més precisa: quan té sentit utilitzar-la, amb quin propòsit i quin lloc ha d’ocupar en la vida quotidiana de l’alumnat. 

A les Escoles Garbí Pere Vergés, aquesta reflexió ve de lluny. Des del 2018 revisem el paper de les tecnologies a cada etapa i prenem decisions segons l’edat, el tipus d’activitat i les necessitats d’aprenentatge. Les noves orientacions que el Departament d’Educació acaba de publicar van en aquesta mateixa direcció: posar la tecnologia al servei de l’aprenentatge i construir una cultura digital més responsable i saludable. Per a nosaltres, no són un punt de partida, sinó una oportunitat per ordenar i explicar millor un camí que ja havíem començat. 

Mirar què passa abans de decidir què fer 

El curs 2022-2023, arran de les primeres recomanacions del Departament sobre l’ús de pantalles, vam analitzar amb més detall la presència real dels dispositius a cada etapa i en quins moments aportaven valor. Abans de decidir què calia canviar, necessitàvem entendre què passava. 

Aquest procés ens va portar a retirar els telèfons mòbils de l’aula i de l’escola, perquè podien interferir en la concentració, les relacions i la vida social del centre. No es tractava d’ignorar la realitat digital de l’alumnat, sinó d’ensenyar també quan convé deixar la tecnologia de banda. 

Les pantalles tenen un lloc, però no han d’ocupar tots els espais 

A Primària, per exemple, durant un temps vam treballar amb iPads socialitzats. El curs 2023-2024 vam decidir que aquests dispositius deixessin de sortir de l’escola. A partir d’aquell moment, els gestionem nosaltres, en un entorn controlat, sense jocs instal·lats i amb unes condicions d’ús que permeten als mestres decidir quan són realment necessaris. 

Aquesta decisió ha anat acompanyada d’un canvi que pot semblar petit, però que per a nosaltres és important: els materials impresos han tornat a tenir més presència en les seqüències d’aprenentatge. Llegim llibres i textos en paper, escrivim a mà, manipulem materials, fem activitats que no necessiten cap dispositiu i incorporem propostes sense connexió. Quan una activitat demana una eina digital, la fem servir. Quan no la necessita, treballem d’una altra manera. 

En aquest sentit, la competència digital forma part del currículum i s’ha de treballar de manera transversal. La competència digital no es limita al domini d’eines, sinó que implica aprendre a cercar, seleccionar i analitzar informació, crear continguts digitals, comunicar-se i col·laborar en entorns virtuals, protegir les dades, la identitat i el benestar, i utilitzar la tecnologia per resoldre problemes. Per això, la incorporem  a l’aula quan l’objectiu d’aprenentatge ho requereix i sempre des d’un ús segur, crític, responsable, creatiu i saludable. 

I després va arribar la intel·ligència artificial 

La irrupció de la intel·ligència artificial està transformant la manera com busquem informació, escrivim, aprenem i treballem. Per això, el curs 2024-2025 vam elaborar el posicionament de la Fundació Escoles Garbí sobre la IA, amb una mirada que en reconeix les possibilitats però preserva allò que és imprescindible per aprendre. Si una eina pot donar una resposta en pocs segons, l’escola ha de dedicar encara més temps a ensenyar a comprendre, preguntar, contrastar i construir una resposta pròpia. No podem confondre rapidesa amb aprenentatge. La IA pot ser un suport valuós, però no ha de substituir els processos cognitius que fan possible l’aprenentatge. El repte és ajudar l’alumnat a utilitzar-la amb criteri, sense renunciar al pensament propi. 

Això implica aprendre a formular bones preguntes, contrastar les respostes amb fonts fiables, identificar possibles errors o biaixos i reconèixer què aporta realment el nostre propi raonament. L’objectiu no és només saber utilitzar la IA, sinó saber valorar quan ens ajuda a aprendre i quan pot dificultar-ho. 

Parlar de tecnologia també és parlar de benestar 

Parlar de tecnologia també és parlar d’hàbits, descans, concentració, relacions i benestar emocional. Per això, l’escola ha d’ajudar infants i joves a entendre com els afecten les pantalles i a relacionar-s’hi d’una manera més conscient. Amb aquesta finalitat, impulsem tallers de prevenció i programes de benestar digital que ajuden l’alumnat a identificar riscos, posar límits, demanar ajuda i prendre decisions més conscients en els entorns digitals. Això ens permet treballar la prevenció d’usos de risc i acompanyar la construcció d’una relació saludable amb la tecnologia. 

Aquest enfocament s’alinea amb la nova guia del Departament, que proposa construir una cultura digital compartida, amb criteris comuns, intencionalitat pedagògica i benestar digital per a tota la comunitat educativa. 

Un nou marc que arriba després d’un camí que ja havíem començat 

Durant el curs 2025-2026, les noves mesures sobre l’ús dels dispositius als centres educatius han concretat aquest canvi de mirada: es retiren mòbils i rellotges connectats a les etapes obligatòries i s’estableixen criteris més restrictius per a l’ús de tauletes i pissarres interactives a Infantil. En el nostre cas, aquestes orientacions ens ajuden a continuar afinant un model que ja veníem treballant. 

A Primària, els iPads socialitzats es mantenen dins d’un ús controlat i intencional; a l’ESO, el dispositiu de referència és l’ordinador portàtil. El criteri és compartit: fer servir la tecnologia quan aporta valor a l’aprenentatge, sense convertir-la en una presència automàtica ni substituir altres experiències necessàries. 

Tornar a posar les persones al centre 

Després d’anys parlant de digitalització, la pregunta de fons continua sent com posem l’alumnat i el seu aprenentatge al centre. Els alumnes hauran de desenvolupar la competència digital i moure’s amb seguretat i responsabilitat en entorns tecnològics, però també hauran de saber llegir sense interrupcions, conversar, concentrar-se, treballar amb les mans, resoldre problemes i relacionar-se cara a cara. 

Per això, reduir l’ús de pantalles en alguns moments no és renunciar a la tecnologia, sinó donar valor també a allò que passa quan no hi és: la conversa, l’esforç sostingut, la lectura profunda, el joc, el silenci, la manipulació, l’error i el temps per pensar. 

Aquesta mirada connecta amb la nostra manera d’entendre l’educació: pensar, sentir i estimar també vol dir aprendre a viure en un món digital sense deixar que la tecnologia decideixi per nosaltres. 

A les Escoles Garbí Pere Vergés, aquesta reflexió forma part d’una manera d’entendre l’educació que posa l’alumnat al centre i promou l’autonomia, el pensament crític i la responsabilitat. No es tracta només d’aprendre a utilitzar eines digitals, sinó de desenvolupar criteri per decidir quan, com i per a què fer-les servir. 

El repte, doncs, no és incorporar més tecnologia, sinó fer-ne un ús intel·ligent: una eina que ampliï possibilitats i ajudi a aprendre millor, sense substituir el criteri, l’atenció, la responsabilitat i la capacitat de pensar per nosaltres mateixos.