Noticiari

Actualment, el desenvolupament del pensament crític en infants i adolescents es presenta com un repte crucial, especialment en una era dominada per la informació digital, els dispositius electrònics i la irrupció de la intel·ligència artificial. Sovint, els joves es troben immersos en un mar de dades i informació que accedeixen a través dels seus smartphones, tauletes i ordinadors. En aquest context, la capacitat de distingir entre fonts fiables i aquelles que no ho són es torna una habilitat essencial. Aquesta competència necessita ser cultivada des de primerenca edat per garantir una ciutadania informada i responsable. Sense les habilitats adequades per analitzar i avaluar críticament aquesta informació, els joves estan en risc d’acceptar afirmacions falses o enganyoses com a veritables, fet que pot afectar negativament la seva presa de decisions i la seva comprensió del món.

En l’era digital actual, l’augment de l’ús de dispositius tecnològics ha canviat la manera en què els joves interactuen amb el text. La lectura en profunditat és sovint substituïda per l’escaneig superficial del contingut en línia, cosa que pot limitar la seva capacitat per a lectures detallades i reflexives, necessàries per a una anàlisi crítica efectiva. Fomentar l’hàbit de la lectura juga un paper fonamental en el desenvolupament del pensament crític. La lectura no només millora la comprensió i el vocabulari, sinó que també ofereix perspectives i contextos que enriqueixen el judici crític del lector. Aquesta pràctica ajuda els joves a desenvolupar una comprensió més profunda dels temes, facilitant la seva capacitat per analitzar informació de manera crítica i informada.

Com ho fem des de l’Escola

L’objectiu de les nostres escoles és preparar els alumnes per a la vida real i donar-los eines per afrontar les dificultats, seguint el model pedagògic de Pere Vergés que busca formar ciutadans proactius capaços de transformar la societat en un entorn just, solidari, sostenible i global. Tenim clar que una de les eines més potents que ajudarà el nostre alumnat a entendre el món en què viuen, i a intervenir-hi per a millorar-lo, és el desenvolupament d’un pensament social i crític. Però, contraris a la percepció comuna que contempla que aquestes habilitats estan limitades a disciplines científiques-tecnològiques o literàries, a Garbí Pere Vergés considerem que transcendeixen qualsevol àrea específica del coneixement.

El pensament crític es desenvolupa a través de metodologies actives com l’aprenentatge basat en reptes o en problemes, i enfocaments educatius globals i transversals. Aquestes metodologies es caracteritzen per una implicació activa dels alumnes en el seu propi aprenentatge, posant l’èmfasi en l’experiència, la pràctica i la interacció. Fomenten valors del treball en equip, l’autonomia, les habilitats socials, la motivació, la confiança i l’autoestima. Tot això fa que siguin particularment efectives per desenvolupar el pensament crític i aconseguir una educació integral i adaptada als reptes del món actual:

• Resolució de Problemes Reals: Enfrontant-se a problemes reals i aplicant els seus coneixements per trobar solucions, els alumnes desenvolupen una capacitat crítica que els permet no només comprendre millor els continguts, sinó també qüestionar-los i aplicar-los de manera efectiva en diferents contextos.
• Col·laboració i Reflexió: La necessitat de treballar conjuntament en tasques complexes fomenta la reflexió i el debat entre els alumnes, elements clau per a l’exercici del pensament crític. Aquesta interacció els permet exposar i contrastar diferents punts de vista, refinant les seves opinions i argumentacions.
• Autonomia i Autoestima: Les metodologies actives empoderen els alumnes, posant-los en el centre del seu aprenentatge i permetent-los dirigir els seus projectes. Aquesta autonomia els situa en posició de prendre decisions fonamentades i incrementa la seva confiança i autoestima, components essencials per a un pensament crític saludable i independent.
• Avaluació Reflexiva: Les escoles potencien l’autoavaluació i la reflexió sobre el propi aprenentatge. Això no només ajuda els alumnes a ser conscients dels seus propis processos de pensament, sinó que també promou una mentalitat orientada cap a la millora contínua i l’autocrítica constructiva.

El model de les nostres escoles afronta aquesta tasca de forma integradora, és a dir, no només contempla el desenvolupament del pensament crític i social en les diferents àrees de coneixement, sinó que també destaca per la seva interdisciplinarietat i aplicació pràctica.

Des de l’organització interna a través de la Vida Social, passant per l’àmbit lingüístic i de comunicació o el d’estètica, la salut i l’esport, fins als àmbits científic-tecnològic, social, d’intercanvis i mobilitat, d’orientació, recerca i lectura, es despleguen un conjunt d’estratègies per fomentar la capacitat crítica i el compromís social dels alumnes de manera transversal i integrada en tots els projectes.

1. La Vida Social: aplicant un model de ciutat-escola

La Vida Social és una de les grans aportacions pedagògiques del nostre fundador, Pere Vergés, que té el seu origen a principis de del segle passat a l’Escola del Mar de la Barceloneta i s’ha mantingut fidelment en el projecte de les nostres escoles en els darrers 60 anys. Per posar un exemple, a les nostres escoles se celebraven campanyes i eleccions democràtiques per escollir els representants de l’alumnat en plena dictadura. Per això sempre diem que aquest és el cor de la nostra escola, que forma una comunitat en la que els alumnes tenen responsabilitats concretes per al bon funcionament del centre: des del Consell de govern fins als Caps de taula, des dels Responsables del menjador fins als Mediadors o els Cronistes.

A les escoles Garbí Pere Vergés, els alumnes aprenen a ser responsables exercint responsabilitats, participant, ajudant-se els uns als altres, grans i petits. Aprenen a ser compromesos amb el funcionament de l’escola i a resoldre conflictes del dia a dia. Per tant, aprenen a viure i transformar la societat tot vivint i transformant la comunitat en la que viuen la seva escolaritat.

La Vida Social no és un component aïllat sinó una extensió del currículum, essencial per al desenvolupament personal dels alumnes. Aquí, l’aprenentatge transcendeix els límits de l’aula, incorporant-se en cada aspecte de l’organització escolar. Els alumnes, dividits en colors (Blanc, Verd, Blau), es converteixen en part activa del govern escolar, on participen en l’elaboració de polítiques i la gestió dels serveis, reflectint així el funcionament democràtic d’una ciutat.

Aquesta estructura de govern, liderada pel Consell de Govern, format pels membres del color que va guanyar en les darreres eleccions, permet als alumnes desenvolupar habilitats de lideratge, responsabilitat i treball en equip. En ocupar càrrecs representatius i executius, els alumnes aprenen no només a prendre decisions crítiques sinó també a resoldre conflictes i a millorar la convivència, gestionant aspectes tant quotidians com les normes del menjador escolar o les activitats extracurriculars.

Aquest model de ciutat-escola serveix de catalitzador perquè els alumnes apliquin els seus aprenentatges en un context real i dinàmic, potenciant així el seu desenvolupament integral. Al viure i participar activament en aquesta comunitat educativa, els alumnes no solament es preparen acadèmicament sinó que també creixen com a ciutadans compromesos i socialment responsables i compromesos, que aprenen a transformar el món en el que viuen i entenen l’impacte de les seves accions i responsabilitats en el seu entorn.

2. Àmbit lingüístic i de comunicació: entenent i creant significats

Des de l’àmbit lingüístic i de comunicació, es plantegen pràctiques com el multilingüisme i l’enfocament CLIL, on els alumnes són immersos en un entorn on l’aprenentatge de contingut i llengua es produeix de manera simultània, millorant les seves habilitats comunicatives i fomentant una comprensió més àmplia de qüestions globals des de diverses perspectives culturals. Els debats i diàlegs sobre temes d’actualitat no només milloren les habilitats orals dels alumnes, sinó que també els permeten desenvolupar la capacitat de formular i defensar arguments de manera crítica, així com escoltar i respectar les opinions dels altres.

L’anàlisi crítica de la informació és una altra competència clau que es fomenta, on els alumnes aprenen a discernir entre fonts d’informació fiables i biaixos en diferents tipus de mitjans. Aquesta pràctica no només promou l’alfabetització mediàtica, sinó que també desenvolupa habilitats analítiques essencials per interpretar la informació en un entorn informatiu complex.

Finalment, a través de la lectura i la discussió literària que aborda temes socials, polítics i culturals, els alumnes desenvolupen una major empatia i comprensió dels diversos aspectes del món que els envolta, fomentant una reflexió crítica sobre les narratives i els seus impactes en la societat

3. Àmbit d’estètica, salut i esport: expressant-se amb el cos i la ment

Des de l’àmbit d’estètica, salut i esport es desenvolupen activitats per fomentar la creativitat i el pensament crític entre els alumnes. Els projectes de creació artística proporcionen una plataforma perquè els alumnes desenvolupin i defensin les seves eleccions artístiques, incentivant la interpretació, la crítica i l’expressió personal. L’anàlisi d’obres artístiques de l’art, la literatura, la música o el cinema ajuda els alumnes a entendre millor les intencions dels autors i el context cultural, enriqueix la seva capacitat d’anàlisi i els ofereix una perspectiva profunda sobre l’evolució de les manifestacions culturals.

Les activitats com els jocs de rol i les dramatitzacions permeten als alumnes experimentar amb diferents personatges i situacions, incrementant la seva empatia i comprensió de perspectives variades. Aquestes pràctiques enriqueixen les habilitats expressives, promouen la comprensió intercultural i la flexibilitat en diversos contextos socials, contribuint al seu desenvolupament integral.

A Garbí Pere Vergés considerem que la pràctica de l’educació física i l’exercici ha d’impactar en la personalitat dels alumnes i han d’entendre-la com un mitjà per tenir més salut física, mental, social i emocional. També els ha de mostrar un camí cap a la socialització per esdevenir persones millors, més justes i compromeses amb l’entorn. L’esport, l’exercici físic i la salut són presents en totes les activitats que organitzem durant el curs, com les mostres de dansa i teatre, les curses de colors (atletisme i natació) i les olimpíades. Aquestes activitats són essencials en el procés de desenvolupament de l’alumne i són avaluades. A través dels projectes, es qüestiona i avalua críticament la informació sobre salut, treballant l’autoconeixement i l’acceptació d’un mateix i dels altres, promovent la comprensió empàtica i la resolució de conflictes.

Integrar estratègies didàctiques des de l’expressió artística, l’esport i la salut en qualsevol projecte educatiu millora les habilitats de pensament crític dels alumnes, i els prepara per viure de manera saludable i equilibrada en una societat diversa i en constant canvi. Aquest enfocament reforça el compromís social dels alumnes, ajudant-los a desenvolupar una consciència cívica i responsabilitat cap al seu entorn, creant una comunitat escolar més cohesionada i respectuosa, preparada per contribuir positivament a la societat en el futur.

4. Àmbit científic-tecnològic: innovació i pensament crític

Les escoles Garbí Pere Vergés estan compromeses amb la integració de la ciència i la tecnologia com a pilars fonamentals per a l’aprenentatge dels seus alumnes. En l’àmbit científic-tecnològic, les escoles promouen projectes d’investigació basats en problemàtiques reals com el canvi climàtic i la sostenibilitat. Els debats estructurats sobre temes d’ètica científica i dilemes tecnològics, així com l’experimentació directa en laboratori i la resolució de problemes amb programació i robòtica, ajuden els alumnes a adquirir habilitats per afrontar els desafiaments del segle XXI. Integrar aquestes estratègies a tots els projectes educatius enriqueix l’experiència d’aprenentatge dels alumnes i els prepara per jugar un paper actiu i significatiu en la resolució de problemes globals complexos. Aquesta preparació integral, basada en projectes interdisciplinaris i l’ús de recursos tecnològics avançats, permet als alumnes desenvolupar habilitats essencials de col·laboració, pensament crític i innovació. Així, poden afrontar de manera efectiva i responsable els reptes tecnològics i científics del futur, alhora que exploren temes actuals, fomenten la curiositat científica i avaluen críticament les noves tecnologies i les seves implicacions ètiques i socials.

Les matemàtiques desafien els alumnes a analitzar, reconèixer patrons, establir connexions i raonar i formular hipòtesis. A través de la resolució de problemes matemàtics, els estudiants aprenen a fer raonaments lògics i a prendre decisions informades basades en evidències concretes. Les matemàtiques potencien el pensament crític perquè fomenten l’habilitat de descompondre problemes complexos en parts més petites, promouen la perseverança davant reptes intel·lectuals i desenvolupen una capacitat d’argumentació rigorosa i analítica que és aplicable a diverses àrees de la vida.

5. Àmbit social: connectant amb la comunitat

La integració de les ciències socials proporciona una visió profunda dels esdeveniments històrics i els seus impactes. Aquest enfocament, que combina disciplines com la història, l’economia i la geografia, facilita una anàlisi rigorosa i diversa de temes com el canvi climàtic, la migració i les desigualtats econòmiques. A més, l’aplicació pràctica d’aquests coneixements mitjançant la Vida Social i els projectes d’Aprenentatge Servei promou la participació activa dels alumnes en la seva comunitat, permetent-los aplicar la teoria a la pràctica real i desenvolupar un compromís cívic sòlid.

Aquest enfocament els prepara per ser ciutadans globals informats, crítics i responsables, capacitats per abordar i resoldre problemes complexos de manera creativa i basada en evidències, destacant la importància de ser agents de canvi en la seva comunitat i més enllà.

6. Àmbit d’intercanvis i mobilitat: descobrint el món

L’Escola Garbí Pere Vergés s’esforça per fomentar una consciència global i la comprensió intercultural mitjançant programes d’intercanvi i activitats de mobilitat internacional, que s’integren de manera transversal en tots els projectes educatius de l’escola. Els projectes a llarg termini amb escoles de diferents països i el programa d’”ambaixadors culturals” enriqueixen el currículum educatiu amb perspectives autèntiques.

A través d’aquestes estratègies transversals, l’Escola no només enriqueix l’educació dels seus alumnes amb una comprensió profunda de la globalitat i la interculturalitat, sinó que també els prepara per ser ciutadans informats, empàtics i capacitats per afrontar els reptes d’un món interconnectat. Aquesta educació integral és essencial per fomentar líders futurs que valoren i promouen la diversitat i la col·laboració internacional.

7. Àmbit d’orientació: guiant cap al futur

A Garbí Pere Vergés, l’orientació no es limita a la preparació acadèmica; també promou el desenvolupament personal i professional dels alumnes. Amb assessorament personalitzat i programes específics, capacitem els alumnes perquè prenguin decisions informades i reflexives sobre els seus futurs educatiu i laboral, fomentant l’esperit crític i la capacitat d’autoanàlisi. Per assolir aquests objectius, l’escola implementa diverses estratègies orientades a la convivència i el treball cooperatiu. Les sessions de metacognició, els dossiers d’aprenentatge, els grups de tutoria i les activitats d’escola fomenten un entorn de suport mutu i habilitats col·laboratives. En definitiva, l’Escola no només prepara els alumnes per a èxits professionals, sinó que també els forma com a ciutadans proactius que poden guiar el seu camí amb valors socials i personals.

8. Àmbit de recerca: indagant i compartint coneixement

L’escola fomenta una cultura de recerca i descoberta a través de projectes d’investigació. Aquestes iniciatives permeten desenvolupar el pensament crític i el compromís social, començant per la formulació d’hipòtesis basades en problemes reals, dissenyant experiments, avaluant fonts d’informació amb criteris rigorosos i utilitzant la tecnologia per a la recerca i la comunicació. Aquest enfocament transversal ajuda a estructurar idees de manera lògica i reflexiva des del començament. Els treballs de recerca autònoms fomenten la curiositat científica i la capacitat d’avaluar críticament les noves tecnologies i les seves implicacions ètiques i socials.

La biblioteca escolar, entesa com molt més que un simple espai de lectura, impulsa el desenvolupament del pensament crític, la reflexió i el compromís social dels alumnes. A través de la lectura analítica i la formació en l’ús de recursos, els alumnes aprenen a navegar per la informació de manera eficaç i responsable. Els clubs de lectura i debats ofereixen una plataforma per discutir temes socials i culturals, enriquint així la seva comprensió del món que els envolta.

A més, els projectes de recerca guiada i l’avaluació crítica de fonts preparen els alumnes per a futurs reptes acadèmics i professionals, en un entorn on la informació és abundant però sovint inexacta. L’ús del llibre de lector com a eina de metacognició permet als alumnes reflexionar sobre el seu procés d’aprenentatge i desenvolupar tècniques d’estudi personalitzades. Aquestes activitats no només milloren les seves habilitats de comunicació i argumentació, sinó que també els capaciten per ser ciutadans informats i compromesos, capaços de defensar opinions basades en evidències i contribuir positivament a la societat. La biblioteca, per tant, esdevé un lloc clau per formar els futurs líders que treballaran per un món millor.

Créixer amb valors

Aquest compromís amb el pensament crític no només millora la capacitat de judici dels alumnes, sinó que també promou valors fonamentals com l’empatia, la col·laboració i la responsabilitat cívica. En un entorn educatiu que valora la diversitat, la interacció intercultural i la participació activa en la comunitat, els joves esdevenen ciutadans proactius capaços de contribuir a la transformació d’un món més just, solidari i sostenible.

En conclusió, la feina de desenvolupar el pensament crític i el compromís social en infants i adolescents no és només una responsabilitat educativa, sinó una inversió essencial per construir una societat millor. Equipant els joves amb les eines necessàries per analitzar, reflexionar i actuar amb consciència, estem posant les bases per a un futur on la justícia, la solidaritat i el benestar col·lectiu siguin els pilars fonamentals. Aquesta és la veritable missió educativa: preparar ciutadans no només per afrontar la vida, sinó per transformar-la positivament.

Natàlia Rodríguez Vargas 

Àmbit de Recerca i selecció d’informació