60 anys fent comunitat: un fil que ens uneix
Hi ha aprenentatges que es poden avaluar, competències que es poden observar i coneixements que es poden acreditar. Però hi ha també experiències que deixen una empremta més profunda i duradora, una petjada que acompanya les persones molt més enllà del seu pas per l’escola. El sentiment de pertinença n’és una.
Des dels seus orígens, el projecte educatiu de Pere Vergés ha entès l’escola com una comunitat humana abans que com una institució acadèmica. Un espai on cada alumne se sent part d’un col·lectiu, on aprèn a conviure, a assumir responsabilitats i a contribuir al bé comú. Per això, quan parlem de seixanta anys d’Escoles Garbí Pere Vergés, també parlem de seixanta anys construint vincles que perduren.
Els alumnes que finalitzen la seva escolarització s’enduen una manera d’entendre les relacions, uns valors compartits i una identitat que continua formant part d’ells. El nom de la promoció que van escollir i el color que els ha acompanyat durant tota la seva trajectòria escolar es converteixen en símbols d’una història compartida. Les hores compartint àpats al menjador, intentant pelar la fruita amb la màxima destresa possible, generen vincle. Amb el pas dels anys, aquests elements continuen despertant records, emocions i un sentiment de reconeixement mutu que transcendeix el temps.
És habitual veure com antics alumnes que fa anys que van deixar les aules continuen referint-se a la seva promoció com una part significativa de la seva identitat. Pot semblar un detall, però en realitat revela alguna cosa molt profunda: l’escola ha estat per a elles i ells casa seva.
Aquesta vinculació no s’acaba amb la graduació. Al contrari, sovint troba noves formes d’expressar-se. Alguns antics alumnes decideixen tornar-hi professionalment i es converteixen en mestres o professors de l’escola. Ho fan aportant una mirada nova, però també amb la voluntat de transmetre als seus alumnes allò que un dia van rebre. És una de les expressions més visibles de la continuïtat del projecte educatiu.
D’altres hi tornen per compartir experiències i orientar els alumnes que es troben en moments de decisió. Les sessions d’orientació a quart d’ESO o al batxillerat es converteixen en espais especialment valuosos perquè els estudiants poden escoltar de primera mà els recorreguts acadèmics, professionals i personals de persones que, no fa gaire, ocupaven el mateix lloc que ells. Aquest diàleg entre generacions enriqueix la comunitat i reforça la consciència de formar part d’una història compartida.
La comunitat Garbí també es fa visible en els moments de celebració. Amb motiu dels seixanta anys de les escoles, hem tingut l’oportunitat de viure una trobada molt especial amb centenars d’antics alumnes. Les converses que es van reprendre després de dècades, els retrobaments amb companys i professors, els records compartits i les emocions que van aflorar espontàniament van convertir aquella jornada en molt més que una commemoració.
Va ser una demostració palpable que l’escola continua present en la vida de moltes persones molt temps després d’haver-ne marxat. Que els vincles creats durant els anys d’escolarització mantenen la seva força. Que el projecte educatiu no s’acaba quan es tanca una etapa acadèmica, sinó que continua viu en les relacions, en els valors i en la manera de mirar el món de tots aquells que n’han format part.
Potser aquest és un dels indicadors més significatius de l’èxit d’un projecte educatiu: la seva capacitat de generar comunitat. Una comunitat que no depèn només dels espais físics ni dels anys compartits, sinó d’un sentiment profund de pertinença i d’identificació amb uns valors comuns.
Seixanta anys després, continuem convençuts que educar és també construir aquesta xarxa de relacions humanes que acompanya les persones al llarg de la vida. Perquè una escola és, sobretot, la comunitat que és capaç de crear. I aquest sentiment de pertinença, que travessa generacions i connecta persones que han compartit una mateixa experiència educativa, és un dels llegats més valuosos de les Escoles Garbí Pere Vergés.
