Noticiari

Els temps canvien i les escoles d’arreu estan en un moment de transformació. És complex comprendre i poder-se anticipar al futur, especialment quan s’espera un horitzó inestable i canviant. Aquesta realitat provoca que el sector educatiu hagi de decidir constantment quins aprenentatges són i seran indispensables i quins no.

Què necessitaran els infants, els adolescents i els adults en la societat del futur?

En l’actualitat les escoles estan obligades a innovar. Això vol dir prendre decisions i sovint arriscar-se a deixar de fer coses que sempre s’havien fet per passar a fer-ne unes altres que no tenen precedents, però que semblen més importants i necessàries per al dia de demà.

Ara podríem introduir aquí tots aquells aspectes, eines i estratègies que es posen sempre a debat en congressos i articles pedagògics -podeu veure (TIC a l’aula; STEM bé)- però en aquest article ens qüestionem què fem amb la música

“Hem entès sempre que el cant, expressió viva, individual i col·lectiva de sentiments i afectes, era un dels mitjans de treball que, pel seu origen i efecte en l’individu i en la col·lectivitat, havíem de cultivar i estimar per damunt de tot per a una labor pedagògica activa […] perquè en l’expressió cantada, la paraula està sotmesa a regles estètiques […] que són motlles de vida, d’amor i de pau per als infants i per a l’home”.

Paraules del Mestre Pere Vergés a principis del s.XX, que ara, gairebé un segle després, poden ser comparades ambles del neuro-científic Stefan Koelsch (2012).

“La qüestió no és si la música és important per al cervell, sinó si hi ha alguna part del cervell que no es vegi influenciada per la música quan aquesta està en funcionament”

Gràcies als avenços en la neurociència, a les escoles ara coneixem més sobre com, quan i què aprèn l’alumne; sobre la importància de les emocions i l’interès en l’aprenentatge i també sobre la necessitat de vincular cada coneixement a una experiència significativa (Bueno, 2019).

Aquesta base científica s’afegeix i complementa el projecte pedagògic i les nostres finalitats educatives, que són per a nosaltres, el manual del model de les dones i homes del demà. Les deu finalitats educatives les correlacionem a través dels eixos: Pensar, Sentir i Estimar. Del primer eix esperem que els alumnes es desenvolupin amb interès per aprendre, esperit crític i  llibertat en la presa de decisions; del segon, que els generi il·lusió per poder conviure en la vida escolar i en la societat; i del tercer, que comparteixin amb estima i respecte tot el procés d’ensenyament-aprenentatge, especialment, els projectes d’expressió propis i diferencials de les nostres escoles com, la Vida Social, l’Aprenentatge-Servei, les Cròniques, i totes les manifestacions artístiques i  creacions musicals

Com ajuda la música en l’assoliment d’aquests eixos?

La música és una eina i una estratègia bàsica que acompanya els alumnes a conèixer, participar, reflexionar, sentir i estimar les tradicions pròpies de l’Escola (Santa Cecília, Sant Nicolau, els Virolets, Caramelles, entre d’altres), de la nostra cultura (Castanyada, Nadal-Pessebre, Carnestoltes, Sardanes) i d’altres cultures; alhora que permet incrementar els recursos d’expressió comunicativa i llenguatges dels alumnes.

És a partir de les experiències plenes de sentiments i d’emocions quan és possible aprofundir en la millora de les capacitats cognitives ja que, independentment de l’edat o etapa de desenvolupament, no som capaços d’aprendre sense emocions.

Per exemple, si introduïm conceptes nous i complexos d’una segona llengua -com pot ser l’anglès o el francès- dins d’una activitat artística -cançó, teatre, pel·lícula- la qual esdevé una necessitat comunicativa real , aleshores és quan s’aprenen uns continguts teòrics en un context més significatiu. Aquestes activitats fan créixer l’interès per aprendre.

Participar en un acte musical i teatral suposa representar una idea de manera comunicativa davant d’un públic, així com ser capaç de gestionar i controlar les emocions tant el dia de l’espectacle com durant tot el procés, a través del qual aprenen a formar part d’un grup, a tenir empatia i a ajudar-se a millorar. Habilitats essencials per a la vida encara que no es vulgui ser cantant, músic o actor.

Estem convençuts que viure aquestes experiències els ajuden a donar sentit a les emocions i a comprendre els sentiments i les emocions -pròpies i dels altres- que són necessàries per expressar-se en altres contextos que els presenta la realitat escolar, familiar i social.