60 anys de Vida Social: participació, responsabilitat i vincle

Aquest curs celebrem seixanta anys de Vida Social a les Escoles Garbí Pere Vergés. Seixanta anys d’una estructura pedagògica que ha marcat generacions d’alumnes i que constitueix el cor del nostre projecte educatiu. Però aquesta celebració no és només una efemèride interna: és també el reconeixement d’una aposta valenta, profundament transformadora i actual, en aquesta societat tan canviant.

Perquè quan van néixer les nostres escoles, el país vivia sota un règim dictatorial. Mentre al carrer no hi havia llibertats polítiques, a l’Escola els alumnes votaven els seus representants, debatien en assemblea i participaven activament en òrgans de govern. Mentre el règim imposava silenci i jerarquia, dins de la nostra Escola es practicava la deliberació, la corresponsabilitat i el compromís amb el bé comú. Gràcies a la Vida Social, es vivia en una democràcia!

Aquesta és, probablement, una de les aportacions més singulars del llegat del nostre mestre, Pere Vergés.

L’escola com a ciutat

La idea no era nova en la trajectòria de Pere Vergés. Ja a la històrica Escola del Mar havia concebut l’escola com una “ciutat ideal” on cada infant fos ciutadà amb drets i deures reals. No era una metàfora poètica, sinó un programa pedagògic concret: “educar per a la vida en societat vivint-la cada dia.”

Quan als anys seixanta es funden les dues escoles: primer la d’Esplugues i més tard la de Badalona, Vergés recupera aquell fil. A través de la Vida Social, l’Escola s’organitza amb càrrecs, consells, assemblees i un sistema de Colors que articula la pertinença al grup i l’esforç col·lectiu. Tot plegat configura una autèntica comunitat educativa on la participació no és ornamental, sinó estructural.

En paraules de Pere Vergés: «Havíem procurat crear una ciutat ideal on cada infant fos un ciutadà, això és, amb drets i deures, els quals comporten una responsabilitat a un fi superior, la col·lectivitat. Així, de l’individu al grup, d’aquest a la classe, d’aquesta a l’Escola, i de l’Escola a la ciutat.»

(Escola del Mar, 1938)

Responsabilitat des de petits

La nostra ciutat-escola es construeix a partir de dues grans eines: els Colors i els càrrecs.

Els Colors —Blau, Verd i Blanc— generen identitat i sentit de pertinença. Les competicions culturals, artístiques i esportives no busquen derrotar l’altre, sinó fomentar l’esforç, la bona predisposició, la cooperació i el respecte. El sistema de dècimes fomenta l’actitud positiva, la capacitat de superació i el compromís amb la comunitat. El reconeixement no premia només el resultat, sinó el comportament coherent amb els valors compartits.

Els càrrecs permeten que tots els alumnes, al llarg de la seva escolaritat, assumeixin responsabilitats diverses: vetllar per la convivència, organitzar activitats, representar el grup o tenir cura dels espais comuns. L’alumnat no “juguen” a ser grans; practiquen la responsabilitat de manera real i progressiva.

Pere Vergés ho expressava amb claredat: «Aquesta màquina social, a manera de xarxa que abasta fins les més petites manifestacions, és la que mou la vida total, i per ella, vida, moviment, de l’Escola.»

(Libro de evocaciones, p. 72)

Aquest moviment es percep especialment durant l’estona del menjador, on es desenvolupa part important de la Vida Social. El Menjador és un eix vertebrador de la nostra escola, comparable a una àgora on es troben relació, diàleg i aprenentatge. L’hora de dinar esdevé així un ritual compartit, estructurat i ple de sentit —amb la participació del Consell de Govern, els caps de taula, i el representant general de menjador, les comunicacions col·lectives i el respecte pels torns de paraula— que educa en l’escolta, la responsabilitat i la consciència de formar part d’un projecte comú.

I és que per a Pere Vergés, la Vida Social era just això: una xarxa que educa en la constància, en el servei i en la consciència que cada acció individual té un impacte col·lectiu.

Democràcia practicada, no explicada

La Vida Social no és un conjunt d’activitats complementàries. És un sistema que permet als alumnes experimentar què significa governar-se. Cada inici de curs, les eleccions de Caps i Sotscaps de Color General mobilitzen tota l’escola. Els candidats presenten programes, argumenten propostes i responen preguntes. Els companys voten lliurement. És un procés exigent, rigorós i profundament educatiu.

Els Òrgans de Govern —consells i assemblees— reprodueixen, a escala escolar, una cultura democràtica basada en la representació, la deliberació i el servei. Els alumnes aprenen que decidir implica escoltar, que liderar vol dir cuidar i que la llibertat només té sentit si s’exerceix amb responsabilitat.

Tot això passava també fa 60 anys mentre el context polític del país negava aquests mateixos principis. La Vida Social va ser, en aquest sentit, una forma de resistència pedagògica: una aposta silenciosa però contundent per formar ciutadans lliures en un entorn de manca de llibertats. I precisament aquest cultiu dels valors democràtics, va ser reconegut amb el “Premi Participa a l’Escola 2024” per la Direcció General de Govern Obert de la Generalitat de Catalunya.

Pensar, sentir i estimar en comunitat

La Vida Social és també l’espai on es concreten els tres grans eixos de la Pedagogia Vergesiana: pensar, sentir i estimar.

Pensar, perquè cada decisió demana criteri i reflexió.
Sentir, perquè la convivència requereix empatia i gestió emocional.
Estimar, perquè només des de l’afecte es construeix una comunitat autèntica i solidària.

En un temps marcat per models autoritaris, Vergés defensava una disciplina interior, nascuda de la convicció i no de la por. Volia una escola exigent però respectuosa, amb autoritat moral però no imposada. Una escola que formés persones amb criteri propi, capaces de fer la seva aportació per transformar la societat.

Un llegat plenament vigent, 60 anys després

Seixanta anys després, la Vida Social ha evolucionat en formes i dinàmiques, però manté intacte el seu nucli: la confiança en la capacitat dels infants i joves per assumir responsabilitats i viure la democràcia des de ben petits.

Celebrar seixanta anys de Vida Social és reconèixer que l’escola ha estat, durant dècades, un espai d’educació democràtica real, fins i tot quan la democràcia no existia al carrer. És reivindicar una manera d’entendre l’educació com a formació ciutadana. I és reafirmar el compromís de continuar formant persones capaces de governar-se a si mateixes amb sentit crític i de contribuir a una societat més justa, solidària i democràtica.

Perquè, al capdavall, la Vida Social no és només història. És present. I serà futur.

 

Blanca Canonge

Responsable de l’Àmbit Social

Natàlia Rodríguez

Responsable de l’Àmbit de Recerca i Selecció d’Informació

Natalia Pueyo

Coordinació d’Innovació