M’agrada anar a l’escola!

A tu t’agradava anar a l’escola? Als alumnes catalans, segons el darrer informe PISA, no. Tampoc la senten com el “seu” espai, ni senten gaire vincle pels seus professors. Si ens fixem en el benestar dels adolescents en diferents països, Catalunya ha quedat a la cua. El grup d’experts proposat pel Departament d’Educació ha proposat diverses mesures d’actuació per millorar els resultats acadèmics de PISA, però és sorprenent que no aparegui cap línia de treball prioritària orientada a millorar el teixit relacional i la convivència a l’escola.

De fet, alguns estudis mostren que un ambient escolar positiu pot ajudar els estudiants a tenir èxit acadèmic. Però, com explica l’Anna Jolonch, és sobretot el sentiment de pertinença el motor d’una escola: com més connexió sentin els alumnes amb l’escola, millors seran els resultats acadèmics i més gran també la seva autoestima. De retruc, també els professors se sentiran més realitzats.

Però, com es pot potenciar el sentiment de pertinença a l’escola?

Segurament aquesta qüestió també se la plantejava el pedagog Pere Vergés quan dirigia l’Escola del Mar. Òbviament, ell vivia en un context històric i social molt diferent: en ple període d’entreguerres s’havia d’encarregar d’una escola primària, amb infants que sovint patien de malalties respiratòries i provenien de famílies possiblement desestructurades o amb problemes econòmics. Com podria Pere Vergés crear una escola per als nens i nenes on se sentissin partícips, escoltats i valorats tenint en compte la complexitat del moment?

Inspirat en les pedagogies de Freire i Dewey, va partir de l’objectiu d’educar en els valors de la democràcia, entenent-la des d’un vessant polític i social:

A nivell polític, la democràcia s’entén com un sistema basat en l’equitat i el benestar de tots els membres de la societat.
En el sentit social, la democràcia descriu una relació entre membres de la comunitat amb una clara consciència de la vida en comú i totes les seves implicacions.

Aplicat a l’escola, Pere Vergés va tenir una idea brillant: replicar el funcionament d’una ciutat real a l’escola. I a partir d’aquí va néixer la Vida Social, on cada alumne té uns drets i deures assignats, que li permeten exercir responsabilitats personals i col·lectives, sentir-se escoltat, valorat i estimat.

En paraules del mateix Pere Vergés, la Vida Social és “una estructura a base de la transcendència de l’individu a la societat, l’organització de la qual prepara els nens des dels primers anys per al coneixement i pràctica de la responsabilitat”.

Quins són els factors que fan que la Vida Social ajudi a la pertinença a l’escola?

Els nostres alumnes tenen un paper actiu en la gestió de l’escola. Com si fossin membres d’un ajuntament, ells prenen decisions sobre els serveis i les normes de convivència de l’escola, i vetllen perquè aquestes decisions es compleixin, en col·laboració amb l’equip docent, les coordinacions i les direccions.

El fet de treballar en la presa de decisions conjunta fa que l’aprenentatge dels valors sigui vivencial i que els alumnes puguin experimentar de primera mà les conseqüències de les seves accions en la comunitat. Fer-se càrrec de les pròpies accions també impacta positivament en el desenvolupament de l’empatia, un dels factors claus per prevenir dificultats en la convivència com, per exemple, l’absentisme, l’assetjament, l’agressió o la discriminació.

Perquè aquest model de ciutat-escola funcioni adequadament, on tots compleixin els seus deures i drets, Pere Vergés va crear la següent estructura de presa de decisions:

La ciutat-escola imita un sistema de govern similar al d’un ajuntament, amb tres unitats bàsiques de participació: els Colors (Blanc, Blau i Verd).
El Consell General de Caps de Color té la funció de representar els estudiants i recollir les seves propostes per millorar el funcionament de l’escola.
Dins de cada grup de Colors, hi ha els Càrrecs, que ocupen diferents posicions i s’organitzen en Conselleries com la de comunicació, l’ordre i la neteja, la cultura, etc.

Tal i com explica el Cònsul d’EP6 del Color Verd, “per a mi, ser Cònsul és tenir un dels càrrecs més importants, perquè és qui vetlla per la convivència a l’escola. La Vida Social ajuda a que quan siguem adults puguem ser sociables amb la resta de persones. Els colors motiven els nens i nenes perquè facin el seu màxim per aconseguir les dècimes i també perquè així s’uneixin més, amb el treball de grup. Els càrrecs permeten que puguem fer alguna petita cosa per l’Escola, per a tothom. Els membres del Consell poden ajudar i motivar els nens del seu càrrec. El Consell vol fer el màxim perquè estiguis com a casa, perquè et sentis bé amb totes les coses de l’Escola i t’ajuda a tenir amics i suport amb el treball de grup.”

A través d’aquestes responsabilitats, els alumnes desenvolupen habilitats com la ciutadania activa, el respecte i la solidaritat, i se’ls involucra en la presa de decisions de l’escola, ajudant-los a adquirir consciència social, responsabilitat i autonomia. I sobretot, se senten involucrats i part integral en la presa de decisions de l’escola. Tot això, responent a la nostra pregunta anterior, genera sentiment de pertinença.

La Vida Social al llarg de l’escolaritat

És fàcil d’imaginar que si els alumnes senten l’escola com a casa seva, també mostraran més benestar emocional, més connexió amb els seus companys i amb els mestres i la resta de la comunitat educativa. Al nostre projecte vetllem perquè la Vida Social es mantingui al llarg de l’escolarització, fins i tot al Batxillerat, ja que és essencial abordar el benestar dels alumnes des d’una perspectiva més propera i emocional, com suggereix PISA, per aconseguir un èxit més complet en la seva educació.

Durant les etapes 2 i 3 (ESO i Batxillerat), l’Aprenentatge-Servei (APS) jugua un paper rellevant, mitjançant el qual els alumnes es converteixen en agents socials, implicats no només dins de la comunitat educativa, sinó fora d’ella, establint xarxes relacionals amb diferents entitats. L’APS ajuda a desenvolupar el sentit de reciprocitat, la preocupació per l’altre i pel que li passa, i això alhora ajuda a construir la consciència de normatives socials, formes de convivència i solidaritat.

“La Vida Social ens ha ajudat a desenvolupar-nos com a futurs ciutadans i ens ha servit per preparar-nos per al dia de demà, en el qual haurem de conviure en societat. A més, hem après a tenir una responsabilitat dins la nostra escola i a la vegada a ser autònoms. Els Càrrecs i la Promoció ens han preparat per dur a terme les nostres tasques de manera conjunta, però també individual, a tenir iniciativa i a tenir un sentiment de pertinença que ens emportarem fora de l’escola.”

Caps de Color de 1r de Batxillerat,

Classe Da Vinci

La Vida Social i la gestió dels problemes de convivència

És clar que a les nostres escoles no tot són flors i violes. Aquí es produeixen conflictes de tota mena, i, per nosaltres, aquests conflictes són oportunitats d’aprenentatge en les quals l’alumne pot aprendre a gestionar les seves emocions, practicar les seves habilitats socials i créixer com a persona. Al cap i a la fi, el nostre projecte inclou deu finalitats educatives, entre les quals volem destacar com a especialment importants l’autonomia i iniciativa personal, el respecte i estima, el compromís i la ciutadania, i la solidaritat. Per això, els conflictes els abordem com una part inevitable de la convivència, que es pot articular a partir de la Vida Social. Quan els alumnes d’un grup – a partir dels Colors o de les Conselleries – aprenen a regular-se, a dinamitzar-se i a observar, el grup guanya en maduresa i es torna responsable.

Cada grup té la figura del Cònsul, que és el representant de la classe i l’encarregat de mantenir la bona convivència a l’aula, i dinamitza l’assemblea setmanal on es parla de les Conselleries i els Càrrecs. Aquí és on poden aflorar possibles conflictes del dia a dia, ja sigui al menjador, a l’hora del jardí o a classe, que s’han detectat prèviament a les reunions de Càrrecs de les Conselleries. El Cònsul no només fa d’observador del clima a l’aula, sinó que també actua com un model a seguir pels companys mostrant empatia, respecte i solidaritat. A través d’aquesta organització social amb Conselleries, Cònsuls, Caps i Sotscaps de Color, els alumnes poden introduir millores en el dia a dia a l’escola. Els Caps i Sotscaps de Color també assumeixen les funcions de “mediadors”, que ajuden a acompanyar conflictes des d’una mirada restaurativa amb l’objectiu de millorar la convivència.

I davant de conflictes més greus, la resposta educativa ha de ser constructiva, centrant-se en la reflexió i la comprensió de les normes i els valors transgredits, en comptes de recórrer simplement al càstig, que sovint no promou l’aprenentatge sinó que pot generar sentiments de frustració, incomprensió o, fins i tot, por. Qui voldria anar a l’escola si tot fossin càstigs i recriminacions? Així doncs, l’alternativa als càstigs és l’aplicació de conseqüències i sancions que es recullen en els nostres Drets i Deures i al NOFC, i estan d’acord amb els nous protocols que el Departament ha publicat sobre les actuacions que s’han de portar a terme davant dels diferents conflictes o situacions de violència.

Els Drets i Deures són una guia per als alumnes en la comprensió dels valors fonamentals, destacant especialment la importància de la convivència. Es tracta d’un document viu que els mateixos alumnes, a través de les Conselleries, poden anar actualitzant. En aquests Drets i Deures els alumnes i els docents recollim com volem conviure, quines són les regles, però també les conseqüències davant de diverses casuístiques, com, per exemple, arribar tard, discriminar els membres de la comunitat educativa o fer un mal ús del material.

Entendre els drets i els límits en funció de com som a cada edat

Segons Joan Quintana, autor del llibre Educació relacional, els límits, les normes, els drets i deures estan orientats a cuidar el vincle d’aliança i de col·laboració entre les persones que conviuen per aprendre, crear i apoderar-se. A les nostres escoles, la Vida Social ajuda a construir acords i establir normes a través del diàleg, en el qual els companys són considerats valuosos i estimats.

Com a educadors, som conscients que l’assoliment dels valors de la convivència no és un procés lineal, sinó que segueix un camí que varia segons les etapes del desenvolupament de l’alumne.

Quan es tracta d’infants petits, la convivència és una convivència en paral·lel, on de mica en mica es va desenvolupant la rellevància de l’altre. Aquí és quan l’infant accepta les normes de convivència en funció de les conseqüències. L’incompliment de la norma es deu principalment a un sentit d’empatia encara incipient o al desconeixement de les normes, que requereixen acompanyament del grup o d’un referent per interioritzar-se.
Quan es tracta de preadolescents, l’incompliment pot ser degut a l’oposició a la norma, ja que els alumnes comencen a qüestionar-ne el sentit sense tenir del tot clars els valors que la fonamenten.
Finalment, durant l’adolescència, l’incompliment pot estar associat a la necessitat de transgredir normes per afirmar la pròpia identitat i diferenciar-se de l’adult de referència.

És crucial per a una educació efectiva entendre i adaptar-se al moment vital de cada alumne, proporcionant un acompanyament personalitzat que fomenti les seves habilitats relacionals, el respecte pels altres, l’empatia i la solidaritat.

Tot i haver estat ideada fa més de cent anys, la nostra Vida Social continua sent el cor del nostre projecte, ja que és l’eina educativa que ens ajuda que els alumnes sentin que l’escola és seva, que la seva veu és escoltada i que són estimats per la comunitat. No oblidem que la Vida Social també significa crear vincles entre els companys de classe i de curs, relacionar-se grans i petits, viure el conflicte com a part del procés de creixement, confiar en els professors que els acompanyen i, sobretot, com deia en Pere Vergés, la Vida Social “és l’única estructura on es poden preparar els homes i les dones del demà”.

Article escrit i coordinat per l’Equip d’Innovació de la Fundació Escoles Garbí