El procés de lectoescriptura

Existeix una gran controvèrsia sobre quin és el moment idoni en què s’ha de començar a ensenyar als infants a llegir i escriure. Si seguim la legislació vigent, la lectoescriptura no és un dels objectius mínims que l’infant ha d’adquirir en acabar l’Educació Infantil. Tot i així, hi ha estudis que demostren la importància d’aquest aprenentatge com a base per a adquirir altres continguts, ja que hi ha una estreta relació entre la competència lectora i la resta de competències bàsiques, especialment la d’aprendre a aprendre, el tractament de la informació i la  competència digital. El fet és que la lectoescriptura és, per als nostres infants, una estratègia d’aprenentatge i un procés per apropar-nos a la comprensió del text. En aquest sentit, ho destaca Emilia Ferreiro en les seves obres, on argumenta que “la lectura y la escritura son elementos inseparables de un mismo proceso mental” (Ferreiro, E. (3 de febrero de 2011). Las ferrerianas) En el marc de consolidació del Projecte Educatiu de les Escoles Garbí iniciat el curs 2020-21,  es van establir les  bases pedagògiques  que  sustenten  els  processos  d’ensenyament  i aprenentatge  i, per tant, també el de  la  lectura  a  l’Etapa  1.  Amb  aquesta  finalitat,  es  va  crear una comissió formada per l’equip docent, el personal del DOP i de les coordinacions de l’etapa 1 i la persona responsable de l’àmbit lingüístic. Aquesta comissió ha treballat en equip amb la finalitat de poder estudiar, documentar i redactar com aprofitar al màxim les sessions de lectoescriptura a les nostres escoles, tenint en compte que es treballa  la consciència fonològica des d’EI3. Per establir les bases metodològiques l’equip ha pres com a fonament els set principis de l’aprenentatge de la lectura que Stanislas Dehaene  que incorpora al  seu  llibre Aprender  a  leer:  de  las  ciencias  cognitivas  al  aula.  (DEHAENAE,  2019) i que, a la vegada, tenen connexió amb els nostres principis psicopedagògics:

1. Principi d’ensenyament explícit del codi alfabètic
2. Principi de progressió racional
3. Principi d’aprenentatge actiu, que associa lectura i escriptura
4. Principi de transferència d’allò explícit a allò implícit
5. Principi d’elecció racional dels exemples i dels exercicis
6. Principi de compromís actiu, d’atenció i de gaudi
7. Principi d’adaptació al nivell de l’infant

 

1. Principi d’ensenyament explícit del codi alfabètic

L’ordenació de les lletres -d’esquerra a dreta- i els resultats sonors que es deriven de les seves combinacions són processos molt obvis per als adults, però totalment desconeguts per als infants prelectors.

2. Principi de progressió racional

Fa referència a l’ordre de l’aprenentatge dels diferents grafemes -és a dir, les lletres o els grups de lletres que codifiquen un fonema-. Aquests grafemes  s’han d’introduir un a un, seguint una progressió racional.

3. Principi d’aprenentatge actiu, que associa lectura i escriptura

Aquest principi es basa en investigacions que demostren que la lectura millora en la mesura que el nen practica l’exploració activa de les lletres mitjançant el tacte i aprenent el gest d’escriptura, el traç de la grafia.

4. Principi de transferència d’allò explícit a allò implícit

Aquest pas implica facilitar l’automatització ràpida de la lectura, és a dir, el pas d’una lectura lenta, conscient, treballosa, a una lectura fluida i ràpida. A mesura que la lectura esdevé automàtica, els petits deixen de concentrar-se en la descodificació i poden reflexionar millor sobre el sentit del text.

5. Principi d’elecció racional dels exemples i dels exercicis

Els exercicis i els exemples que donem als petits són seleccionats amb molta cura, en funció de criteris racionals, coherents, en harmonia amb el nivell de cadascú. La tria d’aquestes practiques va sempre vinculada amb els coneixements previs de cada alumne i en relació amb els punts que es desenvoluparan posteriorment.

6. Principi de compromís actiu, d’atenció i de gaudi

Proposem un context inspirador que faci que l’infant es mostri actiu, senti satisfacció aprenent, es vegi autoritzat a cometre errors i admetre, alhora, ser corregit quan correspongui i ser recompensat pel seus esforços. Fomentem actituds favorables per a l’aprenentatge a partir de situacions motivadores i interessants per als alumnes tenint sempre cura de la seva autoestima.

7. Principi d’adaptació al nivell de l’infant

Suggerim desafiaments adaptats al nivell dels infants. El lector és actor del seu propi aprenentatge i s’ha de mantenir estimulat. Cal evitar el descoratjament fent-li notar la sensació d’estar sempre avançant.

La nostra estratègia es basa en l’adaptació permanent dels exercicis i la progressió pedagògica del nivell segons les necessitats de l’alumnat. Creem una zona de desenvolupament propera a l’infant, fent que la distància entre el repte plantejat i el seu coneixement previ li sigui assumible. La lectura i l’escriptura no són només eines acadèmiques, sinó també instruments fonamentals per al creixement individual i social de les persones, vehicles principals per a l’adquisició de coneixements. Aquesta lliçó ens queda ben explicita en les paraules del nostre mestre Pere Vergés: “Que repeteixi allò que està escrit no vol dir que sàpiga llegir, i no té cap valor. Per llegir cal primer llegir allò que s’entén” (P. Vergés, Llibre d’evocacions,  pàg.29, 30, 31)