Noticiari

El currículum escolar actual està basat en el desenvolupament de competències bàsiques, de manera que: “la finalitat de l’educació obligatòria és aconseguir que els nens i les nenes adquireixin les eines necessàries per entendre el món i esdevinguin persones capaces d’intervenir activament i crítica en una societat plural, diversa i en canvi continu que ens ha tocat viure” (Currículum d’Educació Primària de Catalunya, 2009, p. 6).

No hi ha dubte que les matemàtiques són, doncs, una eina imprescindible per entendre el món, però el tractament històric que se n’ha fet  fa  que socialment es vegin com una àrea abstracta i allunyada de la realitat.

A les Escoles Garbí Pere Vergés es concreten les competències en finalitats educatives, les quals dibuixen ideològicament el model de ciutadà que volem que esdevinguin els nostres alumnes. Una de les nostres finalitats educatives recull el pensament matemàtic, tenint en compte però, que aquest ha de servir per “resoldre problemes de la vida quotidiana”, on el raonament i la prova, les conjectures i les comprovacions, siguin sempre presents com a part imprescindible per arribar a ser matemàticament competent.   Però, què entenem per ser matemàticament competent?

Al Libro de Evocaciones (1947), el mestre Pere Vergés ja diu que “les matemàtiques són un llenguatge universal per a les necessitats reals que ens proposa la vida. Per tant, l’ensenyament de les matemàtiques no ha de ser només el de l’aplicació d’una habilitat per a calcular, sinó un ensenyament global en la formació de l’alumne”. Així doncs, Pere Vergés, a l’Escola del Mar, ja tenia clar que les matemàtiques no es restringeixen als càlculs mecànics, i que la seva visió global i la seva comprensió són bàsiques i imprescindibles per a una posterior aplicació. La mecanització d’aquestes habilitats aniria en contra de la idea de ser competent. En la mecanització, els nombres deixen de tenir sentit i passen a ser vistos com un dibuix, sense dotar-los de significat.

Sovint hem sentit allò que les matemàtiques són difícils i complicades, que no s’entenen… Treballar-les primer més concretament, tocant-les i manipulant-les, sense passar directament al tractament abstracte, és bàsic per a la seva comprensió (J. Callís, 2010;  J.A. Fernández Bravo, 2002). Com també ho és posar-les en context. Maria Antonia Canals ha estat els últims anys una clara referència en didàctica de les matemàtiques i afirma que és des del contacte entre l’acció física, la manipulació,  i l’acció mental on sorgeix la conceptualització vinculada amb la realitat. Treballant des de la concreció, la manipulació i el context, els infants són capaços de dotar de significat els conceptes que, poc a poc, aniran treballant de manera més abstracta fins a arribar a poder fer generalitzacions que els permetran aplicar aquests conceptes en qualsevol altra situació. Fer el pas a l’abstracció, abans del que cada infant necessita, és contraproduent i els provoca incomprensions i angoixes. Vetllar per la motivació dels alumnes, per la seva autoestima a l’hora d’enfrontar-se als aprenentatges i respectar els seus ritmes individuals és imprescindible i forma part de la nostra filosofia d’Escola.

El projecte pedagògic de les Escoles Garbí Pere Vergés basa la seva didàctica en els principis psicopedagògics de l’aprenentatge actual, que situen l’alumne al centre de l’aprenentatge, i és ell mateix qui construeix el seu propi aprenentatge amb l’acompanyament del mestre, com un guia en aquesta construcció. A més, tal i com ja apuntava Pere Vergés, entenem que els aprenentatges han de presentar-se de manera globalitzadora, i no segmentada, ja que és com els trobem a la nostra quotidianitat. D’aquesta manera, les matemàtiques es presenten com una eina útil i necessària per entendre el món. I és aquesta construcció pròpia dels conceptes, treballats en diferents contextos amb significat, la que portarà els nostres alumnes a poder discernir quan és necessari d’aplicar-los. Aquesta construcció pròpia és, per tant, bàsica per poder connectar coneixements i resoldre els problemes que es trobin fora de les nostres aules.

D’altra banda, tenint en compte l’evolució tecnològica i social actual, on tots portem un mòbil amb calculadora a la butxaca, es fa evident, ara més que mai, que l’ensenyament de les matemàtiques va molt més enllà que l’aprenentatge de càlculs. El càlcul mecànic, i més ràpid possible, deixa de tenir sentit, per això ja tenim la calculadora. Hem de deixar pas a les estratègies de càlcul raonades i amb sentit, que es comparteixen amb tots els companys per poder trobar entre tots les més útils, interessants i eficients. Aquestes estratègies són les que ens ajudaran a fer estimacions també raonades i amb sentit, tan útils a la vida diària.

En aquest context social i tecnològic és fa també palès que les tecnologies han d’estar al servei de l’educació per poder treure’n el màxim partit possible, sent conscients que són una realitat que ens acompanya en el nostre dia a dia. A les nostres escoles ja fa anys que apostem per aquesta inclusió de les tecnologies a l’aula, com a instruments que formen part, de manera natural, de la nostra societat actual.

Una de les branques que més força ha guanyat, arrel dels canvis tecnològics de les últimes dècades, és la interpretació i representació de dades, cada dia més propera a la nostra realitat. Diàriament som bombardejats pels mitjans de comunicació amb estadístiques i gràfics, amb informacions quantificables sobre qualsevol aspecte de màrqueting, política, o relacionat amb les pluges i temperatures dels últims dies. Una base matemàtica per poder interpretar-los bé és imprescindible per poder educar en l’esperit crític, i és, per tant, una obligació de les escoles del segle XXI. Amb relació a aquesta idea, Josep Callís i Albert Mallart (2009) exposen que cal entendre l’educació matemàtica “com un conjunt de coneixements bàsics per formar ciutadans responsables i crítics davant d’una societat cada vegada més tecnificada”.     

Però, a més de tot el que relacionem amb el càlcul i la interpretació i representació de dades, no podem deixar oblidats altres aspectes de les matemàtiques com la lògica, la situació espacial, la geometria o la mesura. Totes elles són imprescindibles per poder resoldre situacions quotidianes. De la mateixa manera que també ho és comunicar les idees seguides en els processos matemàtics fins arribar als resultats obtinguts. Poder compartir-ho  amb la resta de companys fa de les matemàtiques, com deia el mestre Pere Vergés, “un llenguatge universal per a les necessitats reals que ens proposa la vida”.

Així doncs, a les Escoles Garbí Pere Vergés entenem que ser matemàticament competent vol dir ser capaç de “fer abstraccions de la realitat per resoldre problemes de la vida quotidiana tot utilitzant el raonament matemàtic i la interpretació i representació de dades, seguint el mètode científic i l’ús dels instruments i estratègies més eficients”.