Noticiari

Treballar en equip, mostrar respecte en acords grupals, tenir capacitat de raonament crític o mostrar creativitat en la resolució de problemes… Aquestes són només algunes de les competències transversals que anomenem del segle XXI i que treballem activament a les nostres aules, a través de l’Aprenentatge Basat en Projectes (ABP). Es tracta de competències que capaciten els alumnes a desenvolupar-se en el món actual, volàtil, incert, complex i ambigu, globalitzat i digitalitzat. En aquest context, les habilitats vinculades al pensament crític, a la creativitat, a la col.laboració i a la comunicació són les que consideraríem del segle XXI i són les que també la LOMLOE ha inclòs dins del currículum com a competències clau. A les nostres escoles, aquestes competències es recullen com a finalitats educatives vinculades a l’aprendre a aprendre, a l’autonomia i iniciativa personal, a la ciutadania, al respecte i estima i a la convivència i compromís.  

Però com podem avaluar aquestes competències?  

Contestar aquesta pregunta requereix una reflexió prèvia. És el mateix avaluar que qualificar? A les nostres escoles diferenciem aquest procés d’avaluació del procés de qualificació. Entenem que avaluar és fer el seguiment de l’aprenentatge de l’alumne i donar-li eines perquè continuï aprenent (avaluació formativa); i qualificar és valorar el seu aprenentatge i posar-li nota (avaluació sumativa). Si volem qualificar les competències més disciplinàries, ho podem fer a través de proves específiques que acrediten el nivell d’un alumne a matemàtiques, llengües, o medi. Si volem avaluar aquestes competències transversals, haurem de recórrer a eines i instruments que vagin més enllà d’un examen, i haurem d’entendre que les competències del segle XXI requereixen més avaluació, que no pas qualificació. Com dèiem a l’article sobre les Competències Bàsiques, “és més senzill avaluar el raonament matemàtic i lingüístic d’un alumne, que no pas la seva sensibilitat artística, la seva empatia o el seu pensament creatiu.”  

Com ho apliquem a l’aula? 

Alguns dels instruments per avaluar les competències transversals i que utilitzem amb més freqüència a les nostres escoles són les rúbriques. Les rúbriques són una eina d’avaluació en format de taula, on recollim què volem avaluar, i per a cadascun d’aquests criteris, quins indicadors corresponen als diferents nivells d’assoliment.  

La gràcia de les rúbriques és que siguin els mateixos alumnes els que van construint els seus criteris. Partint de l’objectiu d’aprenentatge que es vulgui treballar, per exemple, el respecte en el treball en equip, el professor pot compartir amb els alumnes una rúbrica i negociar amb ells què entenen per “respectar el treball en equip” i com haurien de ser els diferents nivells d’assoliment. Un cop definida la rúbrica, els alumnes l’utilitzen per avaluar-se a si mateixos i també als companys quant al treball en equip. En els darrers 10 minuts de cada sessió, el professor convida a que els alumnes reflexionin amb els seus companys sobre els seus punts forts i febles, i sobre com això pot repercutir en el funcionament de l’equip, i què podrien fer individualment, però també l’equip, per millorar. El professor fa el seguiment, parlant amb els diferents grups i donant-los hi suport. En acabar el projecte, el professor, conjuntament amb els alumnes, revisen les d’auto i co-avaluacions i decideixen quina nota final es posaran.  

Aquest plantejament és el que seguim al Projecte Integrat, entenent que és necessari avaluar tant el procés d’aprenentatge per introduir canvis en la forma d’ensenyar i acompanyar els alumnes, però també el resultat final. En el moment que oferim la possibilitat a l’alumne de valorar la seva tasca i la dels seus companys, ens sorprèn l’esperit crític que tenen vers ells mateixos i vers als altres. A priori, podríem pensar que un alumne sempre s’autoavaluarà en positiu amb una qualificació molt més alta de la que nosaltres els hi hauríem posat, però l’experiència ens diu que no és així, sinó tot el contrari. El que més els costa d’assumir és la qualificació entre iguals, ja que no els doten de la mateixa autoritat que si ho fa el professor o ells mateixos quan  jutgen la seva feina. Aquí és quan el professor fa de guia i fomenta la reflexió entre el grup amb preguntes com: Què creus que hauries d’haver fet al llarg del treball per tal que ara els teus companys valoressin millor la teva ? Heu ajudat el grup quan al company se li ha presentat una dificultat i no se’n sortia? Què ha aportat cadascú al grup? Us heu posat d’acord o ha estat una mica campi qui pugui ? Aquests moments són ideals per prendre consciència del valor de la feina pròpia i de com transcendeix al grup. L’aprenentatge que se’n deriva és tan o més important que els continguts més disciplinaris que hem volgut que aprenguin, ja que forma part de l’estima i el respecte vers els altres i vers la seva feina.  

Com hem pogut veure, avaluar les competències transversals va més enllà d’acreditar el coneixement o no d’una matèria, i fer un examen final. Les competències del segle XXI requereixen una avaluació continuada, que es pugi dur a terme en el moment en el que s’estan posant en pràctica, i que es basi en la reflexió de l’alumne sobre la seva actitud i habilitat. Amb les rúbriques fomentem l’auto i co-avaluació, passant-li a l’alumne el rol d’avaluador, potenciant la seva capacitat de reflexió, i ajudant-li a millorar la seva autoregulació i la competència d’aprendre a aprendre. L’alumne també pot posar en pràctica les seves habilitats socials i el seu raonament crític, ja que haurà d’argumentar o contra argumentar els criteris del seus companys. D’aquesta forma, el procés d’avaluació es converteix, al mateix temps, en una activitat d’aprenentatge per fomentar les competències del segle XXI.  

Natalia Pueyo – Secretaria Tècnica d’Innovació 

Gemma Marí – Professora especialista en Humanitats d’ESO