Noticiari

Si fem memòria de la nostra experiència a l’escola, segurament recordarem que els exàmens marcaven el final d’una lliçó, d’un tema o d’un trimestre, i que el professor ens avaluava el què havíem après un cop havien passat unes setmanes. S’entenia que el professor transmetia una informació, que els alumnes tenien un temps per estudiar i memoritzar-la o posar-la en pràctica, i que en acabar, era necessari qualificar el nivell assolit.  

En el fons, aquest plantejament era com si el nostre GPS del cotxe ens indiqués i ens orientés quins carrers hem d’agafar un cop hem arribat al lloc on volíem anar, però no durant el trajecte. Seria un GPS poc útil. Amb l’avaluació passa el mateix: si només avaluem quan ja s’ha acabat el trajecte, com poden alumne i professor prendre decisions durant el seu procés d’aprenentatge? Per tant, entenem que l’avaluació ha de ser continuada, que el GPS de l’aprenentatge dels nostres alumnes li ha de donar informació actualitzada sobre on es situa, cap a on vol anar i què ha de fer per aconseguir-lo. 

Abans de començar el trajecte, el GPS analitza les coordenades d’on estem situats, i a partir d’aquí ens suggereix el camí més ràpid. De forma similar, abans de començar a treballar amb els alumnes, és necessari entendre quin és el punt de partida de l’alumne.  

L’avaluació inicial és, doncs, un moment clau en l’aprenentatge dels alumnes. Com explica la Neus Sanmartí en les 10 idees clau de l’aprenentatge, l’avaluació inicial té l’objectiu de fer un diagnòstic inicial de cada, per així poder adaptar les classes a les necessitats dels alumnes.  

El camí fàcil per implementar l’avaluació inicial seria començar amb una prova diagnòstica, i a partir d’aquí, valorar la situació de cada alumne i de la classe en general. Aquest camí no sembla gaire motivador, ni engrescador, ni posa a l’alumne en el centre del seu aprenentatge, i la prova escrita tampoc serveix per avaluar certes competències més transversals, per exemple. 

Però hi ha altres camins més motivadors, engrescadors i competencials d’organitzar l’avaluació inicial, que permeten avaluar les seves experiències personals vinculades amb el tema que es vol treballar, els seus coneixements previs, les seves actituds, formes de raonament, la seva forma d’expressar-se…  

Per exemple, aquest inici de curs hem redissenyat a ESO1 les activitats d’avaluació inicial utilitzant rúbriques d’autoavaluació, on l’alumne mateix reflexiona sobre el seu grau de domini. O també hem utilitzat jocs de taula o eines com el Kahoot i els hem adaptat per explorar els coneixements previs. Amb els més petits de la casa sovint utilitzem dibuixos per fer l’avaluació inicial, i a vegades també una conversa lliure. 

L’interessant de l’avaluació inicial és que, un cop els alumnes han avançat en el seu aprenentatge, poden mirar enrere i recuperar les activitats de l’avaluació inicial, i així identificar com han canviat i millorat el seus raonaments o la seva pràctica. I al cap i a la fi, mirar enrere i fer-se conscient del propi aprenentatge és una de les eines més potents que tenim per motivar els alumnes. 

Natalia Pueyo

Secretaria d’Innovació