Noticiari

Tot això ho hem lligat amb la matèria de Ciències naturals on vam fer diverses tasques i també una pràctica on vam observar la composició d’un producte de cosmètica quotidià i vam veure si tenia microplàstics. Per fer aquesta pràctica la nostra professora va contactar amb una investigadora, la Dra. Eve Galimany, de l’ICM (Institut de Ciències del Mar) del CSIC. La dra. Galimany ens va fer una xerrada telemàtica sobre brossa marina a les classes de 2n d’ESO, tant d’Esplugues com de Badalona.

Aquesta xerrada la vam fer via Zoom, pel tema de la Covid, però igualment vam poder aprendre més coses sobre la contaminació de l’aigua. Al principi ens va parlar sobre la història del plàstic, ens va explicar quin va ser el primer plàstic creat i qui va ser el creador. El seu creador va ser Leo Baekeland i ho va inventar per protegir la natura i als seus habitants. Després d’uns anys una dona que es deia Rachel Carson, biòloga marina, va dir que el plàstic no era bo pel mar i això va fer que molta gent comencés a desconfiar del plàstic.

Una curiositat que va explicar és que molta gent creu que només el plàstic que es llença a les costes acaba al mar però això no és així. El 80% del plàstic del mar prové de quilòmetres endins del continent. Això es deu al fet que són arrossegats per pluges o vents molt forts i acaben al mar. Un cop al mar, els plàstics són moguts per les corrents oceàniques i acaben formant les “illes” de plàstic,. El 70% d’aquest es precipita al fons del mar i el 40% dels plàstics que es troben són embolcalls. Degut a tot a aquest plàstic el Mediterrani és considerat el mar més contaminat del planeta.

Un altre aspecte interessant és que ens han fet creure que el plàstic acaba desapareixent però això no és del tot cert sinó que el que fa és trencar-se en petits trossos que no desapareixen mai. Com que es trenquen fins a fer-se gairebé invisibles a l’ull humà, poden passar pels filtres de les depuradores i acaben al mar. Un fet que ens va sobtar i a la vegada preocupar, va ser que a la nostra dieta hi ha molt plàstic. En realitat tot té plàstic i això fa molt difícil que totes les coses es puguin reciclar, encara que més del 90% dels residus es poden tornar a utilitzar, molta gent els llença i no dóna l’oportunitat de que això passi i, com a conseqüència, acaben a llocs on no haurien d’estar. Això passa perquè a molts plàstics els hi afegeixen additius que fan que aquest millori les seves propietats i duri molt més.

Per acabar, nosaltres hem pogut veure que el plàstic és molt perjudicial per la nostra salut i per la vida en general. Amb aquesta crònica volem conscienciar a la gent de que disminueixi l’ús del plàstic, sobretot el d’un sol ús, ja que és molt perjudicial pel mar i per a nosaltres.

Aquesta xerrada ens ha ajudat molt, i esperem que aquest missatge acabi arribant a tot el món i així poder millorar la situació actual, que no és gens bona.

 Alexia S. i Elsa C.