Humanitats per entendre el món

En els darrers anys, les disciplines humanístiques han anat perdent pes en favor d’altres disciplines més científic-tecnològiques i enfocades a resultats immediats. Aquesta tendència posa en risc la capacitat de les noves generacions per analitzar la realitat amb profunditat i interpretar-la amb esperit crític i resoldre problemes complexos.

El pensament humanístic és una eina valuosa per reflexionar, compartir perspectives, integrar coneixements de diferents àrees, col·laborar en equip i prendre decisions. En aquest sentit, actualment el Departament d’Educació està plantejant un canvi per a les proves PAU, que a partir d’aquest curs inclouran per primer cop un 20% de preguntes no memorístiques, en les quals els alumnes hauran de raonar, establir connexions i demostrar maduresa i pensament crític.

Des dels nostres orígens, a les escoles Garbí Pere Vergés defensem que les humanitats són imprescindibles per entendre el passat, interpretar el present i projectar el futur amb criteri. A través d’aquest bagatge cultural i històric, l’alumnat estableix connexions entre coneixements, desenvolupa empatia i construeix el seu discurs. A més, ens guia la convicció que les humanitats i la ciència estan íntimament vinculades. No són sabers oposats, sinó que es complementen i haurien d’anar junts per a una educació integral de l’alumnat. De fet, les humanitats ens ajuden a comprendre molts dels avenços científics i tecnològics des d’una mirada antropològica, històrica, filosòfica… i això és vital per poder interpretar el seu impacte en el món complex on vivim.

L’educació, segons Pere Vergés, va més enllà de la transmissió de continguts: el nostre projecte proposa un aprenentatge global, on les humanitats tenen un paper central en la formació d’individus crítics, creatius i compromesos socialment. Per això, a les nostres escoles, el pensament humanístic no és una àrea aïllada, sinó una eina essencial per estructurar el pensament, comprendre el món i actuar amb responsabilitat.

Vida Social: filosofia aplicada a la construcció de la ciutadania

Un dels trets distintius del nostre model educatiu és la Vida Social, un espai on el pensament humanístic es tradueix en experiències quotidianes de reflexió, debat i presa de decisions. Mitjançant la Vida Social, l’alumnat aprèn a expressar i argumentar les seves idees, alhora que experimenta la importància de valors universals com responsabilitat, respecte i col·laboració. Aquest procés no només reforça les seves habilitats comunicatives i de raonament crític, sinó que també els prepara per exercir una ciutadania activa i compromesa.

En una societat on la immediatesa sovint predomina sobre la reflexió, la Vida Social esdevé un espai essencial per fomentar l’anàlisi, el diàleg i la presa de decisions fonamentades, a través del sistema de Colors i Càrrecs. Aquesta visió, alineada amb el llegat de Pere Vergés, concep l’escola com un entorn de creixement personal i col·lectiu, on l’alumnat aprèn a pensar i actuar amb autonomia i responsabilitat.

Projectes interdisciplinaris: les humanitats com a fil conductor del coneixement

A les Escoles Garbí Pere Vergés entenem que les ciències humanístiques són essencials per interpretar la realitat. Per això, les integrem en projectes interdisciplinaris adaptats a cada etapa educativa, facilitant un aprenentatge que transcendeix les matèries i connecta coneixements amb situacions reals.

• Infantil i Primària: descoberta del món a través de les humanitats
  A les primeres etapes, l’alumnat comença a explorar el món a través de la història, la literatura, l’art i la cultura. Els projectes interdisciplinaris en aquestes etapes es basen en preguntes obertes i experiències sensorials, que ajuden els infants a observar, interpretar i expressar-se creativament. A través de relats, jocs de rol i activitats artístiques, comencen a situar-se en el temps i l’espai, desenvolupant una primera comprensió dels grans relats històrics i culturals.

• ESO: contextualització i reflexió crítica
  A l’ESO, els projectes interdisciplinaris integren les ciències humanístiques amb les ciències socials i experimentals, cosa que permet que l’alumnat analitzi esdeveniments històrics i culturals des d’una perspectiva més estructurada. A través de l’Aprenentatge Basat en Projectes (ABP), connecten els continguts d’història, filosofia, literatura i art amb fenòmens científics, tecnològics, econòmics i socials. Per exemple, abordem l’evolució del pensament científic en el Renaixement analitzant-ne les implicacions artístiques, filosòfiques i tècniques.

• Batxillerat: recerca i anàlisi en profunditat
  Al Batxillerat, aquest enfocament interdisciplinari es tradueix en diferents elements que el projecte de l’Escola prioritza. D’entrada, oferim itineraris flexibles, en els que es poden escollir matèries i recorreguts de diferents itineraris. Això facilita la relació amb continguts i experiències de diferents branques del coneixement. En aquest sentit, aprenentatges sobre filosofia i ciutadania, psicologia i oratòria, entre altres, contribueixen a l’aprofundiment del pensament humanístic.A més, el projecte de la Promoció i la continuïtat de la Vida Social reforcen el creixement intel·lectual i personal de l’alumnat en aquests anys, just abans del final de l’escolaritat. I finalment, el Treball de Recerca (TR) representa una oportunitat perquè l’alumnat investigui a fons un tema d’interès, aplicant una metodologia humanística i científica a la vegada.

Aquest enfocament assegura que les humanitats estiguin presents en el currículum de tots els nostres alumnes, i que tinguin un paper actiu i fonamental en la formació de l’alumnat, ajudant-los a comprendre el món amb una mirada crítica, creativa i interdisciplinària.

Apostem per les humanitats, apostem pel pensament crític

A les nostres escoles sempre hem tingut present la importància de la formació integral, en la que la humanística hi juga el seu paper vital. Aquest compromís amb el pensament crític millora la capacitat de judici dels alumnes i promou valors fonamentals com l’empatia, la col·laboració i la responsabilitat cívica. En un entorn educatiu que valora la diversitat, la interacció intercultural i la participació activa en la comunitat, els joves esdevenen ciutadans proactius capaços de contribuir a la transformació d’un món més just, solidari i sostenible. Tal com ens recordava Pere Vergés, l’educació no es limita a transmetre coneixements, sinó que ha de formar persones amb criteri i esperit crític, capaces de construir un futur millor. Persones capaces de pensar, sentir i estimar.

 

Equip d’Innovació