Equivocar-se per aprendre

L’altre dia, intentant fer una truita de patates, vaig descuidar-me de batre bé els ous. El resultat? Una massa irregular, amb trossos de clara sense integrar. Podia haver-ho deixat estar, enfadar-me amb mi mateixa, llençar-la i renunciar a l’intent, però vaig decidir entendre què havia fallat i no deixar-me portar per la meva frustració inicial. L’endemà, vaig barrejar millor els ingredients, vaig controlar el foc i, finalment, vaig aconseguir una truita esponjosa i deliciosa. Aquesta experiència em va recordar una cosa fonamental: aprenc més dels errors que dels encerts.

Aquesta mateixa filosofia guia la nostra manera d’entendre l’aprenentatge a les Escoles Garbí Pere Vergés. Equivocar-se no és fracassar, sinó avançar. Lluny de penalitzar l’error, el convertim en una oportunitat perquè els alumnes desenvolupin autonomia, pensament crític i confiança. Perquè en un món canviant i incert, l’aprenentatge no s’atura mai.

L’error: un mirall que reflecteix el nostre aprenentatge

Tradicionalment, l’error s’ha percebut com un signe de debilitat, com un element negatiu, com una evidència d’allò que no s’ha entès bé. Molts de nosaltres recordem aquells professors que es posaven les mans al cap quan fallàvem una resposta o cometíem una falta d’ortografia a la pissarra. Aquesta visió encara persisteix en alguns àmbits, però cada cop més educadors i investigadors defensen que l’error no és un obstacle, sinó una eina per avançar.

Des de petits, molts infants desenvolupen la creença que equivocar-se és dolent. Això sovint es reforça quan l’entorn prioritza els resultats per sobre del procés i penalitza l’error en lloc de veure’l com una oportunitat d’aprenentatge. A mesura que creixen, aquesta por pot limitar-los en diferents àmbits de la seva vida:

• Por a intentar coses noves, per evitar la possibilitat d’equivocar-se.
• Baixa autoestima i inseguretat, que es tradueix en una dependència excessiva del reforç extern.
• Frustració i ansietat davant els reptes, sobretot quan només es valora l’excel·lència i es posa menys focus en el progrés personal.
• Falta d’autonomia, perquè es prioritza obtenir la resposta correcta i es dona menys valor al camí que porta a la solució.

Però, i si canviem aquesta perspectiva? Què passaria si, en comptes de veure l’error com un fracàs, l’entenguéssim com un senyal del nostre propi creixement?

Una nova mirada pedagògica: de l’error a l’aprenentatge

Quan Pere Vergés, ja als inicis dels anys 20 del segle XX, defensava que l’escola havia de ser un espai per fomentar l’autonomia de l’estudiant, ho feia amb una idea clara: aprendre no significava simplement memoritzar dades o repetir allò que deien els llibres, sinó pensar, analitzar i aprendre a través de l’experiència. Per això, insistia en la importància de potenciar les capacitats dels alumnes per raonar, reflexionar i millorar, més enllà de fer les coses sense errors. Com ell mateix deia: “No és més intel·ligent el qui sap, sinó qui pensa.”

Des d’aquesta mirada, nosaltres entenem que els alumnes estan en un procés constant d’aprenentatge i que, per tant, és natural que cometin errors. De fet, si un alumne no s’equivoca mai, això pot indicar que ja domina aquella àrea i que necessita nous reptes per seguir avançant. I en aquest nou camí, tornarà a cometre errors, perquè l’aprenentatge real es construeix a través de la prova i l’assaig.

Aquesta concepció de l’aprenentatge basat en l’assaig-error, inspirada en pedagogs com Edward Thorndike, juntament amb un equilibri de metodologies actives que apliquem a l’aula, permet que els nostres alumnes reflexionin sobre el seu aprenentatge, desenvolupin eines metacognitives i treballin de manera autònoma.

Per això, a les nostres escoles, l’error no es penalitza, sinó que s’aprofita. No volem que els alumnes vegin els errors com una derrota, sinó com una brúixola que els indica el camí a seguir. Per aconseguir-ho, treballem amb diferents estratègies que els ajuden a comprendre els seus errors i a transformar-los en aprenentatge significatiu.

1. Autoavaluació i reflexió personal: entendre l’error com una oportunitat

Imagina que un alumne acaba un exercici i, en revisar-lo, s’adona que ha comès un error. La reacció més fàcil seria deixar-ho passar i seguir endavant, però en comptes d’això, es pren un moment per reflexionar: “Què ha fallat? Per què no m’ha sortit bé? Com puc millorar la propera vegada?” Aquest moment de reflexió és el primer pas cap a un aprenentatge real, on l’error es transforma en una oportunitat per millorar.

A les nostres aules, fomentem aquest procés a través del diari d’aprenentatge, una eina on els alumnes registren què han après, en què han fallat i com poden millorar-ho. Escriure-ho els ajuda a prendre distància emocional de l’error i a veure’l com una peça més del seu progrés.

A més, practiquem la coavaluació, on els alumnes es donen feedback entre ells. Compartir els errors fa que s’adonin que ningú és perfecte i que tots estem en un procés de millora contínua. Així, l’error deixa de ser un motiu de vergonya i es converteix en un motor d’aprenentatge.

2. Aprendre a gestionar la frustració: quan un error no és el final, sinó un nou començament

Aquest és el moment en què l’error deixa de ser un obstacle i es converteix en una oportunitat per créixer.

A les nostres aules, ensenyem els alumnes a conviure amb la frustració, a veure-la com una part natural del procés d’aprenentatge. Utilitzem tècniques com el mindfulness i la respiració conscient, que els ajuden a calmar la ment i afrontar els errors amb serenitat. Això els permet mantenir-se enfocats i seguir endavant, sabent que cada error és un pas més cap a l’èxit.

De manera similar a l’autoavaluació, aquí també fomentem la reflexió. Quan un alumne es frustra, en lloc de buscar la solució immediata, els guiem perquè pensin en altres maneres de resoldre el problema. Així, la frustració es converteix en una força que impulsa la seva millora personal i acadèmica.

3. Dificultats en la convivència i la gestió emocional

Els errors no només es produeixen en l’àmbit acadèmic, també formen part de la nostra manera de relacionar-nos amb els altres. Quan un alumne actua de manera inadequada, hi ha una raó darrere d’aquell comportament que cal entendre. En lloc de penalitzar immediatament, preferim que l’alumne reflexioni sobre el seu comportament i busqui alternatives per millorar en el futur.

A les nostres escoles, creiem que cada error en les relacions socials és una oportunitat per créixer emocionalment. Quan un alumne comet un error en la seva conducta, l’acompanyem en un procés de descobriment, on ell mateix identifica què ha passat i quines alternatives pot provar per gestionar millor les situacions futures. Aquest tipus de diàleg no només ajuda a reforçar l’aprenentatge, sinó que també fomenta la confiança en un mateix i la capacitat de superar reptes de manera autònoma.

Un aprenentatge per a la vida

Si pensem en la nostra vida adulta, quantes coses hem après gràcies als errors? Des de conduir un cotxe fins a parlar una llengua estrangera, la nostra millora passa per petites equivocacions que ens ajuden a ajustar el nostre coneixement i habilitats.

I tu, quin ha estat el teu últim error i què has après d’ell? O potser encara estàs intentant fer la truita perfecta?

 

Natàlia Rodríguez

Responsable d’àmbit de recerca i selecció de la informació

Natalia Pueyo

Coordinació d’Innovació