Noticiari

Ja fa setmanes que sentim a parlar de triar escola i que, si més no, ens pregunten, com a pares, si ja hem anat a les portes obertes de les escoles, si hem valorat diferents projectes, quina ha estat la decisió final, i un llarg etcètera. I a casa, és cert, ja fa temps que hi pensem.

N’estem convençuts de la decisió que hem pres. Però per arribar fins aquí, ens hem qüestionat diferents coses, hem visitat diverses escoles, hem parlat com a parella i com a família sobre quin projecte s’ajusta millor als nostres fills i sí, també ens hem donat temps per poder assimilar i pair tota la informació que ens han donat.

A casa sempre diem que tenir una família va molt més enllà de tenir fills. Implica acompanyar i fer créixer els nostres infants transmetent aquells valors que són essencials per a nosaltres. Vol dir ser-hi, però en cos i ment. I, evidentment, estimar, estimar per sobre de tot.

Com en qualsevol altra situació, prendre decisions és complex. I, si pensem que estem triant qui ens acompanyarà en aquesta aventura d’educar a les persones més importants de la nostra vida, el neguit encara és més gros.

Però podem posar-hi optimisme i intentar aparcar, momentàniament, els pensaments que ens angoixen. El moment de triar escola és una oportunitat per poder parlar de l’educació dels fills i les filles i detectar què és el que considerem realment important.

Hem llegit i hem pensat molt sobre el projecte educatiu, en l’ideari de l’escola i en els projectes que la fan especial. I en aquest cas, ens agrada. Però l’escola la formen, especialment, les persones. El seu equip humà és qui acompanyarà, cada dia, els nostres infants en el seu aprenentatge i, aquí, és on rau la diferència.

I quan parlem d’aprenentatge, clar que ens referim a l’adquisició de coneixements acadèmics però també, i més especialment, a l’adquisició de competències per a la vida. Treballar perquè els nostres fills i filles siguin capaços d’identificar les pròpies emocions i les dels altres, puguin prendre decisions fonamentades, siguin compromesos amb el món que els envolta o puguin esdevenir agents de canvi, entre d’altres. I que el model d’escola contempli aquestes qüestions amb una mirada educadora i reflexiva.

I finalment, comprendre que no estem triant únicament Infantil 3, sinó que apostem per una manera d’entendre l’educació al llarg de la infantesa i l’adolescència que nosaltres, com a família, compartim. I que, per això, és imprescindible confiar: en l’escola, en els nostres fills i filles i en l’equip humà.

Marta Sabadell Vilardaga 

Responsable de l’Àmbit d’Orientació Psicopedagògica