Realment funciona l’aprenentatge basat en projectes?
Últimament, hi ha moltes veus crítiques que posen en dubte que l’aprenentatge basat en projectes funcioni. Quan ens plantegem aquesta qüestió, en el fons, ens estem preguntant si els alumnes aprenen el mateix quan fan un projecte que quan assisteixen a una classe magistral. Per trobar les respostes a aquesta pregunta, us proposem entrar a l’aula a observar dues classes molt diferents, tot i treballar el mateix: els volcans.
A l’aula A la professora explica què són els volcans a partir d’un vídeo. Després els alumnes fan una fitxa per identificar les diferents parts d’un volcà. Per acabar la sessió, els alumnes han d’aprendre de memòria tots els volcans que existeixen —en actiu— als diferents continents.
A l’aula B hi ha una altra professora que comparteix un vídeo amb els alumnes sobre volcans. Demana que els alumnes es facin preguntes sobre el vídeo i les posa en comú. Després organitza la classe en grups de treball que aniran investigant sobre aquestes preguntes en diferents fonts d’informació i en una sortida a la Garrotxa.
Segurament, els alumnes de l’aula A i l’aula B han après. Però… han après el mateix? Probablement no. Els alumnes de l’aula A hauran après a memoritzar i identificar, mentre que els alumnes de l’aula B hauran après a fer hipòtesis i extreure informació, i ho hauran pogut posar en pràctica a través de la sortida. Per tant, els alumnes d’ambdues aules aprenen, però aprenen coses ben diferents: uns fan un aprenentatge més teòric, basat en conceptes, i els altres un aprenentatge més actiu, basat en procediments. Tenint en compte que l’objectiu d’aprenentatge de les dues classes no és el mateix, hauríem de reformular la nostra pregunta inicial i plantejar-nos la pregunta següent: per a quins aprenentatges funciona l’ABP?
Per a quins aprenentatges funciona l’ABP? Revisem què en diu la ciència
Els científics de l’àmbit de la didàctica i de la pedagogia també s’han fet aquesta pregunta, i hi ha nombrosos estudis que analitzen l’impacte de l’ABP en els diferents tipus d’aprenentatge (conceptual, factual, procedimental i actitudinal) i en els diferents àmbits d’aprenentatge (llengües, matemàtiques, ciències naturals, ciències socials…). Recentment, la Fundació Bofill ha revisat una part d’aquests estudis i conclou que l’ABP té un impacte positiu en l’àmbit de les llengües i de les ciències socials i que pot ser una metodologia que potenciï la planificació, la resolució de problemes i la presa de decisions. L’enfocament actiu de l’ABP fa que funcioni tant per assolir coneixements conceptuals com procedimentals, i que els alumnes puguin integrar els conceptes a través d’aquesta metodologia. Tanmateix, si l’objectiu és memoritzar fets, l’ABP probablement no sigui gaire útil i es necessiti una metodologia més tradicional basada en activitats de repetició i evocació.
Per què l’ABP funciona per a l’aprenentatge competencial?
A diferència de metodologies educatives més tradicionals, l’ABP és una mena de motor que posa en moviment les competències del segle XXI i situa l’alumne en el centre del seu procés d’aprenentatge. Així, els projectes es treballen de manera interdisciplinària, i es promou que els alumnes utilitzin els coneixements i habilitats del contingut treballat a les diferents àrees per investigar, trobar respostes i crear, en última instància, un producte que aporti solucions a les hipòtesis inicials. És a dir, els alumnes posen en marxa competències com la creativitat, la resolució de problemes, el treball en equip, el raonament crític… Treballar per projectes significa que els alumnes deixen de ser espectadors que es limiten a replicar un seguit de procediments per convertir-se en el centre i motor del seu procés d’aprenentatge. Així doncs, el rol del mestre ja no es limita a exposar i explicar el contingut en qüestió; ara es tracta d’acompanyar els alumnes en un procés d’investigació que els porta a un aprenentatge més competencial.
Com apliquem l’ABP a l’aula?
A les nostres escoles, els projectes tenen ànima, i el fet de partir de situacions i problemes reals, propers als alumnes, fa que estiguin més motivats i interessats pels aprenentatges proposats. Un exemple d’ABP a l’ESO és el projecte de crear un joc de taula sobre els ecosistemes. Durant el procés, els alumnes han hagut de treballar els següents aspectes: com són els ecosistemes, a partir de la recerca bibliogràfica; quines són les fases del disseny d’un producte; com s’utilitza el joc, a través del disseny d’unes instruccions clares; la comunicació oral, per traslladar als companys com és el seu joc; i, finalment, hi ha hagut també una part manipulativa, en el procés de crear el joc mateix amb materials sostenibles. Com podem observar, per dur a terme el projecte, els alumnes han de relacionar diverses àrees de coneixements i aplicar les fases del mètode científic per tal d’arribar a un producte final. Treballar a partir de l’ABP fa que l’aprenentatge dels alumnes sigui més significatiu, és a dir, que els coneixements adquirits siguin més duradors i aplicables, ja que els han treballat des de la vivència i no s’han limitat a memoritzar conceptes descontextualitzats. A més, gràcies a aquest tipus de metodologia fomentem la personalització i podem veure com els alumnes fan servir diverses vies per enfrontar-se a un projecte. Serà a partir de la seva pròpia manera d’actuar que arribaran a resoldre la situació de diferents maneres —totes vàlides— encara que el camí de cadascú hagi estat diferent.
Tot això està molt bé… però l’ABP sempre funciona?
La veritat és que l’ABP no sempre funciona, ni qualsevol tipus de projecte ens ajuda a aprendre de manera aplicada. En la revisió de la Fundació Bofill, s’assenyala que les escoles han de garantir una sèrie de condicions que fan que el treball per projectes sigui efectiu:
- Fer canvis en l’estructura de l’escola. L’ABP no és només una metodologia, sinó que és una manera diferent d’entendre l’aprenentatge dels alumnes. Per tant, l’escola ja no pot entendre’s des de les disciplines, sinó que s’ha d’entendre des de l’àmbit d’aprenentatge. Això implica crear espais perquè els professors es puguin coordinar i treballar de manera integrada.
- Combinar la instrucció directa i l’ABP. Com hem vist, l’ABP funciona per aprendre procediments; ara bé, per ser competents, els alumnes també han d’aprendre i entendre conceptes i fets. Per això, de vegades és el mestre qui comparteix o presenta els continguts. No obstant això, a mesura que el projecte avança, la seva figura canvia cap a un element que guia i ofereix a l’alumnat les eines per tirar endavant els seus projectes. D’aquesta manera, els alumnes treballen cada vegada de manera més autònoma.
- Formar els professors en aquesta metodologia. Dissenyar un projecte d’ABP i dinamitzar-lo a l’aula requereix una preparació específica; i una formació teoricopràctica adreçada al professorat garanteix que l’ABP s’implementi amb criteri.
Aquests tres aspectes són els que hem introduït durant el procés de renovació del projecte pedagògic. En primer lloc, hem introduït diferents canvis en la nostra estructura, com, per exemple, la incorporació de dos mestres a l’aula que permet fer un seguiment més acurat del desenvolupament dels alumnes i personalitzar el seu aprenentatge. En segon lloc, hem reorganitzat el temps de treball de l’alumne, de manera que hem separat el temps global, més integrador, del temps de treball específic, més concret i destinat a la memorització dels aprenentatges. Finalment, els mestres estem en un procés de formació constant sobre els principis pedagògics de l’aprenentatge i com aplicar-los a l’aula.
Com ja dèiem a l’article sobre la LOMLOE, per ser competents avui en dia, cal tenir coneixements, saber aplicar-los i mostrar raonament crític i una actitud de voler aprendre al llarg de la vida. Si aquest és l’objectiu, l’ABP és el nostre motor que posa en marxa les competències que els nostres alumnes necessiten ara, i que necessitaran en un futur que encara està per definir.
Natalia Pueyo, secretaria tècnica d’Innovació i responsable de l’Àmbit Social
Natàlia Rodríguez, responsable de l’Àmbit de Recerca i Selecció de la Informació
Oscar Blesas, professor de l’Àmbit Cientificotecnològic i tutor d’ESO
Alberto Gómez, mestre especialista d’Anglès i tutor d’EP
