Noticiari

Olga Martínez, antiga alumna de l’Escola, ha tornat a Esplugues per ser entrevistada pels Caps Generals de Color de 3r d’ESO. Asseguda a la cadira d’una aula de Primària, ha recordat els moments viscuts i els valors adquirits a l’escola, que l’han acompanyat en la seva trajectòria professional d’èxit com a directiva de màrqueting i relacions institucionals.

Com ha influït l’Escola en la teva vida professional i personal?

M’ha marcat força. Jo no era una estudiant molt bona i aquí vaig tenir la sort de treballar amb algun mestre de vida que em va ajudar a trobar i construir el meu camí. Això ho valoro molt. Recordo especialment la Margarida Canonge, era molt assertiva i vam tenir moments durs, però em va guiar i em va ajudar a entendre quin era el meu camí. Amb afecte, però amb fermesa.

Què és el que més recordes del teu pas per l’Escola?

Tinc moltíssims records d’aquells anys: com ens ajudàvem a cordar-nos els botons de la bata entre nosaltres, els caps de color, els noticiaris, els murals del menjador, el tovalló amb el nom, les festes i desfilades de Carnestoltes, la piscina… Jo era boníssima en natació! Però em quedo amb la companyonia, crec que és una escola que prioritza la persona i l’ajuda als altres. Aquesta és una escola de valors. També m’emporto l’apoderament de la responsabilitat personal: totes les escoles haurien de copiar aquest model!

Quina és la clau per haver arribat a ocupar càrrecs de màxima responsabilitat en l’entorn professional?

La meva fortalesa és la intel·ligència emocional, combinada amb l’esforç en l’aprenentatge. Avui en dia és clau l’empatia i saber aterrar les coses. Entendre i conèixer molt bé el meu entorn, i generar amistats i bones relacions m’ha ajudat a créixer professionalment. La meva frase és: “La gent s’oblidarà del que dius, s’oblidarà del que fas, però ningú s’oblidarà de com el fas sentir”. Treballo molt aquesta part del “com”, tant en la meva feina com en la resta d’aspectes vitals.

Has trobat dificultats per arribar a l’alta direcció pel fet de ser una dona?

Crec que els fets són els que construeixen el camí i els fets els marques tu. És veritat que hi ha molt poques dones líders i hi ha molta feina a fer, però no s’aconsegueix muntant una manifestació. Cal demostrar cada dia que realment som vàlides. Al final, tires endavant si tens molt clars els teus valors i el teu camí. I t’estimes molt a tu mateixa. Entenc aquest viatge des del “fer” i el “caminar”, no des de la queixa. Cal més propostes i menys protestes.

Com és el teu dia a dia a Bimbo?

Sempre dic que la meva feina és també la meva afició, soc una apassionada del que faig i m’ho passo molt bé. A Bimbo m’encarrego de la comunicació interna, la reputació corporativa i les relacions institucionals, que és la part que trobo més interessant: parlar amb entitats, polítics i altres empreses per entendre com podem col·laborar pel progrés del sector, que està molt demonitzat pel sucre. També manego temes de crisis i sostenibilitat.

Hi ha diferències en l’estil de lideratge de dones i homes? Com entens tu el lideratge?

En aquest cas sí que us dono la raó: els estils són molt diferents i caldria que els homes fessin un pensament… Jo parteixo de la base de la humilitat, perquè crec que ens fa persones, i genera molta empatia i complicitat. Jo aposto per un lideratge d’influència sense autoritat. Des del meu primer càrrec directiu –cap de comunicació i màrqueting en una consultoria de recursos humans, amb només 25 anys–, sempre he entès que no es pot “anar de jefa”, sinó que cal compartir responsabilitats, ser un equip… Al final, el lideratge serveix per intentar ajudar en l’estratègia i marcar un camí. L’èxit personal passa pel creixement de tot l’equip.

Quins consells ens donaries a l’hora d’escollir el nostre futur professional?

Cal creure en un mateix i ser feliç amb allò que fas. Un cop el meu pare em va dir: “Treballar és una cadena perpètua. Tria molt bé on vols treballar”. I ho he seguit, perquè és l’única manera de realitzar-me personalment. Guanyar més diners o tenir més ambicions no em farà més feliç. També és fonamental no tenir por d’equivocar-se: de vegades ens castiguem molt o pensem massa sobre què passarà si ens equivoquem… No passa res, podem rectificar. A la vida no hem de tenir por de provar i tirar endavant.

“Aquí vaig rebre la meva primera carta d’amor!”, recorda l’Olga en enfilar les escales cap al menjador. “La va deixar un noi misteriós i vaig esperar que tothom marxés per llegir-la”. La tornada a l’escola ha activat un munt de records en l’Olga, que ha fotografiat nombrosos racons.

La tornada de l’Olga finalitza amb un llarg passeig per l’escola, recordant espais ja coneguts (el menjador, la piscina, les aules…), però també descobrint noves instal·lacions (el camp d’esports, el pavelló…). I amb una fotografia de grup a les mateixes escales d’aquella primera carta!

Olga Martínez

Promoció Natalis (color Blanc). Llicenciada en Direcció d’Empreses i Màrqueting per Eserp-UB, i màster en Màrqueting i Negocis Internacionals per la Universitat de Berkeley (EUA). Va ser directora d’Assumptes Corporatius a Mars (2007 a 2021), fabricant de dolços i d’alimentació per a animals de companyia. Actualment, és directora d’Assumptes Corporatius i Sostenibilitat a Grupo Bimbo EMEA (Europa i Àfrica). També presideix Produlce (Asociación Española del Dulce) i és membre del Consell de Direcció de FIAB (Federación Española de Industrias de Alimentación y Bebidas).

Entrevista realitzada pels Caps Generals de Color de 3r d’ESO de Garbí Pere Vergés d’Esplugues i Badalona: Berta Oliver, Marta Graell, Anna Martínez, Teo Martínez, Jana Batllerià.