Escola de famílies: Estratègies en l’ús dels dispositius
Més de 60 famílies van assistir a la primera Escola de Famílies del curs, titulada “Estratègies en l’ús de dispositius”, a les escoles d’Esplugues i Badalona. En la primera part de la sessió, la Sra. Aina Aguilar ha exposat alguns trets de l’adolescència, com ara que és una etapa que es defineix per la transgressió dels models que fins ara han estat vigents, amb conseqüències sovint negatives cap a un mateix o vers les persones que envolten l’adolescent. Es tracta d’un procés vital pel qual tothom passa i que pot ser difícil d’afrontar quan es produeix en edats més precoces, tant pel nivell de maduresa de la persona com per la capacitat per a resoldre les dificultats que s’hi presenten.
Un dels grans canvis a nivell relacional que trobem en el pas de la infantesa a l’adolescència és que la família, que estava al centre, es desplaça a la perifèria per tal de deixar lloc al grup d’iguals, que passa a ser l’espai de protecció. Els i les adolescents busquen com a referents els seus iguals, que estan passant pel seu mateix moment vital, i aquí és on posen el seu focus.
Des de fa uns anys, gran part d’aquesta socialització amb els iguals passa per l’espai virtual, un espai que d’una banda, nosaltres, com a adults referents, controlem poc. D’altra banda, presenta molts més perills dels que els i les adolescents es pensen. Amb aquest nou paradigma, estar junts ja no ha de ser només estar-ho físicament, sinó que requereix també estar focalitzats en la mateixa tasca, sigui quina sigui.
Després d’aquesta introducció a l’adolescència, la Sra. Aguilar ha descrit algunes característiques d’aquest espai virtual, com ara la immediatesa, la possibilitat de generar relacions 24 hores, 7 dies a la setmana o la inexistència de llenguatge gestual. En aquest espai, a més, ens trobem interlocutors que no sempre són de confiança i la possibilitat del propi anonimat, fet que permet anar assajant l’adult que volem ser. En aquest camí cap a la construcció de l’adult, l’adolescent prova diferents conductes i analitza la reacció dels seus iguals i de la seva família. Si reben rebuig, canvien de conducta i segueixen provant. L’anonimat de les xarxes els permet, des de diferents personatges, explorar i anar canviant en funció de les reaccions.
Aquesta nova realitat, com ja s’ha avançat, porta alguns perills adjacents que no hauríem de passar per alt. Aquests riscos apareixen a nivell relacional, emocional, de ciberseguretat i de potencial addicció. És per això que les persones adultes hem d’acompanyar en l’ús de dispositius per tal d’evitar que es desenvolupin conductes de risc, que poden portar a efectes no desitjats. Entenem per conductes de risc associades a aquesta realitat virtual el fet d’invertir-hi massa hores, de navegar en determinades aplicacions o de tenir accés a internet de forma no supervisada. A aquestes conductes hem d’afegir també la possibilitat de compartir informació privada sense cap barrera, la navegació a través de pàgines de contingut sexual, l’accés a llocs web on es fomenta el joc o les relacions que es poden establir amb desconeguts i que poden derivar en intents de fer trobades presencials.
En la segona part de la sessió, es va presentar un cas fictici amb un seguit de preguntes per reflexionar en grups. Aquesta part més participativa va ser molt ben valorada per les famílies assistents, perquè va permetre compartir experiències i definir estratègies per gestionar l’ús dels dispositius a casa.
