60 anys de pensar, sentir i estimar
Aquest curs celebrem el 60è aniversari de Garbí Pere Vergés: una fita que ens convida a mirar enrere per recordar la història i, alhora, a reconèixer el camí recorregut.
L’origen d’aquest projecte pedagògic es remunta a l’any 1922, quan Pere Vergés va impulsar l’Escola del Mar, convertint-la aviat en un referent d’innovació educativa, de renovació constant i de compromís amb una educació centrada en l’infant i el seu entorn. El seu esperit transformador va despertar l’admiració de figures de gran rellevància, com el matemàtic Albert Einstein, que hi va fer una visita el febrer de 1923, o el president Francesc Macià, l’estiu de 1931.
Malgrat que l’edifici original de la Barceloneta va quedar destruït durant un bombardeig de l’aviació feixista el 1938, el projecte de Pere Vergés no es va aturar. Ans al contrari, en els anys seixanta —quan el règim franquista volia fer del sistema educatiu una eina de control ideològic—, Vergés va optar per desafiar aquell context i va fundar dues noves escoles que fomentaven la participació ciutadana, l’esperit crític i, de manera discreta, la tradició catalana. Era una aposta arriscada, però també un acte de coherència i convicció.
Així van néixer, amb la implicació d’un grup de deixebles, col·laboradors i amics, l’Escola Garbí (1965, a Esplugues) i la Institució Pere Vergés (1968). Ambdues responen al desig del pedagog que l’escola fos un espai de formació integral: ciutadans educats en la recerca de la veritat, oberts i tolerants, i preparats per a una societat en canvi constant. (Pere Vergés, Una educació per a la ciutadania, Robert Vergés, p. 62).
Quan Pere Vergés escrivia que «l’Escola és com una obra d’art […] No acceptem l’Escola com un fet, sinó com una constant creació», condensava una visió educativa valenta, poètica i sorprenentment actual. Aquella idea va arrelar amb força a l’Escola del Mar, però allò que ha mantingut viu el projecte durant dècades no és només la seva història singular, sinó la fidelitat a uns valors que han actuat sempre com a brúixola: pensar, sentir i estimar.
Avui, a les Escoles Garbí Pere Vergés, aquests tres pilars continuen guiant un model pedagògic que mira cap al futur sense perdre de vista el seu llegat, a través d’una pràctica educativa arrelada, reflexiva i compromesa.
Pensar: la construcció del criteri propi a través de la ciència
Pere Vergés vinculava el “pensar” amb la ciència, i escrivia sobre la importància “d’una intel·ligència que estableix el contacte entre una rutina i el pensament, i una exigència constant obra d’una voluntat intel·ligent”. Amb aquestes paraules, Vergés, en el fons, vol donar-li a l’alumnat eines per comprendre el món i per transformar-lo.
Per això, Vergés defineix els plans de treball (o projectes, com diríem ara) que parteixen de problemes de la vida pràctica, problemes de “fet i de dret”, és a dir, d’interrogants i de reflexió crítica. Ell distingia clarament entre la cultura, i el saber d’inventari, i per això, l’alumnat de les nostres escoles, tradicionalment, ha gaudit d’un aprenentatge globalitzat, competencial, significatiu i que ha posat l’alumnat al centre del seu aprenentatge. L’Aprenentatge per projectes, l’observació de l’entorn, activitats que estimulen la reflexió i l’autonomia són l’eix del dia a dia a l’escola. Per a Pere Vergés el pensar està relacionat a la ciència, ja que és a través del mètode científic que els alumnes desenvolupen el seu pensar i el seu esperit crític. Solia dir: “Quin millor llibre de text pot existir que la pròpia observació dels fenòmens naturals?” Aquesta mirada cap als aprenentatges significatius es manté vigent en el nostre dia a dia. Quan els alumnes investiguen la gestió de l’aigua o el patrimoni del barri, no només adquireixen coneixements curriculars (o sabers d’inventari, com deia Pere Vergés), sinó que aprenen a analitzar, a discernir i a comunicar-se amb criteri.
Vergés ja ho intuïa amb els llibres de cròniques o la revista Garbí: pensar també és narrar i donar sentit a l’experiència. En termes psicopedagògics, parlem de metacognició, de capacitat de reflexionar sobre el propi pensament, i d’autonomia i iniciativa personal.
Sentir: l’actitud estètica davant la vida
L’escola és un espai on es viu i, per tant, on també se sent. Per a Pere Vergés, aquesta experiència vital estava estretament vinculada a la bellesa i l’estètica. Per això va integrar la dimensió emocional a través de la cura dels espais, l’atenció al cos, la presència constant de la música, l’art i, sobretot, la relació propera entre mestres i infants.
Vergés parlava d’una actitud estètica que eliminava el crit com a norma i que transformava el joc desordenat en una activitat física coordinada, capaç de generar vincles. La bellesa, entesa com a manera de viure i de relacionar-se, impregnava tota la vida escolar. Avui encara ho transmetem als nostres alumnes: només cal passejar pels passadissos de les escoles per veure-hi les obres d’art exposades, escoltar la música que hi ressona o gaudir de les decoracions de les festes i tradicions que marquen cada trimestre. Fins i tot l’ordre simbòlic del menjador reflecteix aquesta recerca d’harmonia i bellesa.
Extracte d’una Crònica sobre el menjador:
El Menjador és el lloc on posem el Pessebre, les decoracions de plàstica i murals. També m’agrada perquè és un moment del dia que mengem i parlem amb els amics. També és l’espai on fem festes de l’Escola i reunions amb les famílies, així com concerts. També hi posem el Rei Carnestoltes. El Menjador és un espai molt gran on podem fer moltes coses. M’agrada perquè fem moltes festes i m’agrada com està decorat.
Pol, 9 anys, Color Verd, Classe Llimoner, 12 de març de 2025
Aquesta dimensió estètica es fa especialment visible en els actes de l’escola. Quan un alumne participa en la Lectura de les Cròniques, connecta les emocions del present amb les del passat, i alhora practica aquesta actitud estètica que converteix el menjador en un espai ple de vida i significat.
Però l’estètica també es relaciona amb la cura del cos i l’activitat física. A les nostres escoles, la natació ha tingut sempre un paper destacat, hereva dels banys lliures de l’Escola del Mar. També la importància de l’activitat física al llarg de tota la vida escola és una manera de potenciar la coordinació, la salut i l’esperit col·lectiu, que culmina amb les Curses de Colors. Històricament, l’activitat a l’aire lliure es reservava només als infants malalts, com a part del procés de guarició. Pere Vergés, en canvi, defensava que «l’escola a l’aire lliure ha de ser l’escola del demà, única per a tots els nens».
Aquesta visió continua viva avui: repensem constantment els espais exteriors i els donem valor com a escenaris d’aprenentatge i convivència. Llegir, fer tutories, jugar o treballar a l’aire lliure forma part d’una experiència educativa que uneix emoció, bellesa i vida.
Estimar: comprometre’s amb la vida en comunitat i amb l’ètica
Quan Pere Vergés parlava de l’estima, no es referia només a un sentiment, sinó a una ètica que transforma l’impuls personal en reflexió i l’egoisme en compromís amb la millora individual, col·lectiva i social. En un moment històric marcat per dictadures i guerres a Europa, Vergés va concebre l’escola com un espai on els alumnes poguessin practicar, des de ben petits, la responsabilitat personal i comunitària. Estimar, per tant, significa responsabilitzar-se del bé comú i actuar amb compromís. A l’Escola del Mar, això es feia visible a través dels càrrecs, les curses de banderes i la vida a l’aire lliure. A les nostres escoles, aquest esperit continua viu en la Vida Social, organitzada pels Colors i els Càrrecs.
Cada alumne participa en tasques de servei, lideratge compartit i organització comunitària. Els Colors —blau, verd i blanc— representen maneres diferents de viure el col·lectiu, sempre amb orgull, esforç i cooperació. De fet, sense els alumnes, sense les funcions que assumeixen i les decisions que prenen, l’escola no podria funcionar: des del Consell de Govern, fins als Caps de taula, els Caps de Color, Meteoròlegs, Cronistes… Tots són necessaris i l’alumnat aprèn que les seves accions tenen un impacte positiu per als seus companys i s’estableix un vincle amb la comunitat.
Aquest aprenentatge ciutadà també es reflecteix en els hàbits quotidians: l’ordre i la pulcritud, la convivència al menjador, el respecte pels espais compartits. A més, els noms de les classes, vinculats a la natura, el paisatge i la cultura, reforcen la identitat col·lectiva i connecten els alumnes amb l’entorn i amb la tradició, cultivant l’interès, l’estima i la cura pels detalls.
Un projecte amb futur
Conèixer d’on venim ens ajuda a entendre qui som i cap on volem anar. La història de l’Escola del Mar i dels primers alumnes de Garbí Pere Vergés, ara fa 60 anys, ens recorda que formar part de les nostres escoles és formar part d’un llegat pedagògic únic: històric, transgressor i humanista.
El millor homenatge a tots els qui han fet possible aquesta trajectòria és, sens dubte, el nostre esforç quotidià per mantenir viu aquest projecte de pensar, sentir i estimar —és a dir, ciència, estètica i ètica—. Un projecte que ha format més de 50 promocions – des de la primera Promoció Pioners que va sortir de l’Escola el 1970, fins a les Promocions Golden i Épiter que es van graduar el juny d’aquest any – i que, fidel a l’esperit de Pere Vergés i alhora obert a la innovació, continua preparant els ciutadans del demà: crítics, sensibles i compromesos amb el món que els envolta.
Natalia Pueyo Ayhan
Coordinadora d’Innovació
Natàlia Rodríguez Vargas
Responsable de l’Àmbit de Recerca i selecció d’informació
