El Llibre de lector

No fa pas gaire temps, es considerava que saber llegir consistia bàsicament a saber reconèixer grafies i paraules, i a comprendre literalment els enunciats. I també se suposava que l’objectiu de l’educació era memoritzar la informació dels llibres de text que es proporcionava als alumnes. Els canvis en el concepte de lectura des de l’any 2000 han donat lloc a una definició més àmplia de la competència en comprensió lectora, la qual reconeix les característiques motivacionals i conductuals en la lectura juntament amb les característiques cognitives (PISA, 2020):º “La competència lectora consisteix a comprendre, utilitzar, avaluar, reflexionar i implicar-se amb els textos per assolir els objectius propis, desenvolupar el propi coneixement i el propi potencial i participar en la societat.” Així doncs, si sempre s’ha considerat saber llegir com una competència imprescindible per al desenvolupament del coneixement, ara també s’hi reconeix  la capacitat de satisfer necessitats personals i el prestigi per participar en les diverses esferes de la vida social. Aquesta nova visió de la lectura mostra la competència lectora com un procés constructiu i interactiu (PRILS, 2021). El significat es construeix a partir de la interacció entre el lector i el text en el context d’una experiència lectora concreta. Es considera que els lectors construeixen significats de forma activa, raonen amb el text, coneixen estratègies de lectura efectives i són capaços de reflexionar sobre la lectura.

Durant tot el procés de lectura (abans, durant i després), els lectors utilitzen, a part dels seus coneixements previs, un repertori de destreses lingüístiques i estratègies cognitives i metacognitives per construir el significat del text. Però el desenvolupament de la competència lectora no es limita al desenvolupament de destreses i coneixements, sinó que també hi inclou la motivació, l’actitud i el comportament. Les investigacions actuals reconeixen que aquests element són factors clau del rendiment de la lectura (PISA, 2009). A Garbí Pere Vergés som conscients que el context on l’alumne desenvolupi la lectura, si realment desperta el seu interès i la seva  motivació, en reforça la construcció del significat. I, és per això, que recolzats pel nostre Projecte Pedagògic, treballem per desenvolupar no només destreses per accedir a la informació i seleccionar-la, sinó també per processar-la segons els objectius de la lectura i per reflexionar-hi i aplicar-la en diferents contextos de la vida real.

Zayas (2012) destaca la importància del compromís individual amb la lectura com un dels factors que intervenen en la competència lectora i també el paper del context educatiu en la formació de lectors compromesos amb la lectura:

L’interès per a la lectura	Un persona interessada per la lectura és la que està intrínsecament motivada a llegir, és a dir, és la que llegeix pel valor que li aporta la lectura o  per l’experiència que n’obté en satisfer diferents necessitats (aprenentatge, curiositat, gaudi…).
L’autonomia per interactuar amb els textos	Un lector que interactua autònomament amb els textos és aquell que controla i dirigeix la seva activitat lectora i les seves decisions d’acord amb els objectius de la lectura i de la manera com aquests reptes s’acompleixen.
El valor que es dona a la lectura en la interacció social	Un lector compromès amb la lectura valora la importància que li atorga el fet de poder participar en activats socials i de permetre-li la interacció en totes les esferes de la vida social. (Zayas, 2012)

A les nostres escoles difonem el valor de la lectura i fomentem els aspectes que es manifesten en el compromís amb la lectura. D’una banda, fem que la lectura sigui rellevant per als joves en relació a una diversitat d’interessos, i de l’altra,  fomentem l’autonomia en la presa de decisions sobre què llegir i per què. I tot plegat ho posem tant en relació amb l’educació literària com en els contextos d’aprenentatge de les diferents àrees i matèries escolars. També hi incloem estratègies cognitives que els permetin, per un costat, processar la informació relacionada amb el contingut expressat per qui escriu o per tal d’extreure’n la informació sobre els participants en la interacció social, qui són, què fan, què pensen, com ens afecten. Docents i alumnes treballem plegats ja que tenim en compte la lectura com a acció social, és a dir, que permet que el lector sigui actor en un procés dinàmic d’interacció social. Una eina diferencial de les nostres escoles és el Llibre de lector, que acompanya l’alumne durant tota la seva trajectòria escolar i mostra el seu recorregut lector al llarg dels cursos.

El Llibre de Lector neix de la voluntat del mestre Pere Vergés de fomentar el sentit humanístic i d’observació, i l’esperit crític en els infants a través de la lectura. Com deia el mestre, “ensenyar a utilitzar els llibres.”[1]  El pedagog contempla el Llibre de Lector com una eina de control de les lectures realitzades pels alumnes al llarg de la seva trajectòria escolar.

A Garbí Pere Vergés, incorporem el Llibre de Lector com un instrument de metacognició que permet que els alumnes identifiquin les seves preferències lectores i reflexionin sobre el propi procés lector. Es tracta, doncs, d’una habilitat metacognitiva que implica que l’alumne pensi i reflexioni sobre els seus propis processos cognitius.

A més, ajuda el mestre a conèixer les preferències i la capacitat lectora dels seus alumnes en qualsevol moment de la seva escolarització. També es configura com una eina fonamental per formar lectors competents i autònoms, així com fer-los bons usuaris de biblioteca.

Com es treballa?

El Llibre de lector fomenta l’autonomia i la iniciativa dels alumnes, propicia la reflexió sobre el seu procés lector, identifica les seves preferències i contribueix a la formació d’usuaris més competents i autònoms en l’ús dels recursos disponibles, així com, promou fer un ús responsable de la informació. És una eina d’aprenentatge que afavoreix la motivació i el compromís dels nostres alumnes amb la lectura ja que és un mitjà per construir els seus aprenentatges i una forma de gaudi personal.

[1] “La Biblioteca de los niños”. Antigua Escuela del Mar. Barcelona: Ediciones “Garbí”, octubre de 1954.