Oriol Jofra

Va estudiar 14 anys a Badalona i avui, amb 37, gestiona projectes tecnològics internacionals. Porta el seu fill Roger a l’Escola i l’any vinent hi portarà també la Laia.

L’Oriol Jofra es defineix com “emprenedor per vocació”. Va ser alumne de l’escola de Badalona del 1984 al 1998 (de P3 a segon de BUP, promoció Omega) i després d’estudiar Informàtica es va continuar formant durant una dècada en diferents consultories de nivell internacional amb projectes a París, Palma de Mallorca, Sydney, Nairobi, Quito, Lima o Barcelona.

El 2010, en l’inici del desenvolupament de diversos projectes empresarials propis, va posar en marxa la seva primera empresa. Avui, gestiona tres empreses dedicades a noves solucions tecnològiques dirigides, principalment, a administracions públiques. Els projectes són molt variats: “Des d’apropar les administracions als ciutadans mitjançant les noves tecnologies a aplicar la intel·ligència artificial en la detecció de blanqueig de capitals”.

El primer record que li ve al cap en parlar de l’Escola?

Un record de felicitat pels anys que hi vaig ser i les amistats que hi vaig fer. Si hagués de situar-me en algun racó seria, sens dubte, la biblioteca del primer pis de l’edifici noble.

Com va començar a estudiar a l’Escola?

Vaig entrar-hi als tres anys, quan els meus pares van decidir que volien que els seus fills tinguessin la mateixa educació que els fills dels veïns. És curiós però, fins avui, no havia fet mai aquesta pregunta als meus pares… Van prendre una bona decisió!

Era conscient de la diferència d’estudiar a Garbí Pere Vergés en relació a d’altres centres?

En aquell moment no era capaç de valorar tot el que significava, però és veritat que quan parlava de l’escola els altres no entenien res… Colors? Càrrecs? Música? Era singular en aquella època i per a molts encara ho és avui.

Recorda amb especial sentiment algun mestre?

Sí que recordo els mestres, però la veritat és que quan parlo amb antics companys sempre recordem el personal no docent: Sr. Eulogio, Sr. Martí, Sra. Perelló, Sra. Ramona… Ens feien sentir com a casa.

Manté relació amb els companys de classe?

Molta! Hem fet algun sopar multitudinari i algunes trobades més reduïdes. També ens trobem amb més d’un quan portem els fills a l’escola als matins… És un senyal inequívoc que mantenim un record especial.

Com ha influenciat el projecte pedagògic de l’Escola en la seva vida professional?

La meva vocació és l’emprenedoria. M’agrada començar projectes partint únicament d’una idea. Gràcies a un dels meus clients –una cooperativa de serveis a les persones que ho necessiten– i a un altre pare de l’escola, he après que les empreses han de tornar a la societat una part d’allò que n’extreuen. Això mai no hauria estat així si els meus valors no haguessin estat alineats amb aquesta idea.

Participa en xerrades d’orientació professional a l’Escola. Què transmet als joves d’avui?

Sí, fa tres anys que vaig a l’escola per Nadal a explicar les meves “batalletes” perquè vull que entenguin que el fracàs és el més probable… Comencen a escoltar-me quan parlo dels diners que he arribat a perdre fins a arribar on soc ara.

Quina professió els recomanaria?

Sona a tòpic, però recomanaria que fessin allò que els agradi, que ho facin amb passió i que aprenguin a posar altres coses per davant de l’àmbit laboral (a mi em va costar molt d’aprendre-ho).

Creu que cal que estiguin més ben preparats en algun camp?

Des de l’atreviment del desconeixement del món pedagògic, diria que cal molta més preparació tecnològica des de ben petits. Hi ha països que ensenyen programació orientada a objectes als nens de Primària.

Porta el seu fill Roger a l’Escola i l’any vinent hi portarà la Laia. Creu que segueix sent vigent el Projecte Pedagògic de l’Escola?

De fet, crec que l’Escola encara va molts anys per endavant respecte a altres institucions escolars. Quan jo hi vaig entrar, ara fa 34 anys, ningú no agrupava els nens per colors, ningú no integrava la música en el projecte educatiu, ningú no implicava les famílies en les activitats d’aquella manera… A dia d’avui, moltes escoles encara no han reaccionat.

“Qui digui que les empreses no tenen ànima, s’equivoca. A través d’elles transmetem tots els valors que hem après”