Com fomentar l’autonomia dels infants des de l’escola
Com a equip educatiu amb una llarga trajectòria en l’acompanyament de nens i nenes en totes les etapes, hem comprovat que l’autonomia és una de les competències més valuoses que podem impulsar des del primer dia. Treballem cada curs per oferir un entorn segur, ric en estímuls i coherent amb el nostre projecte pedagògic, perquè sabem que l’autonomia no s’ensenya només amb paraules, sinó a través d’experiències, rutines i responsabilitats que ajuden els infants a créixer amb confiança. En aquest article compartim com fomentem l’autonomia dels infants des de l’escola de manera realista i efectiva, aprofitant el potencial educatiu del dia a dia de la nostra ciutat-escola: la Vida Social.
Per què és essencial fomentar l’autonomia des de petits?
L’autonomia afavoreix la capacitat de prendre decisions, resoldre conflictes i assumir responsabilitats, tres aspectes imprescindibles en el desenvolupament personal. Quan ens preguntem com fomentar l’autonomia dels infants des de l’escola, el primer pas és entendre que aquesta competència no és un objectiu aïllat: forma part del creixement integral que volem per a cada alumne. Tal com deia Pere Vergés:
“Hauríem de fer per crear dins l’Escola els fonaments d’una ciutat ideal en la que cada infant esdevingués un ciutadà, amb l’exercici d’uns deures i d’uns drets significatius, d’una responsabilitat en relació al grup. Així, l’individu passaria del grup familiar a la classe, d’aquesta a l’Escola i de l’Escola a la ciutat.”
Per això, a través de dinàmiques adaptades a cada etapa, ajudem els infants a identificar allò que poden fer per si mateixos i descobrim com reaccionen davant petits reptes. Aquesta actitud els dona seguretat i reforça la seva autoestima com a primer pas cap a l’autonomia, el pensament crític i l’exercici de la ciutadania.
A més, una autonomia ben treballada des de petits facilita l’aprenentatge, perquè els nens se senten més capaços i predisposats a explorar, preguntar i participar activament en el seu procés educatiu.
L’entorn com a eina educativa
Un dels factors que més influeixen en el foment de l’autonomia dels infants des de l’escola és l’espai en què conviuen. Quan els entorns són oberts, accessibles i pensats perquè els infants hi puguin circular i actuar amb llibertat, la seva autonomia creix de manera natural.
A l’escola dissenyem els espais per fomentar la iniciativa: materials al seu abast, zones de treball lliure, racons de lectura, i àrees on poden organitzar-se sense necessitat d’un adult constant. Aquest plantejament converteix l’ambient en una peça clau del projecte educatiu.
Quan l’espai respon a les necessitats reals dels infants, s’atreveixen a provar, crear i resoldre petites situacions quotidianes sense demanar ajuda immediata. Això reforça la percepció que són capaços de fer més del que pensaven.
La importància de les rutines i els hàbits
Si volem entendre com fomentar l’autonomia dels infants des de l’escola, cal parlar dels càrrecs, dels hàbits i de les rutines. Les rutines aporten seguretat i estructura, i permeten que els infants anticipin el que passarà, fet que els ajuda a organitzar-se millor.
Des de l’acollida fins a les activitats de tancament del dia, proposem hàbits coherents: penjar la motxilla, preparar el material, participar en la cura de l’aula o gestionar les seves pertinences. Aquestes petites accions tenen un gran impacte en la seva independència.
Amb el temps, les rutines ben integrades faciliten que els infants actuïn de manera autònoma sense necessitat d’indicacions contínues. Aquesta constància és clau per consolidar hàbits saludables i responsables.
Els Colors i els Càrrecs: donar responsabilitats reals segons l’edat
Una de les estratègies més útils per saber com fomentar l’autonomia dels infants des de l’escola és assignar responsabilitats reals i significatives a través dels Colors i els Càrrecs.
Els Colors són tres grups de treball formats per alumnes de diferents edats: el verd, el blanc i el blau, que representen els colors del mar. Cada color escull democràticament els seus representants, a través d’unes eleccions que ja celebràvem dins les nostres escoles abans del final de la dictadura. Aquesta organització participativa genera un gran sentiment de pertinença i de cohesió entre grans i petits que perdura al llarg dels anys.
A les diferents etapes treballem els Ccàrrecs que afavoreixen la responsabilitat dins dels Colors i el funcionament de l’Escola. Ja des d’EI3 l’alumnat desenvolupa càrrecs com fer de cap de taula, de responsable del berenar, de secretari, l’encarregat de medi ambient, responsable del tovalló, bibliotecari, responsable de meteorologia, responsable de material, responsable d’ordre i higiene, responsable de joguines…
Quan les tasques tenen un propòsit, els infants se les fan seves i les assumeixen amb més motivació. Aquestes funcions, adaptades a l’edat, els ajuden a comprendre que la seva acció té valor i impacte en el funcionament del grup, però també en el funcionament de tota la ciutat-Escola.
Quan confiem en ells, reforcem el sentiment de pertinença i competència. I quan veuen que la comunitat educativa necessita la seva contribució, la seva autonomia es consolida amb naturalitat.
Aprenentatge vivencial i participatiu
Una de les bases per entendre com fomentar l’autonomia dels infants des de l’escola és reconèixer el poder de l’aprenentatge vivencial. Quan els infants participen activament, prenen decisions i experimenten, interioritzen molt millor allò que aprenen.
El treball cooperatiu, els projectes interdisciplinaris i les situacions reals de resolució de problemes conviuen cada dia a l’aula. Aquests formats permeten que cada infant tingui un paper actiu i no només sigui receptor d’informació.
L’aprenentatge vivencial els ajuda a descobrir com gestionar el temps, com prendre decisions i com adaptar-se als imprevistos, tres habilitats essencials per al desenvolupament de l’autonomia i l’aprendre a aprendre.
Acompanyament emocional per guanyar autonomia i iniciativa personal
Quan parlem de com fomentar l’autonomia dels infants des de l’escola, no podem oblidar el component emocional. Els infants necessiten sentir-se reconeguts, escoltats i acompanyats perquè s’atreveixin a fer passos nous.
Treballem l’educació emocional a través del diàleg, l’escolta activa i dinàmiques que els ajuden a identificar les seves emocions quan desenvolupen, per exemple, els seus càrrecs. Parlar de l’èxit, de la frustració o de la superació permet ajudar a l’infant a identificar i regular les seves emocions. Aquest procés és crucial: un infant que entén el que sent pot prendre decisions amb més claredat.
Quan l’acompanyament és respectuós i constant, els infants desenvolupen la confiança necessària per afrontar reptes sense por d’equivocar-se. I aquesta confiança és la base de l’autonomia.
La col·laboració entre escola i famílies
Finalment, per entendre com fomentar l’autonomia dels infants des de l’escola, cal tenir present que l’aprenentatge no acaba a l’aula. La coordinació amb les famílies és fonamental perquè els infants rebin missatges coherents i sàpiguen que compten amb un entorn estable.
A partir del contracte didàctic, que s’introdueix a EP1, compartim criteris educatius, orientacions i recursos perquè les famílies puguin reforçar a casa els hàbits i responsabilitats que treballen a l’escola. Aquesta continuïtat és el que permet que l’autonomia s’estengui a totes les esferes de la vida de l’infant.
Quan escola i família comparteixen objectius, els infants es mouen en un entorn segur on poden avançar amb naturalitat, prendre decisions i assumir nous reptes.
Una mirada global sobre com fomentar l’autonomia dels infants des de l’escola
Quan reflexionem sobre com fomentar l’autonomia dels infants des de l’escola, entenem que aquest procés no depèn d’un sol element, sinó de la suma d’espais, rutines, relacions i experiències que formen part del dia a dia de la nostra ciutat-Escola. L’autonomia creix quan oferim als infants oportunitats reals per actuar, decidir i participar activament en el seu entorn educatiu i es responsabilitzen del bon funcionament de l’escola.
Des de l’escola, acompanyem aquesta evolució amb criteri i constància, equilibrant suport i independència perquè cada infant avanci al seu ritme. Aquest enfocament ens permet consolidar un model educatiu que prepara per a la vida, reforça la confiança i impulsa el desenvolupament personal. Com deia Pere Vergés:
“Si el ciutadà exerceix un càrrec té més jurisdicció, però també més responsabilitat. La té davant d’ell mateix, davant del grup al qual pertany i davant tota la col·lectivitat.”
Per això, treballar l’autonomia no és només un objectiu pedagògic: és una manera d’entendre l’educació i de situar els infants al centre del seu aprenentatge. És així com establim unes bases sòlides perquè afrontin nous reptes amb seguretat i amb una actitud activa i responsable, formant els homes i les dones del demà.
