Noticiari

De les finalitats educatives de l’Escola es desprenen els continguts d’aprenentatge i els valors necessaris per a la convivència, els quals faran els nostres alumnes més competents per a la vida. L’objectiu de l’aprenentatge dels valors és que l’alumnat integri i desenvolupi un conjunt de capacitats i habilitats tot posant-les en pràctica. Però treballar-les no significa que les exerceixi correctament, és a dir, el fet de saber quina és la forma adient d’actuar, no implica que ho faci bé automàticament. Una de les claus perquè la transferència de l’aprenentatge dels valors es realitzi de manera adequada és que les relacions interpersonals entre el mestre i l’alumne, entre el model i l’aprenent, siguin de confiança i respecte.

L’aprenentatge dels elements de les competències transversals, dels valors, es produeix a través dels models, les activitats vivencials i la reflexió i el compromís personal. Els models els trobem en tots i cadascun dels professionals que acompanyen l’alumne, els quals li serveixen per tenir una referència en relació a les normes que ha d’aplicar en cada moment. Les activitats vivencials, per la seva banda, són aquelles que transcendeixen més enllà de l’activitat de l’aula i on l’alumne juga un paper protagonista. Els models i les activitats vivencials estructuren l’adquisició de l’heteronomia moral (la repetició d’accions i actituds apreses d’un agent extern), mentre que la reflexió i el compromís personal promouen que l’alumnat assoleixi l’esperada autonomia moral. La reflexió ajuda a generar una filiació i compromís ètic personal amb els valors que justifiquen l’existència de les normes. Quan aquest procés es consolida és quan parlem d’assoliment de l’autonomia moral i, gràcies a aquesta condició, els nostres homes i dones del demà podran conviure d’acord en una de societat democràtica i respectuosa amb les persones i l’entorn.

Així doncs, el paper dels educadors de tota la comunitat educativa esdevé fonamental en l’aprenentatge dels valors perquè transfereix un coneixement que transcendeix l’espai de l’aula, és a dir, va més enllà de les matèries i dels espais educatius i està present en tots i cadascun dels moments viscuts a l’escola, on  tan bon model pot ser la persona que acompanya el dinar, com qui dinamitza les activitats a Garbí Obert. És la base de la Vida Social de l’escola. Els Colors i els Càrrecs que l’alumnat desenvolupa són els millors espais d’entrenament per a l’adquisició dels valors i és en aquests moments quan podem copsar fins a quin punt els ha assolit adequadament i quins són els elements de millora per a cadascun dels alumnes.

En aquest procés és molt important respectar les seves etapes evolutives i entendre que els hem de demanar allò que poden assimilar. Així doncs, de manera estandarditzada, podem dir que els alumnes de l’etapa 1 tenen com a objectiu l’heteronomia moral, el de l’etapa 2 han de començar a treballar la reflexió que els portarà a l’adquisició de l’autonomia moral, que de ben segur no podran assolir fins a final de l’etapa 3. Acompanyar l’alumnat en aquest procés tenint clares les diferents fites del camí de l’aprenentatge dels valors ens ajuda a poder-lo personalitzar. Com en qualsevol dels aprenentatges, és important atènyer l’objectiu, però potser encara ho és més la manera com s’assoleix. Ser capaços de veure en cada alumne les seves dificultats i  oportunitats ens permet consolidar d’una manera adequada l’objectiu final.

En el marc de la convivència al centre, el document de Drets i Deures recull les pautes de conducta, les quals es fonamenten en els valors que han d’adquirir els alumnes. El nivell de convivència de l’escola no és solament una condició per a l’aprenentatge, sinó que és un indicador de l’assoliment de l’aprenentatge dels valors. Aquest indicador ens permet avaluar el nivell d’adequació d’aquests  valors i, per tant, establir les mesures educatives que permetin a l’alumne adquirir-los. Quan parlem de convivència, a més a més, i de manera implícita, parlem de conflicte. L’objectiu de l’aprenentatge dels valors no és la disminució dels conflictes, sinó que és una forma de resoldre’ls. El conflicte no és més que l’incompliment de les normes i  és entès com una evidència clara de la manca d’assoliment de l’aprenentatge amb relació a l’adquisició dels valors. Per tant, la resposta educativa que donem als alumnes que presentin situacions conflictives (enteses com a incompliment de la norma) serà l’adequada a fi d’aconseguir la interiorització d’allò que estan transgredint. El càstig com a tal no funciona, no genera coneixement ni implica aprenentatge, sinó que sovint aboca a la frustració, la incomprensió o la por. La reflexió sobre la norma i el treball conscient sobre allò que no s’ha après és el que farà que quan l’alumne es torni a trobar en una situació crítica pugui actuar correctament amb relació als valors treballats.

Tal i com ja hem comentat anteriorment, l’assoliment dels valors és un constructe estructurat, que s’aconsegueix per fases que cal acompanyar i respectar. A l’etapa 1, l’incompliment de la norma és per desconeixement. L’infant no segueix la norma perquè la desconeix i, per tant, cal acompanyar-lo en aquest recordatori  a fi que les interioritzi correctament. En una segona fase, ja entrada l’etapa 2, és per oposició que no compleixen la norma. Ens trobem en el moment de l’adquisició del pensament abstracte i aquest procés obre la porta a qüestionar el sentit de la norma sense tenir clar encara els valors que la fonamenten. Per últim, l’incompliment de la norma durant l’adolescència va associat a la necessitat de transgredir-la per diferenciar-se de l’adult de referència i d’aquesta manera reivindicar la seva pròpia identitat. Novament evidenciem que conèixer el moment vital de cadascun dels alumnes és basic per a fer-li un acompanyament correcte.